Resultats de la cerca
Es mostren 2034 resultats
Joan Moll i Marquès
Música
Pianista mallorquí.
Inicià els estudis de música amb la professora C Vilella Més tard, a Barcelona, estudià el grau superior de piano sota la guia de J Gibert i Camins Posteriorment es traslladà a Alemanya, on residí durant nou anys i on amplià i perfeccionà els seus coneixements amb M Pinter, C Arrau i R de Silva Distingit amb diversos premis nacionals i internacionals —destaquen els dels concursos d’Aarhus Dinamarca, 1967 i el de Múnic 1962—, oferí recitals a quasi tots els països d’Europa i també a Mèxic i als Estats Units d’Amèrica Com a solista, actuà amb nombroses orquestres, especialment a Alemanya, i a l…
Orquestra Filharmònica de Moscou
Música
Formació russa fundada el 1951 per Samuil Samosud, destacat director al Teatre Bol’šoj de Moscou, per a la interpretació de música operística.
En el moment de la seva creació, formava part del Comitè de la Ràdio de la Unió Soviètica i no fou fins el 1953 que adquirí la denominació d’Orquestra Filharmònica de Moscou OFM Sota la direcció de Samosud presentà obres dels nous compositors soviètics, sense oblidar els concerts de música d’òpera, que molt sovint oferien títols poc coneguts pel públic de la Unió Soviètica El 1958 Kirill Kondrašin començà una intensa relació amb l’OFM, que el dugué a esdevenir-ne director musical del 1960 al 1975 Kondrašin modernitzà l’orquestra, que a partir de llavors es presentà a les…
música de Bogotà
Música
Música desenvolupada a Bogotà (Colòmbia).
Seu d’una arxidiòcesi des del segle XVI, hi residiren i hi treballaren grans músics Els arxius de la seu s’han conservat, i la seva gran riquesa testimonia la intensa vida musical de la catedral durant l’època renaixentista i barroca Entre els grans mestres de capella cal destacar Gutierre Fernández Hidalgo, Juan de Herrera, José de Cascante i Salvador Romero Els jesuïtes també tingueren un paper important en aquesta vitalitat musical, i empraren la música com un instrument evangelitzador El pare José Dadey 1574-1660 creà la primera escola de música Les guerres d’independència feren minvar la…
drama musical
Música
En un sentit molt ampli, òpera.
Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…
Miguel Ángel Coria
Música
Compositor castellà.
Es formà al Conservatori de Música de Madrid i posteriorment amb G Gombau, A Arias, W Marchetti i J Hidalgo Un dels compositors que el marcà més fou el músic Iannis Xenakis, fonamental en la seva trajectòria compositiva Becat, el 1966, per la Fundació Joan March, es formà en la disciplina de música electrònica a la Universitat d’Utrecht, on fou deixeble, entre d’altres, de Gottfried Michael Koenig De retorn a l’Estat espanyol, combinà la composició amb l’ocupació de diferents càrrecs públics, com ara el de delegat de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola 1981-86 i el de membre del…
Enric Climent i Viñas
Música
Violista i editor.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Morera, Millet, Zamacois i Massià, i on obtingué el títol de viola En fundar-se, el 1944, l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per E Toldrà, n’aconseguí la plaça de violista Posteriorment, i fins el 1980, fou violista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona sota la direcció d’A Ros Marbà La seva passió per la música vocal el dugué a participar com a cantant en nombroses formacions Fundà la Capella Clàssica Polifònica amb E Ribó, i, juntament amb Vicenç Mariano, Gaietà Renom i August Dalet, el grup de veus masculines Quartet Vocal…
,
polonesa
Dansa i ball
Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu.
De compàs 3/4 característic, s’originà al segle XVI, però no adquirí el ritme pronunciat que la feu famosa a Europa fins cap al 1795 Molts compositors n'inclogueren en suites i divertimenti d’altres n'escriviren d’específiques per a orquestra o piano, com Beethoven, Weber, Schubert, etc, i, sobretot, Chopin, amb caràcter de reivindicació nacionalista També fou freqüent d’incorporar àries amb ritme de polonesa en les òperes del segle XIX, com la cèlebre ària de Philine, a Mignon , de Thomas
Josep de Campderrós
Música
Compositor i mestre de capella català.
El 1793 s’establí a Xile, on fou mestre de capella de la catedral de Santiago fins a la seva mort Aviat es convertí en un dels compositors més rellevants de la colònia, i influí sobre la vida musical del país de la darreria de l’època colonial Emprà el baix xifrat en nombroses composicions, que palesen un estil preclàssic A la seu de Santiago s’ha conservat una vuitantena d’obres seves, entre les quals hi ha villancicos , misses, salms i lamentacions
organum
Música
Forma vocal polifònica conreada des de la segona meitat del segle IX fins al voltant del 1250.
Inicialment consistia en l’acoblament d’una o més veus a una melodia litúrgica anomenada veu principal , que procedia del cant pla Al segle XI aparegué l' organum lliure, en el qual les veus evolucionen per moviments contraris Els organa poden ésser a dues veus duplum , a tres triplum i a quatre quadruplum Hom conserva còdexs del segle XII que contenen organa anònims els principals compositors d' organa foren Leoninus i Perotinus, pertanyents a l’escola de Notre-Dame de París
diàleg
Música
Composició vocal dels s. XVI-XVII, el text de la qual procedeix per alternança de dues veus, que poden prendre la forma de diàleg.
Hom solia emprar aquest terme com a títol, especialment en les primeres formes d’oratori, algunes cantates a dues veus, madrigals i altres composicions de caràcter tant sagrat com profà Alguns compositors aplicaren aquesta tècnica a obres corals, la més coneguda de les quals és la introducció a la Passió segons Sant Mateu , de JS Bach Hom ha emprat també aquest terme fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina