Resultats de la cerca

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona , i doctorada 1974 amb una tesi sobre el comportament electoral en les eleccions a Corts de la província de Girona durant la Segona República, fou professora de dret i de ciències polítiques en aquesta universitat des del 1971 L’any 1991 s’incorporà a la Universitat Pompeu Fabra , on fou professora de Gestió i Administració Pública i de Ciències Polítiques i de l’Administració Entre 1991 i 2001 hi ocupà diversos càrrecs acadèmics, com ara secretària general, vicerectora de Desplegament Estatutari, vicerectora de la Comunitat…

Fundat arran de la revolució del 1890 com a escissió de la Unión Cívica de Bartolomé Mitre, tornà a insurgir-se el 1905, sense èxit Practicà l’abstencionisme fins el 1912, quan entrà en vigor una nova llei electoral amb la qual es reduí el frau Des d’aleshores augmentà la representació en les diverses consultes, fins que, sota el lideratge d’Hipólito Yrigoyen, assolí la presidència el 1916 i dominà la política argentina anterior al peronisme, amb Yrigoyen 1916-22 i 1928-30 i Marcelo Torcuato de Alvear 1922-28 com a presidents En 1956-71 el partit s’escindí en la UCR del Pueblo i…

Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…

El nou Govern del primer ministre del país, Keith Rowley, va haver de fer front a la difícil situació econòmica i social del país, en un context polític de relacions complicades amb el partit opositor, que li seguia discutint la legitimitat del triomf electoral L’estancament dels preus internacionals del gas i del petroli no van ajudar a superar les dificultats econòmiques que s’arrosseguen des de fa més de sis anys Per segon any consecutiu l’evolució del PIB va ser negativa, amb una caiguda propera al 2,5%, i els sectors alternatius, com el turisme, les manufactures o la…

En les eleccions legislatives del 6 d’octubre, el Parlament va quedar molt fragmentat, perquè cap partit no va obtenir un 20% dels vots Així i tot, el guanyador va ser, un cop més, el partit Harmonia, amb un 19,8% dels vots i 23 escons sobre 100 Aquest partit, que es defineix com a socialista, és el principal representant de la minoria russòfona de Letònia La resta d’escons els van ocupar formacions recents o que abans no havien obtingut cap diputat, com el populista A qui pertany l’Estat 16, el Nou Partit Conservador 16 i el liberal Desenvolupament 13, i la resta de diputats són membres dels…

L’Aliança del Futur, encapçalada pel Partit Laborista de Maurici PLM, del primer ministre, Navinchandra Ramgoolam, va aconseguir la majoria absoluta en les eleccions celebrades al maig, amb el 49% dels vots i 41 escons L’opositora aliança del Cor, dirigida pel Moviment Militant Mauricià MMM, de Paul Bérenger, va obtenir el 42% dels vots i 18 escons Un escó va anar a parar al Front de Solidaritat de Maurici FSM i els 2 de reservats, als habitants de l’illa de Rodrigues, a l’Organització del Poble de Rodrigues OPR En difondre’s l’escrutini, Bérenger va responsabilitzar del seu pobre resultat el…

Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815 El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral El 27 de juliol començà l’agitació a París Quan el 29 de juliol Carles X retirà les…

Dirigit per César de Paepe i, després, per E Vandervelde, lluità per obtenir el sufragi universal 1919 i un millorament de les condicions de vida i de treball Influït per les teories “neosocialistes” del seu president, Henri De Man, menà una política reformista En produir-se la invasió alemanya, De Man el dissolgué 1940, però la base el reconstruí en la clandestinitat 1945 Després de la Segona Guerra Mundial, els socialistes participaren en diversos governs de coalició amb socialcristians i liberals, feren promulgar mesures socials llei Van Acker, 1945, s’oposaren al retorn de Leopold III…

El 1923 celebrà el seu I Congrés Passà per una gran crisi amb el cop militar feixista del 1926 A la clandestinitat, el seu secretari general, Bento Gonçalves, reorganitzà el partit, i fins el 1974 encapçalà les lluites obreres i camperoles i sofrí grans pèrdues Gonçalves morí a la presó, i li succeí Álvaro Cunhal Després del moviment militar antifeixista del 25 d’abril de 1974, el PCP tornà a la legalitat i participà en els governs provisionals fins al cop del 25 de novembre de 1975 El VIII Congrés del PCP novembre del 1976 es concentrà en la defensa de la reforma agrària i les altres…

Fou elegit diputat el 1905 com a membre del Partido Liberal En fraccionar-se aquest, s’incorporà al grup de García Prieto, que el nomenà ministre de foment 1917 i de guerra 1922 El 1930 es declarà republicà i formà part del comitè revolucionari Com a cap d’aquest comitè, exigí el traspàs de poders després del triomf electoral de l’abril del 1931 i presidí el govern provisional Davant les posicions laiques i reformistes de la majoria parlamentària, dimití octubre, però, dos mesos més tard, acceptà la presidència de la república Durant el seu mandat es mantingué en una posició…