Resultats de la cerca

Terme introduït per Jung com a complex ideoafectiu o complex de tonalitat afectiva Els complexos es defineixen com a grups d’idees o imatges emocionalment intenses Són agrupacions de continguts psíquics que s’han deslligat de la consciència i funcionen de forma autònoma en l’inconscient Són constituïts per un nucli arquetípic, inconscient i autònom, al voltant del qual es van unint idees amb accent en el sentiment i lligades entre si per una determinada tonalitat afectiva Aquestes associacions depenen en part de la disposició personal i en part de les vivències de l’individu El complex té…

Psicològicament parlant, és un estat extraordinari de la consciència determinat pel sentiment i acompanyat d’embadaliment En la història de les religions l’èxtasi significa sovint la forma màxima d’unió amb el diví Són coneguts estats extàtics entre els berserkers , guerrers furibunds de la mitologia escandinava, les bacants i mènades dionisíaques, els dervixos del sufisme, els addictes a l’haixix en el món aràbic, els xamans entre els tungús i els ioguis de l’Índia Bé que Jesús i els seus deixebles no seguiren mai camins d’èxtasi, el cristianisme els féu seus ja des d’antic —sobretot a…

Treballa a partir de les possibilitats de la llum, tant artificial com natural, com una realitat física amb una entitat pròpia, corpòria La seva obra fa que l’espectador prengui consciència de la seva percepció, a través del desplaçament per l’espai illuminat Els seus treballs es desenvolupen en espais tancats, com els mateixos espais expositius, o bé a la mateixa natura Les seves primeres installacions, com Afrum-proto 1966, creaven falsos cubs de llum allògena suspesos en l’espai Desenvolupà projectes a gran escala com Roden Crater 1976 a Arizona Posteriorment en construí d’altres a Itàlia…

Les seves obres reflecteixen la seva ideologia filocomunista dins el marc d’uns fets inspirats generalment en experiències seves les viscudes a la Xina, a La tentation de l’Occident 1926, Les conquérants 1928 i La condition humaine 1933, premi Goncourt, que tracta dels problemes de la consciència moderna sobre la vida i la mort, en els camps polític i moral les viscudes a la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, en la qual participà, amb els republicans, a L’espoir 1937 en féu un film Sierra de Teruel i les viscudes dins la resistència francesa, durant la Segona Guerra Mundial, a La lutte avec…

Es doctorà en filosofia 1985 per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls És professor titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 1992, de la qual ha estat degà 2002-2005 El seu àmbit de recerca s’inicià en la filosofia cartesiana, per passar després a centrar-se sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte Fou vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1992-1995, 1998-2007 Ha publicat diverses monografies i traduccions en els…

Durkheim distingueix dos tipus de solidaritat D’una banda, la solidaritat mecànica, que es correspon amb un estadi de la societat que ell qualifica d’arcaic, i en el qual la cohesió social neix d’una consciència collectiva que els individus prenen com a punt de referència La condició bàsica per a l’aparició d’aquesta mena de solidaritat rau en el fet que els individus desenvolupin funcions equivalents i intercanviables Hom se sent identificat amb el grup, doncs, per semblança amb una norma comuna, i les desviacions respecte a aquesta constitueixen el crim i el delicte D’altra banda, la…

Fruit d’una exigència religiosa, es dóna en totes les formes de religiositat Dins el cristianisme, la seva pràctica, limitada en un principi al món monacal, s’estengué a tota la vida de l’Església Es pot exercir mitjançant el tracte personal, que exigeix la manifestació de la pròpia consciència, o per escrit, en forma de cartes i àdhuc de tractats, de caire més general Entre aquests últims, a la península Ibèrica es destaquen el Libellus de Institutione Virginum s IV, de Leandre de Sevilla, els Confesionalia medievals, substituïts més tard per l’accent més personalista de la…

Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische Philosophie ‘…

Esdevingué un dels músics més influents a l’Anglaterra del postromanticisme Descendent d’una nissaga de músics escocesos, es formà a Alemanya amb E Stein, i després continuà els estudis a Anglaterra amb Ch Lucas Retornà a Edimburg el 1865, on difongué l’obra de R Schumann El 1879 visqué una breu temporada a Florència, on pogué dedicar-se completament a la composició Escriví la cantata The Bride 1881, obra amb què es guanyà el reconeixement de la crítica anglesa, que no obstant això li retragué la influència wagneriana Altres composicions posteriors, com les òperes The Troubadour o The cricket…

Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’estil a clàssics menors…