Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
Ángel Augier
Literatura
Escriptor cubà.
Als primers anys trenta s’afilià al Partit Comunista i, posteriorment, s’uní a la Revolució Cubana del 1959 Instaurat el castrisme, en fou un actiu propagandista i defensor des del vessant cultural Seguidor i deixeble de Nicolás Guillén , amb aquest i altres intellectuals cubans fundà el 1961 la Unión de Escritores y Artistas de Cuba UNEAC, organisme en el qual ocupà càrrecs Graduat per l’Havana i per l’Institut Màxim Gorki de l’URSS, l’any 1981 obtingué el doctorat en filologia President i cofundador de la Fundación Nicolás Guillén 1991, aquest any rebé el Premio Nacional de…
Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Història
Militar
Polític i militar francès, anomenat el gran Carnot
.
Procedia d’una família d’advocats de Borgonya El 1791, essent capità d’enginyers, fou elegit diputat per a l’Assemblea Legislativa i després per a la Convenció El 1793 fou nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, on s’ocupà dels afers militars i contribuí a posar en peu de guerra catorze exèrcits que salvaren la Revolució de les coalicions de les potències europees, entre els quals l’exèrcit dit del Midi , que envaí Catalunya Guerra Gran Durant el Directori, del qual fou elegit membre 1795, s’oposà a Paul de Barras i hagué d’exiliar-se 1797 Contrari al poder personal de Napoleó durant…
Walter Felsenstein
Música
Director d’escena, productor, actor i empresari austríac.
Estudià arts interpretatives al Burgtheater de Viena en 1921-23 i debutà com a actor aquest darrer any a Lübeck El 1925 anà a Breslau Silèsia i començà a exercir de productor i d’assessor teatral i continuà aquesta tasca a Basilea, Friburg de Brisgòvia, Colònia, Frankfurt i, després de la guerra, a Berlín També treballà fora d’Alemanya i realitzà alguns films musicals El 1959 ocupà el càrrec de professor de l’Akademie der Künste a Berlín i el 1962 en fou nomenat vicepresident Feu importants aportacions pel que fa a la producció operística i rebutjà els convencionalismes que hi imperaven…
Sebastià Sivera i Font
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors,…
Gaietà Ignasi Seguí
Cristianisme
Jesuïta.
Ingressà a la Companyia el 1816, a Madrid Amb motiu de la dissolució de l’orde, el 1820, passà a Itàlia, on estudià De nou a Madrid, s’ordenà de prevere el 1826 i fou nomenat ministre del collegi de València, vicerector del d’Alcalá de Henares 1827 i rector del Colegio Imperial de Madrid 1829 Defensor de les tradicions romanes, les volgué implantar a Espanya comptà primer amb el suport dels superiors locals fins que s’accentuà la divisió entre els jesuïtes, partidaris uns dels costums romans i d’una observància rigorosíssima, i els altres, dels costums locals Per apaivagar les…
Lluís Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1652-58) i de Plasència (1658-63).
Fill del poeta Francesc Crespí de Valldaura i de Borja i germà de Cristòfor i Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela Es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu construir el…
Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític austriacista, germà d’Antoni Desvalls i de Vergós.
Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona Retuda Cardona 1714, de la qual signà la capitulació , passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós el Poal, Pla d’Urgell final del…
vaticanista
Defensor a ultrança dels privilegis o el centralisme de la cúria romana en qüestions eclesials anteriors al concili II del Vaticà.
Acció Catalana
Política
Moviment polític nacionalista de Catalunya, creat com a resultat de la Conferència Nacional Catalana (Barcelona, 4 i 5 de juny de 1922), convocada per elements de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista disconformes amb l’actuació dels dirigents d’aquest partit que consideraven poc nacionalista, per antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i per joves intel·lectuals independents.
Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad , adquirit per elements…
Jörg Immendorf
Pintura
Pintor alemany.
Treballà la pintura de paisatge amb Teo Otto i, a continuació, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf 1963-64 i amb Joseph Beuys 1964 Fou un dels pintors alemanys que formaren part de l’escola dels anomenats “nous fauves”, amb una pintura de caràcter neoexpressionista i masses de colors intensos Es dedicà, també, a l’escultura, el disseny i la docència Féu classes d’art durant dotze anys en una escola pública posteriorment compaginà la feina d’artista autònom amb les visites a altres pintors i escultors arreu d’Europa, i a partir del 1996 exercí de professor a l’Acadèmia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina