Resultats de la cerca
Es mostren 4204 resultats
Sant Pere del castell de Montsoriu (Arbúcies)
Art romànic
La capella de Sant Pere del castell de Montsoriu es trobava a la part sud-est del recinte superior o del que envoltava la torre mestra i el castell pròpiament dit Allò que hom coneix tradicionalment com a capella —en té clars indicis d’haver-ho estat—, és una estança rectangular, adossada a la muralla, de la que resta una part dels murs perimetrals, un d’ells amb un finestral gòtic molt notable, amb calats de pedra malmesos La capella és documentada des del 1279 i devia ésser molt més antiga En aquest temps i durant el segle XIV tenia rector o sacerdot beneficiat adscrit El benefici subsistia…
Sant Jaume de Pallars (Tremp)
Art romànic
Abans del 1498 s’edificà a Tremp el convent dominicà de Sant Jaume o Schola Christi que el 1525 va rebre la protecció de l’emperador Carles V, i que vers l’any 1534 s’havia convertit en estudi general o escola convent Sant Jaume perdurà com a convent i escola fins a l’exclaustració del 1835, i fou enderrocat dos anys després Aquesta església fou edificada sobre una capella anterior dedicada també a sant Jaume, que devia correspondre a l’església de Sant Jaume esmentada en l’acta de dotació del 1079 —i també en la posterior del 1109— de l’església de Santa Maria de Tremp, on, entre els límits…
Sant Pere de Castellestaó (la Torre de Cabdella)
Art romànic
La primera cita documental que es coneix de l’església de Castellestaó és tardana, data del 1314, amb motiu de la visita que per delegació de l’arquebisbe de Tarragona es feu a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp, entre les quals consta l’església de Castellastohel Tanmateix, hem de pensar que la parròquia de Sant Pere de Castellestaó Castell d’Estaó devia formar part de “ ipsas parrochias de valle Stacione ” esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Castellestaó hauria estat el centre de la valle Stacione vall d’Estaon, d’on hauria pres el nom —o a la inversa— L’any 1904…
Santa Fe de Fontsagrada (Gavet de la Conca)
Art romànic
La vila de Fontsagrada s’anomenava en un primer moment de Santa Fe, segons que consta en un document de l’any 1175, en què el comte de Pallars Jussà, Ramon VI, prengué sota la seva guàrdia i batllia la “ villa Sancte Fidis, que est subtus Terraza, et est in termino Gallinarii ” En el fogatjament del 1381 el lloc de Fontsagrada pertanyia a la baronia d’Orcau, jurisdicció que perdurà fins l’any 1831, quan era senyor jurisdiccional el comte d’Aranda Si bé l’església de Santa Fe devia existir ja l any 1175, no apareix novament documentada fins a la visita pastoral del 1758, en què figura com a…
Sant Sebastià (Callús)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Callús, o molt a prop dels seus límits No sabem si funcionà com a temple o era un topònim que donava nom a una església antiga L’església apareix citada el 1013 com el lloc que diuen Sant Sebastià al terme del castell de Castellet Callús El 1020 i el 1032 uns béns eren situats a Callús, prop de Sant Sebastià, i el 1024 uns molins situats a Torroella afrontaven a tramuntana amb el riu Garces torrent de la Portella i amb la roca de Sant Sebastià Per aquestes dades creiem que aquesta església devia trobar-se situada als voltants d’on avui s’aixeca el…
Domus de Campsentelles (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Tot i que probablement aquesta casa senyorial ja existia de ben antic, no se’n té cap notícia fins al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Campsentelles Al segle XIV el casal passà a la nissaga dels Sentmenat, fins que l’any 1432 Jofre de Sentmenat, senyor de Campsentelles, vengué la domus a la cartoixa de Montalegre pel preu de 1 231 lliures, incloent-hi diversos censos i rendes entre els quals hi havia el terç del delme de la parròquia de Sant Fost Sembla que el casal de Campsentelles era situat a la zona de la Conreria, dins el terme parroquial de Sant Fost, i possiblement el…
Castell de Rocamur (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
El castell de Rocamur, segons A Pladevall devia ser possiblement l’antic castell d ‘Eisan o Acan Les primeres referències que trobem de la seva existència són del segle XII Aquest castell romania sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i el tenien els senyors del veí castell de Pera com a feudataris d’aquests Així, el 1157 Arbert de Sa Pera prestà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV sobre el castell de Rocamur En fer testament, Arbert de Sa Pera, el 1162, va deixar el castell de Pera i altres propietats que posseïa dins del terme de Sant Llorenç Savall a Guillem de Terrassa a més li…
Castell de Castelló (Fraga)
Art romànic
L’arqueòleg R Pita localitzà aquesta antiga fortalesa a uns quants quilòmetres al nord de Fraga, vora els masos de Carlets i de l’Urbà, dominant la plana de Mont-ral J Lladonosa, en canvi, la identificà amb la veïna torre coneguda com el Castellot La fortificació de Casteillon mot mossàrab devia tenir un paper en la famosa batalla de Fraga, en què els almoràvits derrotaren Alfons el Bataller 1134 Un conegut —i potser tardà— instrument del Llibre Verd de l’Arxiu Diocesà de Lleida, en assenyalar els termini antiqui llerde , diu el següent “ Et ascendit inde usque a Monfredel et usque ad…
Pedro Ordóñez
Música
Compositor i cantor castellà.
Era germà petit del també compositor i mestre de capella de les catedrals de Santiago de Compostella i Palència Alonso Ordóñez Devia estudiar amb Cristóbal de Morales quan aquest treballà com a mestre de capella a Palència, entre el 1528 i el 1531 En aquesta ciutat castellana s’ordenà de sacerdot i el 1539 ingressà com a cantor al cor de la Capella Pontifícia, a Roma El 1551 passà a ocupar el lloc de mestre de capella de la catedral de Palència, vacant per la mort del seu germà De la seva obra tan sols es coneixen dues composicions profanes, els sonets Ay mudo soy hablar no puedo i Ay fortuna…
Vanguardia Nacional Revolucionaria
Partit polític
Grup constituït el 1985 a Astúries per antics militants del Frente Nacional de la Juventud, identificats amb el pensament del filòsof italià Julius Evola.
El 1986 tenia seguidors a Santander, Valladolid, Bilbao, Madrid i Salamanca, i el 1989 a Màlaga i Barcelona VNR no tingué, però, cohesió interna ni ortodòxia ideològica Així, a Barcelona –conegut com a Vanguardia– aplegà inicialment un collectiu d’antics caps-rapats coneguts com a Águilas Negras devia tenir una quinzena de seguidors Els seus trets més destacats a Catalunya van ser la xenofòbia i les campanyes antiimmigratòries, en termes similars al “lepenisme” El seu dirigent fou Jorge Giménez Premsa Tribuna de Europa d’opinió més tard la revista s’escindí i esdevingué portaveu d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina