Resultats de la cerca
Es mostren 1484 resultats
Galceran de Peralta
Història
Noble sicilià, possiblement fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta.
Es traslladà, molt jove, a Grècia Nomenat veguer, capità i castellà d’Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs 1372 Els catalans de Tebes protestaren allegant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït 1374 Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius Per acord amb el vicari Lluís Frederic d’Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia Anà a ajudar els…
Ricard Fisas i Mulleras
Economia
Empresari.
Inicià la seva trajectòria professional al departament de publicitat de Nestlé , i posteriorment fou executiu en diverses multinacionals, entre les quals cal esmentar Wrigley España L’any 1979 es quedà a l’atur i, arran de les dificultats de ser contractat, fundà Natura Bissé International SA, empresa de cosmètics que, dirigida per ell, aconseguí introduir-se al mercat dels EUA a mitjan anys noranta i esdevingué una de les primeres empreses de referència en el segment de l’alta cosmètica L’any 2000 obrí una nova seu al Parc Tecnològic del Vallès i el 2004 obrí la primera sucursal a Mèxic,…
Enric Balaguer i Pascual
Literatura
Assagista i historiador de la literatura.
És catedràtic de filologia i literatura catalana contemporània de la Universitat d’Alacant, on, des del 1984, exerceix la tasca docent i investigadora Ha publicat diversos estudis literaris, com Dinou poetes dels seixanta 1987, i també sobre l’obra d’autors com Joan Fuster, Mercè Rodoreda o Quim Monzó És autor dels assaigs Paper reciclat 1995, Poesia, alquímia i follia Aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre 1995, primer llibre de conjunt sobre l’obra del poeta, Ressonàncies orientals 1999, Contra la modernitat i altres quimeres 2002, Fulls de ruta 2002, Els colors i les…
,
Santa Susanna del Mercadal (Girona)
Art romànic
El barri del Mercadal és documentat a la segona meitat del segle X, com a zona d’expansió de la ciutat, a l’altra banda de l’Onyar Però no és fins a la segona meitat del segle XI que és esmentada l’església dedicada a Santa Susanna, en el testament del jutge Bernat Guifred En un primer moment sembla que l’església del Mercadal fou sufragània de la collegiata de Sant Feliu Una mica més tard, apareix una segona invocació associada a la primera al començament del segle XII, el 1135, Guillem Ramon fa donacions en favor de l’església de Santa Eulàlia i Santa Susanna del Mercadal Un segle després,…
Castell de Fonoll (Passanant)
Art romànic
L’actual despoblat de Fonoll es troba a la banda oriental del terme, a la dreta del torrent de Forès El poble es degué originar a l’edat mitjana a redós del seu castell, del qual hi ha una referència tardana, de l’any 1305, quan era el seu castlà Bernat de Conesa Aquesta és ara per ara l’única notícia que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest indret A mitjan segle XIV, arran de la Pesta Negra, el poble de Fonoll inicià el seu despoblament, i pel mateix temps, conjuntament amb Forès i Savella, passà a dependre del monestir de Santes Creus A la darreria del segle XV, l’any 1497, consta que l…
Maurice Duruflé
Música
Compositor i organista francès.
Iniciat en l’art musical en el cor de l’escola, completà la seva formació al Conservatori de Música de París, on obtingué el primer premi d’orgue el 1922 Estudià composició amb P Dukas i ben aviat destacà per les seves obres per a orgue, com ho demostrà la concessió del premi dels Amis de l’Orgue 1930 pel seu Prélude, adagio et choral varié sur le ’Veni Creator' El 1930 aconseguí la plaça d’organista a Saint-Etiénne-du-Mont, a París, i entre el 1943 i el 1969 fou professor d’harmonia al conservatori de la capital francesa L’estrena, el 1947, del seu Rèquiem , opus 9, el donà a…
Arxiu Municipal de Cocentaina
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local del municipi de Cocentaina i altres documents de procedència diversa.
És un dels fons arxivístics més interessants del País Valencià a causa de l’antiguitat i continuïtat de la seva sèrie més emblemàtica, la “Cort del Justícia”, amb un total de 285 volums que van des de l’any 1269 fins al 1696, entre els quals s’hi compten fins a set volums del s XIII 1269, 1272, 1275-76, 1277-78, 1290, 1294 i 1295, xifra que fins i tot supera els existents a la ciutat de València durant el mateix període Altres sèries que han atret l’atenció dels investigadors són les de Procurador General 74 llibres, 1408-1679, els llibres de Consells des del 1497 i els de…
Companyia Transatlàntica
Cartell anunciador de la Companyia Transatlàntica
© Fototeca.cat
Empresa de transports marítims, constituïda el 1881 a Barcelona pel santanderí Antoni López i López
.
Aquest havia iniciat les activitats en el sector el 1850 a Cuba, amb la línia Guantánamo-Santiago El 1856, Antonio López tornà a Espanya creant la línia de vapors Alacant- Marsella El 1861 la companyia Antonio López y Cía, amb base a Cadis, obtingué la concessió del transport del correu entre Espanya, Cuba, Puerto Rico i Santo Domingo L’empresa es traslladà a Barcelona, on canvià la seva denominació per l’actual, i entrà en un període de forta expansió que la convertí en la primera empresa naviliera espanyola, amb línies regulars als EUA, les Antilles, les colònies espanyoles, en…
Santa Maria d’Alcarràs
Art romànic
L’actual nucli d’Alcarràs és situat a la riba dreta del Segre El fet de controlar l’antic camí de Lleida a Saragossa li assignava una funció estratègica primordial El lloc ja havia estat conquerit l’any 1147, segons es desprèn d’una concessió feta “ in terminibus de Alcarraz ” per Guerau de Jorba, de la família Cervera, senyor dels llocs d’Alcarràs, Montagut, Vallmanya, Raïmat, entre altres L’any 1168 ja existia una comunitat de nous colons que s’agruparia entorn de l’església d’Alcarràs, esmentada a l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis Aquesta església fou incorporada a la…
Eduard Solà i Guardiola
Cinematografia
Distribuïdor.
Collaborà amb el seu germà Josep en la creació el 1912 de la revista "El Mundo Cinematográfico" Més tard, el 1914, fou nomenat director a l’Estat espanyol de la casa francesa Éclair, situada a Barcelona, en substitució de Marcel Vandal i Paul Dubas El 1916, establert pel seu compte i amb el distintiu comercial de Solà, S en C , es convertí en distribuïdor exclusiu per a l’Estat de la producció d’Éclair - Barcelona, societat creada aquell mateix any amb la finalitat d’editar cintes còmiques i documentals, la realització de les quals s’encomanà a Francisco Elías, antic empleat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina