Resultats de la cerca
Es mostren 1971 resultats
Monty Python

Monty Python (1969)
© BBC
Cinematografia
Grup humorístic britànic.
John Cleese, Graham Chapman mort el 1989, Eric Idle, Michael Palin, Terry Jones i el nord-americà Terry Gilliam, procedents de diversos programes humorístics o infantils en qualitat de guionistes, s’uniren el 1969 per protagonitzar un innovador espai televisiu, Monty Python's Flying Circus , en el qual ja posaren les bases del seu sentit de l’humor corrosiu, satíric, esbojarrat i iconoclasta Emès fins el 1974, aconseguí un èxit extraordinari Els seus esquetxos es recopilaren al llargmetratge And Now for Something Completely Different 1971 i també foren adaptats al format teatral, en…
fonema
Fonètica i fonologia
Unitat funcional mínima en l’anàlisi de la segona articulació.
Pertany a un sistema clos, generalment no superior a 45 membres, amb el qual es configuren tots els significats d’una llengua qualsevol Així, l’oposició significativa que hi ha entre casa /káze/ i rosa /róze/ demostra que les seqüències sillàbiques /ka/ i /rǫ/ tenen caràcter funcional en català però si hom hi aplica una permuta successiva fins que arriba als elements més petits, com ara entre casa /káze/ i cosa/ kóze/, la part mínima permutable, és a dir /a/ i /ó/, correspon al fonema Aquest procediment de commutació, emprat usualment pels fonòlegs estructuralistes, permet d’extreure, no pas…
disputa
Història
A l’edat mitjana, polèmica teològica sostinguda entre els jueus i cristians de forma oral i pública.
La iniciativa venia sempre del cantó cristià Així, predicadors com Ramon Llull 1299 i Vicent Ferrer 1414 o conversors com Arnau Sellam d’Estadella 1377 i Juan Fernández de Toledo 1389 obtingueren llicències reials per a poder sermonar o disputar a les sinagogues A Catalunya, en dues ocasions la convocatòria d’una disputa fou feta per les altes autoritats, en una de les quals, convocada per Jaume I i que tingué lloc al palau reial de Barcelona, del 20 de juliol al 8 d’agost de 1263, davant el rei, barons i prelats, Mošé ben Naḥman i uns altres rabins foren obligats a disputar amb el convers…
Maurizio Cattelan
Escultura
Art
Escultor i artista de performances italià.
Autodidacta, s’inicià en el disseny de mobles després d’haver passat per feines tan diferents com la jardineria, la infermeria o un dipòsit de cadàvers, d’on ha heretat un gust macabre que influeix en el tractament de les seves obres Aconseguí ressò internacional a partir dels anys noranta del segle passat amb el seu estil realista, que utilitza l’humor per a subvertir situacions establertes en el món cultural i en la societat en general Autor d’obres satíriques i controvertides, es donà a conèixer sobretot amb La nona ora 1999, en què el papa Joan Pau II cau pel cop d’un meteorit Tot i que…
Jean-Baptiste Pigalle

Jean-Baptiste Pigalle en un retrat realitzat el 1770 per Marie-Suzanne Roslin
Escultura
Escultor francès.
Anà a Itàlia 1736-39, on féu el Mercuri lligant-se la sandàlia Musée du Louvre per presentar-se a l’Académie 1744 Per encàrrec de Lluís XV en féu una rèplica, que, juntament amb Venus confiant un missatge a Mercuri 1748, fou enviada a Frederic II actualment ambdós als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín Entre el 1750 i el 1758 treballà per a Mme de Pompadour a Choisy-le-Roi i a Sèvres, i féu gracioses escultures que són retrats idealitzats de la favorita, com el grup de l' Amor i l' Amistat 1758, ambdues al Musée du Louvre Però les seves obres mestres, d’un perfecte…
Ludwig Boltzmann
Física
Físic austríac.
Desenvolupà, amb JWGibbs i JCMaxwell, la mecànica estadística Estudià a Linz i a Viena, on es doctorà l’any 1866 Professor de física a Graz, a Munic, a Leipzig i a Viena des del 1895 fins al seu suïcidi, el 1906 Inspirat pels treballs de Maxwell, tractà d’interpretar les lleis de la termodinàmica a partir de la mecànica de les molècules i amb mètodes estadístics Identificà l’entropia amb el logaritme de la probabilitat multiplicat per la constant de Boltzmann fórmula de Boltzmann El seu teorema H 1877 permeté d’explicar el segon principi de la termodinàmica Formulà l’equació…
Joaquin Mazdak Luttinger
Física
Físic nord-americà.
És conegut pels seus treballs en matèria condensada i en particular sobre el comportament dels electrons en sistemes de dimensió reduïda Després de doctorar-se en física pel Massachusetts Institute of Technology MIT, obtingué una plaça de professor a la Universitat de Columbia, on treballà fins la seva jubilació el 1993, quan n'esdevingué catedràtic emèrit Féu nombroses estades de recerca als laboratoris Bell Labs amb Walter Kohn, centrades en l’estudi del problema mecanicoquàntic de molts cossos La seva contribució més coneguda és la solució del transport d’electrons en sistemes…
Tuthmosis III

Tuthmosis III. davant Ammó
© Fototeca.cat
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1504-1450 aC).
Fill de Tuthmosis II, estigué sota el domini de la seva tia i madrastra Hatšepsut del 1504 al 1482 A partir de la desaparició d’aquesta, però, demostrà ésser un dels sobirans més capaços d’Egipte No sols fou un bon administrador, sinó que, a més, la seva política exterior tingué una gran brillantor, i el país arribà al punt culminant del seu poder Seguint la política expansionista de Tuthmosis I, conquerí nous territoris a Síria-Palestina, i refermà el control sobre les possessions que Egipte ja hi tenia en el decurs de disset campanyes, quatre de les quals són molt importants en…
Anton Zeilinger

Anton Zeilinger
© Institute for Quantum Optics and Quantum Information / Vienna of the Austrian Academy of Sciences
Física
Físic austríac.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Viena, on es doctorà 1971 amb una tesi sobre física de neutrons Ha estat professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT, de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d’Innsbruck i del Collegi de França de París Actualment és director científic de l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica IQOQI i degà de la Universitat de Viena El seu equip fou el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules Considerat un dels pioners dels estudis de teletransport, des dels…
John F. Clauser

John F. Clauser
© Caltech. California Institute of Technology / John Dukat
Física
Físic nord-americà.
Llicenciat en física per l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1964, es doctorà per la Universitat de Colúmbia 1969 Entre el 1969 i el 1993 treballà al Lawrence Berkeley National Laboratory, al Lawrence Livermore National Laboratory i a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on formà part del Fundamental Fysiks Group L’any 1972 feu la primera prova experimental de la predicció del teorema de Bell , que es convertí en la primera observació de l’entrellaçament quàntic i la primera observació experimental d’una violació de la desigualtat de Bell El 1974 mostrà una generalització del mateix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina