Resultats de la cerca
Es mostren 1410 resultats
Hidrocele
Patologia humana
La hidrocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una acumulació de líquid aquós entre el testicle i l’escrot En condicions normals, el testicle i l’epidídim es troben coberts per una membrana, anomenada túnica vaginal Aquesta membrana és composta de dos fulls, un dels quals està adherit a la superfície del testicle i l’epidídim, mentre que l’altre s’adhereix a les parets de l’escrot Els dos fulls es troben molt propers, normalment, i entre ells només hi ha unes gotes de líquid aquós que actua com a lubricant i permet el desplaçament del testicle en els moviments de les…
El que cal saber del singlot
Patologia humana
El singlot és un trastorn que consisteix en una sèrie d’inspiracions sobtades seguides cadascuna d’elles per un soroll gutural característic El singlot és degut a una contracció sobtada del múscul diafragma, causada per una irritació del mateix múscul originada per un trastorn abdominal o toràcic, o bé per una alteració del sistema nerviós La causa més habitual de singlot és la dilatació de l’estómac deguda a un àpat abundant o després d’haver begut molt En especial, el singlot es desencadena en nodrissons que s’empassen molt d’aire en mamar En la intoxicació etílica aguda es presenta singlot…
Rinoscòpia
Patologia humana
La rinoscòpia constitueix la prova més comuna emprada en la diagnosi de les malalties del nas Es tracta d’una prova senzilla que consisteix en la visualització de les fosses nasals L’examen es pot efectuar observant les fosses nasals per la part anterior o bé la part posterior Així, hom diferencia la rinoscòpia anterior i la rinoscòpia posterior La rinoscòpia anterior és l’examen visual de les fosses nasals des dels orificis nasals externs S’efectua amb l’ajut d’un espècul nasal , un instrument del qual hi ha diversos tipus, però que bàsicament es compon de dues valves metàlliques i un…
El que cal saber de la interrupció voluntària de l’embaràs
La interrupció voluntària de l’embaràs, avortament induït o provocat, consisteix en l’aplicació de diversos mètodes per a evitar el desenvolupament complet d’un embaràs i el conseqüent naixement d’un fill després que s’ha produït la fecundació i la implantació de la cèllula ou La legislació espanyola vigent permet de practicar l’avortament induït en tres circumstàncies quan calgui per a evitar un perill greu per a la vida o la salut física o psíquica de la dona embarassada, segons criteri mèdic quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació prèviament denunciada o quan se suposi que el…
màquina piconadora
Construcció i obres públiques
Màquina que serveix per a compactar els materials del sòl, tot afermant-lo i fent-lo més resistent.
Les piconadores són vehicles automòbils proveïts d’un nombre considerable de rodes equipades amb pneumàtics especials i disposades de manera que a una porció d’eix davanter sense roda correspon una roda de l’eix de darrere, i viceversa En les piconadores de corrons , les rodes són substituïdes per dos o més corrons d’acer També són emprades, en compactacions lleugeres, piconadores d’un sol corró, automòbils, de tracció animal o fins i tot manuals Les piconadores emprades en la construcció de carreteres solen pesar entre deu i vint tones i solen tenir una amplada d’acció d’uns 2 m Algunes…
assaigs per via seca
Química
Conjunt de tècniques que apleguen els assaigs que hom pot fer amb una mostra sòlida, amb el concurs d’altres reactius igualment sòlids o sense, i amb l’ajut d’un focus energètic, generalment la flama d’un bec de Bunsen.
Aquesta pot aportar, a més, atmosferes oxidants o reductores, ateses les condicions específiques de l’assaig que hom vol efectuar Els assaigs per via seca tingueren una gran importància en els primers temps de l’anàlisi química, especialment en l’anàlisi de minerals Modernament, hom disposa d’un bon nombre d’aquest tipus d’assaigs, senzills i eficaços, que són emprats en sentit orientatiu en la majoria dels casos, però que arriben a ésser definitius en molts d’altres Entre els assaigs per via seca, cal esmentar els assaigs de coloració de flama per a metalls alcalins i alcalinoterris, els…
Art Farmer
Música
Trompetista nord-americà.
Installat a Los Àngeles, a partir del 1945 formà part successivament de les big bands de Benny Carter i Lionel Hampton, i dels conjunts de Joe Turner, Wardell Gray i Hampton Hawes, entre d’altres El 1953 es mudà a Nova York, on treballà als grups d’Horace Silver i George Russell Juntament amb Benny Golson, el 1959 formà un sextet anomenat The Jazztet Alhora, Farmer començà una transició gradual de la trompeta cap al fiscorn El 1962, un cop desfet The Jazztet, coliderà un quartet amb Jim Hall, i el 1968 s’installà a Viena, on, fins el 1977, treballà a l’orquestra de la ràdio austríaca A partir…
Malaltia fibroquística de la mama
Patologia humana
Definició És anomenat malaltia fibroquística de la mama o mastopatia fibroquística un trastorn molt freqüent que es caracteritza pel desenvolupament de diverses alteracions en l’estructura dels teixits mamaris Aquestes alteracions es manifesten fonamentalment amb dolor i la formació de masses endurides d’una grandària variable en les mames El mateix trastorn ha estat anomenat també displàsia mamària , mastitis quística crònica o mastopatia benigna Causes L’origen de la malaltia fibroquística de la mama no ha estat ben determinat, però se sap que es relaciona amb un trastorn dels mecanismes…
Epistaxi (hemorràgia nasal)
Patologia humana
Definició És anomenada epistaxi , rinorràgia o hemorràgia nasal la pèrdua de sang a la mucosa de les fosses nasals que normalment s’exterioritza pels orificis nasals i sol aturar-se al cap de pocs minuts, per bé que en alguns casos pot ésser abundant i prolongada Causes Les hemorràgies nasals es produeixen quan s’esquinça algun dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal De fet, les hemorràgies nasals són molt comunes, ja que en aquesta zona es localitzen un gran nombre de vasos sanguinis en un nivell relativament superficial, de manera que es troben molt exposats a les agressions…
refracció astronòmica
Astronomia
Refracció que sofreixen els raigs lluminosos que provenen dels astres en travessar l’atmosfera.
Aquest fenomen és degut al fet que els raigs lluminosos que travessen l’atmosfera troben en llur camí regions de distintes densitats i per tant són refractats quan passen de l’una a l’altra Així resulta que la posició que hom veu que ocupa un astre al firmament no és la real, sinó que és lleugerament desplaçada, pel fet que els raigs lluminosos que arriben no ho fan en línia recta, sinó que en travessar l’atmosfera són desviats de llur camí per les refraccions successives Atès que la distribució precisa de densitats a l’atmosfera en un moment determinat és desconeguda, és impossible de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina