Resultats de la cerca

Canvià el seu nom de Pere pel de Guillem en heretar el vescomtat per testament del seu germanastre Guillem II El vescomte de Rocabertí li disputà la successió i portà l’afer al parlament entretant el rei de França intentava, sense èxit, de segrestar-li el vescomtat De salut fràgil, visqué sempre sota l’administració del seu pare fins que morí aquest 1447 Signà amb Alfons el Magnànim la renúncia definitiva a les pretensions sobre Arborea 1427 Es casà amb Anna d’Apchon Féu donació del vescomtat de Narbona, primer a Lluís de Beaufort i després a la seva germana Margarida de Tinièras…

El 1162 infeudà Forcalquier a Provença, però el 1174 Guillem n’obtingué la revocació Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins a la pau d’Ais 1193, segellada amb el matrimoni del fill d’aquest, Alfons II de Provença, amb la seva neta Garsenda, i amb la cessió, sota reserva d’usdefruit, de Forcalquier a Provença Després volgué revocar una part de la donació, i això donà lloc a una guerra en la qual intervingueren el comte de Tolosa i Pere I de Catalunya-Aragó Restablerta la pau 1202, anà en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia Confirmà els privilegis d’Avinyó 1206 i donà el seu…

Tenia moltes propietats a la ciutat i una bona part de la muntanya de Montjuïc El 1152 intervingué en el testament de la reina Peronella, el 1162 en la consolidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV i el 1164 en la renúncia del regne d’Aragó feta per Peronella a favor d’Alfons I el Cast Foren moltes les seves activitats comercials i polítiques, sobretot durant el regnat de la reina Peronella El 1166 féu donació de terres per al cementiri dels pobres, al lloc on hi ha l’actual plaça de Marcús i la capella dedicada a la Mare de Déu de la Guia, que recorden la seva…

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada prop de l’església de Santa Maria d’Ivorra Poques són les notícies que es tenen sobre aquest temple, esmentat ja en la documentació el 1065 consta que en aquell any fou jurat el testament sacramental d’Ermengarda, per manament del jutge Guifré, “ super altare Sancti Profasii, qui est fundatus ante kastrum Ivora ” Pocs anys més tard, el 1076, el comte d’Urgell Ermengol IV, conjuntament amb la seva esposa Llúcia, féu donació a la canònica de Solsona de la capellania de les esglésies d’Ivorra, entre les quals s’esmenta l’ ecclesiam…

Un dels primers esments documentals del lloc de Trejuvell, grafiat amb la forma Trasiuvelli , data de l’any 1085 El castell, tanmateix, apareix documentat el 1159, en la cèlebre donació d’Ermengol VII, comte d’Urgell, al bisbe Bernat Sanç Posteriorment, els anys 1250 o 1253, hi ha documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbò, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell Segons el Spill del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI, el lloc de Trejuvell era inclòs en la batllia de la vall…

El lloc de Bonastre és conegut des de l’any 1011 El castell és documentat més tardanament El 1167 apareix documentat un tal Pere de Bonastre, que fa donació d’un mas a Sant Cugat del Vallès S’ha identificat el castell amb el castell de Salastri , que el 1177 pertanyia a Bernat de Papiol Al fogatjament del 1359 consta com a propietat de l’abat de Sant Cugat amb quaranta-tres focs El 1382 Pere el Cerimoniós va declarar Bonastre incorporat a la corona, després de la redempció de la jurisdicció de Sant Cugat No obstant això, el monestir vallesà va continuar tenint drets al terme…

La primera notícia sobre el lloc de Rubió és de l’any 1033, en la donació de la vila de Laguna Sobirana i de l’església de Santa Susanna a Sant Serni de Tavèrnoles Aquesta vila devia ser situada als límits amb la vall de Castellbò i confrontava amb els termes de Rubies La seva església, dedicada a sant Salvador, consta com a església parroquial al començament del segle XIV, dins del deganat de Montenartró, mentre que a la fi de segle, l’any 1391, figura dins del deganat de Cardós El 1575, Sant Salvador era sufragània de Sant Martí de Llacunes, dins l’oficialat de Sort Actualment…

Desconeixem l’indret on era situada aquesta església, de la qual tenim referències gràcies al document del 1049 en què el comte Artau I vengué el castell d’Arcalís a Brocard, fill del vescomte Guillem, on l’església de Sant Joan de Sus apareix com una de les afrontacions territorials, per l’oest, d’aquest castell, després de passar el riu Noguera, venint del castell d’Arboló Poc temps després, el 1054, el mateix Brocard donava el castell d’Arcalís a la canònica de Santa Maria de la Seu, i un cop més, l’església de Sant Joan de Sus era un dels límits, per l’oest, de l’alou objecte de la …

L’únic esment conegut d’època alt-medieval del lloc de Mentui és de l’any 1035, en una donació que feren la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, al monestir de Gerri, dels alous de Corts i les franqueses de Pujol, entre les quals s’esmenta el lloc de Montiu Aquest lloc i la seva parròquia, actualment un edifici barroc dedicat a sant Antoni, devien pertànyer a la jurisdicció de Gerri, car no s’esmenten en les relacions de visites pastorals del bisbat d’Urgell Havia estat sufragània de Peracalç, fins a la reforma del 1904, en què fou unida a la parròquia de…

Un diploma de l’any 974 esmenta ja Sant Hilari de Llastarri, patró encara de la població, i que recorda el gran monestir de Carcassona Era segurament l’església d’un castell Aquell any l’abat Oriolf i els monjos d’Alaó van vendre al prevere Odequer i Bradila una terra circumdada i termenada que tenia el monestir per donació del comte Unifred, al castell de Llastarri i “sota Sant Hilari”, a la vora del Torm pel preu d’un cavall Després, al igual que el castell de Llastarri, fou de l’abadiat exempt d’Alaó Les esglésies de Llastarri eren sufragànies de Sopeira, fins i tot després de…