Resultats de la cerca

Fill de Joan I, es casà amb Elionor d’Aragó Conquerí Ceuta i prengué part en el concili de Basilea i en la campanya de Tànger Escriví Livro da ensinança de bem cavalgar toda sela , apologia de la vida guerrera, i Leal conselheiro , collecció de màximes morals i reflexions filosòfiques

Fragment d'un cancell decorat de la basílica paleocristiana de Bàrcino, segle V MHCB / RM L'Església va ser, des de la seva implantació, una de les institucions més importants en el conjunt del poblament hispanoromà i visigòtic Prengué un relleu important en els segles finals del món antic, cada vegada amb una personalitat més lligada al país L'Església va tenir, des de la predicació, un paper capdavanter en l'evolució sòcio-política d'Hispània Dins l'estructura visigòtica, però, va cedir en favor de Toledo urbes regia ciutat reial, que va convertir el seu bisbat en la seu primada d'Hispània…

Conservades fins recentment pel ritu romà únicament a les lletanies dels Sants i al Divendres Sant les anomenades “oracions solemnes”, el concili II del Vaticà les ha restablertes a totes les misses, sobretot els dies festius En els ritus orientals són normals a tots els oficis i es diuen en forma de lletania

André de Gouveia, el primer director, reuní al seu voltant humanistes que difongueren les idees d’Erasme, Guillaume Budé, etc Posteriorment, el Colégio, sota la dependència dels jesuïtes, es decantà vers una línia més ortodoxa, sobretot després del 1564, que foren promulgades a Portugal, sense cap restricció, les decisions del concili de Trento

N'és el nucli central la narració bíblica de la institució de l’eucaristia, a la qual va vinculada la transsubstanciació Alguns dels elements del cànon de la litúrgia romana es remunten al segle III Després del Concili Vaticà II n'han estat introduïts nous formularis de més àmplia inspiració bíblica anàfora 3

Havia professat al monestir de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou abat entre el 1749 i el 1753 Féu importants obres en l’església del monestir i en féu daurar el retaule major Assistí al concili de Tarragona del 1752 Fou abat general de la congregació entre el 1761 i el 1765

Preceptor del futur emperador Teodor II Làscaris, del qual fou també gran logoteta, sota Miquel VIII Paleòleg fou legat al concili II de Lió XIV ecumènic, 1274, per a la unió de les Esglésies Autor de diverses obres poètiques i teològiques, és conegut per la Crònica de l’imperi llatí d’Orient

El 1050 tingué dissensions amb el bisbe de Vic pel fet d’usurpar les parròquies del terme de Gurb, i per això fou excomunicat en un concili de Narbona 1055 El 1066, després d’un llarg plet, reconegué tenir els castells de Gurb i de Sallent en feu pels comtes de Barcelona

Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo

Franciscà, en ésser elegit papa era general de l’orde i cardenal Intentà d’organitzar una croada en ajut dels bizantins, per la unió dels quals havia treballat en l’etapa preparatòria del concili de Lió En la qüestió siciliana es mostrà contrari als interessos de la casa d’Aragó i féu costat als Anjou