Resultats de la cerca
Es mostren 2798 resultats
condicions de contorn
Física
Matemàtiques
Donada una equació diferencial, condicions que cal imposar a la solució general per tal que prengui uns determinats valors en punts o zones concrets del domini de valors de la variable independent, zones anomenades contorns del problema.
Per exemple, el potencial electroestàtic d’una distribució de càrregues elèctriques ha de satisfer l’equació diferencial de Laplace ∇ 2 V =0 amb la condició de contorn que V sigui constant sobre la superfície dels conductors que hi hagi a l’espai del problema Les condicions de contorn són imposades per les lleis físiques, per la simetria o per la disposició experimental del problema Si el problema dinàmic és controlat per una o diverses equacions diferencials en derivades parcials, la solució particular del problema generalment ha de satisfer, a més d’unes condicions de contorn, unes…
llima

Llima
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Eina per al treball manual dels metalls i d’altres materials (fusta, pedra, etc), emprada per a desbastar, polir, eliminar les rugositats, allisar, etc.
És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o aplicació llima de desbastar,…
Ferran de Mallorca
Història
Baró d’Omeladès i senyor de Vernet.
Fill pòstum de l’infant Ferran i de la seva segona muller, Isabel d’Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva, filla del rei Hug IV de Xipre Desavingut amb aquest, fugí de l’illa, on deixà la muller i la filla, Alícia de Mallorca , que es casà amb el seu parent Felip d’Ibelin, senyor d’Arraf
creu

Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en…
administració
Dret civil
Acte de conservació i d’explotació d’un patrimoni universal o de béns concrets, realitzat d’acord amb la natura dels béns i amb la llei o amb els poders atorgats.
Els actes d’administració, o administració ordinària, són normalment actes prudents, no pas arriscats, destinats essencialment al gaudi, conservació i ús de la cosa o patrimoni, inclosa la seva explotació normal La distinció entre els actes d’administració i els de disposició, o administració extraordinària, és una qüestió molt debatuda, especialment respecte als actes de venda i als d’alienació Normalment, la facultat per a realitzar actes d’administració neix d’un document d’atorgament de poders on són concretades les facultats de l’administrador, però pot existir també sense cap document i…
bosc tancat
Ecologia
Bosc en el qual les capçades dels arbres veïns es toquen entre elles.
En un bosc tancat el sotabosc conté poques plantes, les quals han d’estar adaptades a la manca de llum Una característica d’aquesta adaptació és la disposició horitzontal de les fulles, que permet una màxima exposició als raigs solars que puguin travessar les branques i les fulles dels arbres que configuren el bosc Els boscs tancats que hi ha a Catalunya són relativament joves N'és una prova la presència, al sotabosc, de plantes típiques de zones obertes, solellades, que hi malviuen Això ens indica que el bosc era més obert en el passat, o que l’espècie d’arbre dominant d’aquest…
revòlver
Esquema del revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
estat civil
Dret civil
Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.
L’estat civil és determinat per les diverses categories de situacions en què es pot trobar la persona i que no són excloses Les normes que defineixen l’estat civil són imperatives i estan sostretes a la disposició individual A l’Estat espanyol, hom admet els següents estats civils estat de casat o matrimonial i de solteria i de viduïtat de filiació condició de fill o de pare de nacionalitat condició d’espanyol o d’estranger de veïnatge civil d’edat condició de majoritat o de minoritat d’incapacitació condició d’ésser capaç d’actuar per si mateix o de dependre d’una altra persona
John Ferrabosco
Música
Organista i compositor anglès, fill d’Alfonso Ferrabosco el Jove.
El 1662 fou nomenat organista de la catedral d’Ely, càrrec que exercí fins a la seva mort malgrat la ceguesa que li sobrevingué el 1677 La família Ferrabosco gaudia de protecció reial i ho prova el fet que John aconseguís el títol de doctor en música per la Cambridge University el 1671, per disposició expressa de Carles II Les obres vocals de John Ferrabosco, quasi totes arribades fragmentàriament, són religioses i es conserven, en manuscrits de l’època, a la mateixa catedral d’Ely El corpus encara existent consta de dotze anthems , alguns fragments de serveis litúrgics i també una suite per…
escola de Würzburg
Psicologia
Escola psicològica, amb seu a la Universitat de Würzburg, que a la darreria del segle XIX i el primer decenni del segle XX representà una línia de pensament d’una gran influència en els camps psicològic i filosòfic.
Fou fundada per O Külpe, i tingué representants com A Mayer, J Orth, K Marbe, N Ach i K Bühler, entre d’altres Segons aquesta escola —centrada en l’estudi dels processos del pensament—, aquests són donats per activitats mentals complexes, i no per simples sensacions i imatges psicologia mecanicista i associacionista A partir d’ací Külpe introduí el concepte de Bewusstseinslage ‘estat de consciència’, que implica la convicció que la consciència té un contingut que hom pot estudiar mitjançant l’experimentació altres conceptes importants foren els de Vorstellung ‘representació’, manera de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina