Resultats de la cerca

Autodidacte, de jove es lliurà a la recerca historicoarxivística, sobretot a la catedral de Barcelona, de la qual fou beneficiat arxiver 1900 Hi investigà els fons documentals i els dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat Posà amb generositat a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat Publicà tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què destaca la…

Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i…

Amb posterioritat a la seva fundació s’hi adheriren les cambres de comerç i indústria de Girona, Tarragona i Lleida, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Metropolitana de Barcelona Ha tingut una especial incidència en el camp de la producció i difusió d’estadístiques demogràfiques i d’equipaments de Catalunya, i ha estat capdavanter en la introducció de tècniques documentals i de les noves tecnologies i teledocumentació Ofereix serveis d’accés a la documentació econòmica catalana, a la documentació estadística espanyola, així com a la informació estadística, científica i…

Associat a Nicholas Saint John, autor de la majoria dels seus guions, s’inicià rodant films de baix pressupost A partir de Driller Killer 1979, s’especialitzà en el pellícules de marcada atmosfera underground a cavall del gènere fantàstic, el thriller truculent i el terror Ms 45 1981, Fear City 1984, China Girl 1987, Cat Chaser 1989, King of New York 1990, Bad Lieutenant 1992, Body Snatchers 1993, The Addiction 1995, The Funeral 1996, The Blackout 1997, New Rose Hotel 1998, R Xmas 2001, Mary 2005, Gran premi especial del jurat del Festival de Venècia, Go Go Tales 2007,  Napoli, Napoli, Napoli…

No disposem de notícies documentals directes que facin referència a aquesta església, encara que hi ha la possibilitat que fos una de les esglésies edificades al terme del castell de Llordà i d’Isona suposadament donades, l’any 973, pel comte Borrell II i el seu germà Guifré, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Aquest document ha estat qüestionat per F Udina, que el considera fals També podria ser una de les esglésies del terme del castell de Llordà que Arnau Mir de Tost deixà en el seu testament del 1071 a Sant Sadurní de Llordà De la capella de Sant Andreu, situada en un…

Les referències documentals més antigues d’aquesta església i de la seva vila podrien correspondre a l’any 979, en què foren donades unes terres situades a Pugalto a favor de l’església de Sant Vicenç de Saurí, sense cap indicació que ens permeti situar, amb precisió, el lloc i a l’any 1082, en què el comte Artau II, el seu germà Ot i llur mare Llúcia donaren al monestir de Gerri, entre d’altres béns, l’església de Santa Maria de Pujalt Si aquest esment es correspon a la vila de Pujalt, cal suposar que es produí un canvi d’advocació, ja que en la visita efectuada pels delegats de…

Les primeres referències documentals d’aquesta torre són de l’any 1073 Segons A Pi i Arimon, vers l’any 1091 es posà un llum en aquesta torre Sembla que va subsistir al llarg de tota l’edat mitjana, encara que en una situació força precària El 1357 Pere Rierola fou encarregat de reparar aquesta torre Al segle XV, el 1476, els consellers aprovaren l’edificació d’una petita caseta per tal que el guarda de la torre es pogués aixoplugar en temps de tempesta Al llarg dels segles XVI i XVII la situació no canvià gaire Les notícies referents a la torre sempre fan esment a les reparacions i la…

Les primeres referències documentals sobre el Palau Comtal Menor són dels anys 1114 i 1116, i fan esment d’un palau situat a prop del torrent del Merdançar, dins el territori anomenat dels Arcs Vells al burg de Barcelona Amb tot, els comtes reis gaudiren poc d’aquesta propietat, atès que el 1168 el rei Alfons cedí aquest palau al monestir cistercenc de Santes Creus, el qual hi establí una procuració i erigí la capella dedicada a sant Bernat Aquest palau, situat entre els carrers de la Riera de Sant Joan, el de les Magdalenes i el carrer Comtal, no s’escapà de l’especulació del…

Aquesta església molt probablement degué ser fundada a la segona meitat del segle XI, en el mateix moment que es construí el castell de Montgai, després de la conquesta de la zona efectuada pels comtes de Barcelona i d’Urgell, Ramon Berenguer I i Ermengol III Tot i que n’han pervingut al present escasses mencions documentals, es pot suposar que des de l’inici acomplia les funcions d’església del castell i alhora parròquia del lloc En aquest darrer sentit, l’ecclesia de Mungay figura esmentada en la relació de la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell l’any 1279, i posteriorment,…

El castell de l’Ametlla fou conquerit vers mitjan segle XI per Arnau Mir de Tost, en el mateix moment que els castells d’Oroners i de Sant Oïsme, que a l’origen foren considerats del terme de la vall d’Àger Tanmateix, una de les primeres referències documentals de l’església parroquial de Santa Maria la proporciona una butlla de confirmació de béns del papa Alexandre III, atorgada l’any 1162 a la canònica de Sant Pere d’Àger entre les propietats de l’esmentada abadia, hi figura l’ecciesiam de Mindula , la possessió de la qual tornà a ser ratificada en una altra butlla papal l’any…