Resultats de la cerca

De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…

Fou fundada el 1938 a Mèxic sota la inspiració i la presidència del mexicà Lombardo Toledano i del brasiler Luis Prestes, amb un programa de reforma agrària, règims democràtics i independència econòmica llatinoamericana Hi assistiren delegacions sindicals de l’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, el Paraguai, Veneçuela, Nicaragua, Costa Rica, el Perú, l’Equador, Cuba, els EUA i Mèxic Ben aviat els comunistes assoliren el control de la CTAL, i vincularen la Confederació als interessos soviètics La CTAL aconseguí l’adhesió dels sindicats continentals més importants, n'afavorí la…

El primer convent fou a Talavera de la Reina i l’orde dedicà atenció especial a les missions de l’extrem orient, a petició de Felip III d’Espanya, a partir del 1605 La desamortització del 1835 provocà quasi la seva desaparició a Espanya, quan la independència sud-americana havia ja posat en perill la província de Colòmbia Restaurats després, el 1912, Pius X els concedí l’estatut d’orde totalment independent dels ermitans de sant Agustí Els primers convents femenins d’aquesta branca reformada foren fundats a Madrid 1589 per Alfonso Orozco, i a Eibar 1603 per Agustín Antolínez Als…

Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià 1923, i es doctorà a Madrid 1928 S'especialitzà en dermatologia a París —on estudià a l’Hopital Saint Louis—, Estrasburg i Milà Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid 1942, València 1944 i Barcelona 1948 Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona 1952 Membre de les acadèmies de medicina de València 1944 i de Barcelona 1950, presidí el Collegi…

Adscrit al ministeri de cultura de Colòmbia, es dedica essencialment a l’aplicació de la recerca científica en els camps de la comunicació, la lingüística, la filologia, la literatura, les humanitats i la història de la cultura colombiana, juntament amb l’ensenyament superior per a la formació d’investigadors, professors i especialistes d’aquestes disciplines Les seves investigacions es concreten en l’àmbit de la dialectologia, la lexicografia, la lingüística general i la lingüística indígena, entre d’altres Entre els seus treballs destaquen la publicació del Diccionario de…

Estigué vinculat a l’Escuela del Chaco, fundada entorn del 1783 pel colombià Pedro Palacios y Sojo Aquesta institució fou pionera pel que fa a la pedagogia musical a Veneçuela i reuní un bon nombre de professors i alumnes, entre aquests darrers José Francisco Velásquez, que esdevingué cunyat d’Olivares Treballà bàsicament per a la catedral de Caracas i per a diversos ordes religiosos Durant la dècada del 1790 fou l’encarregat, en diverses ocasions, de compondre la música coral per a festivitats destacades La seva obra inclou música religiosa diversa, com dues misses, una missa de difunts,…

Els colombians, amb una participació del 38%, rebutgen el tractat de pau signat a Cartagena el 27 de setembre entre la guerrilla de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia FARC i el Govern pel 50,2% contra el 49,8% dels vots El rebuig al tractat, que l’encapçala l’expresident Uribe, es fonamenta en el que considera un tracte d’impunitat per als responsables dels crims de la guerrilla i una compensació insuficient per a les víctimes Després d’haver-se’n sabut els resultats, ambdues parts reprenen les negociacions per a refer els acords En els cinquanta anys de conflicte, el nombre de…

Collaborà a La Universidad 1905 i a Revista Contemporánea 1910 S'inicià en la diplomàcia i fou encarregat d’afers estrangers a Colòmbia 1927-28 Malgrat ésser l’introductor a Xile del vers lliure, preferí les tècniques tradicionals, en especial el sonet El 1949 fou publicada la seva Antología i Viejos Poemas inéditos El seu ideari filosòfic el portà en els seus assaigs i les seves narracions de tema social a una fusió d’anarquisme i tolstoianisme les seves novelles, La reina de Rapa Nui 1914, Alsino 1920 i Un juez rural 1924 són, més que res, allegories, i la seva temptativa dramàtica…

Associats als banquers Welser i a Hieronymus Sayler, feren diversos negocis a les Antilles des del 1517 Heinrich Ehinger — ~1537 signà, el 1528, un contracte amb Carles V que l’autoritzava a explorar i explotar les costes de Veneçuela entre els caps de la Vela i de Maracapana i totes les illes, que cedí l’exgovernador castellà, Juan de Ampiés fou nomenat capità general i governador vitalici i li foren concedides exempcions fiscals Organitzà una expedició dirigida per Ambrosius Ehinger ~1500 — 1532, el qual el 1529 desembarcà a Coro i emprengué diverses exploracions cap a l’interior cercant…

Més de la meitat de llur longitud uns 80 cm correspon a la cua El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos entre 1/17 i 1/22 és la més alta dels mamífers, inclòs l’home 1/35 tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intelligència escassa Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen Diürns i omnívors s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells, llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia L’espècie més…