Resultats de la cerca
Es mostren 449 resultats
Roser Caminals i Gost
Literatura catalana
Novel·lista.
Llicenciada en llengües germàniques 1979 per la Universitat de Barcelona, el 1981 es casà amb el novellista nord-americà William Heath i es traslladà a viure a Frederick Maryland, EUA, on és professora de llengua i literatura espanyoles La seva primera novella fou originàriament escrita en anglès Once Remembered, Twice Lived , 1993 i després traduïda al català com Un segle de prodigis 1995, a la qual seguiren Nens a la platja 1999 i Les herbes secretes 1999 Amb El carrer dels Tres Llits 2002 inicià una trilogia sobre Barcelona, recreant l’ambient i l’atmosfera del primer terç del segle XX…
romanyès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes gal·loitàlics que, juntament amb l’emilià, forma l’emilianoromanyès, que s’estén per l’Emília i la Romanya, tot desbordant-ne els límits administratius.
A més dels trets propis dels dialectes galloitàlics, cal esmentar el pas A > ä säl , sal, l’emmudiment de certes vocals sbdal , hospital, italià ospedale , diftongacions particulars fiaur , flor amb reduccions des , dis , deu, així com la metafonia quest , quist
vallombrosà | vallombrosana
Cristianisme
Membre de la congregació benedictina fundada per sant Joan Gualbert entorn del monestir de Vallombrosa.
La congregació tingué com a característica la interpretació rígida i estricta de la regla de sant Benet, amb la particularitat que deslliurava els monjos del treball manual, que fou confiat als conversos o llecs També tenia un únic abat general, vitalici, del qual depenien directament totes les cases de la congregació Fou aprovada pels papes el 1055 i el 1070 i protegida com un dels moviments de la reforma romana o gregoriana Al segle XII tenia 23 monestirs a la Toscana i l’Emília, i el 1253, 79 abadies, 29 priorats, 17 hospicis i 7 monestirs de monges Les monges foren fundades…
Cercle Manuel de Falla
El Cercle Manuel de Falla l’any 1949: d’esquerra a dreta, Albert Blancafort, J.E. Cirlot, Àngel Cerdà, Joan Comellas i Manuel Valls
© Fototeca.cat
Música
Grup de compositors format a Barcelona l’any 1947 gràcies a l’ajut de l’Institut Francès d’aquesta ciutat.
El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, JE Cirlot i Jaume Padrós No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó…
,
Caramellas
Cinematografia
Pel·lícula del 1928-1929; ficció de dirigida per Josep Amich i Bert, Amichatis.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producción Nacional de Films Barcelona GUIÓ JAmich i Bert FOTOGRAFIA Giuseppe Sessia blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Elòdia Domènech Miss Catalunya, Enric Guitart Pepe, Emília Amat Anita, Josep Maria Blanco Enric, Eduardo Beritz, José Andechaga ESTRENA Barcelona, 30041929 Sinopsi Miss Catalunya, dependenta d’un comerç de Barcelona, festeja amb Pepe, també dependent, que ambiciona triomfar com a cantant Mentre passegen per Montjuïc són observats per Enric, un jove benestant i seductor, que decideix conquerir la noia Aprofitant que el nuvi ha d’…
Forlì
Forlì Basílica de San Mercurial
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Forlì-Cesena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s XVI passà als…
Lanfranco
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres italià, actiu a l’Emília als ssXI i XII.
Fou el constructor de la catedral de Mòdena, on aplicà els principis de la decoració llombarda i aconseguí una perfecta unitat, simplificació i refinament Hi construí una petita llotja elevada, que repetí a l’interior
Los misterios de Barcelona
Cinematografia
Pel·lícula del 1915-1916; ficció de 386 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner, Albert Marro i Fornelio.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT Barcelona y sus misterios 1860-61 d’Antoni Altadill GUIÓ Albert Marro FOTOGRAFIA Jordi Robert INTERPRETACIÓ Francesc Aguiló, Joaquim Carrasco Diego Rocafort, Joan Argelagués, Joan Durany, Josep Balaguer, Emília de la Mata, Maria Reigada, Josep Martí, Manuel Arbó ESTRENA Barcelona, 26061916 Producció El 1880 Antoni Altadill publicà Barcelona y sus misterios , a semblança de Les Mystères de Paris 1842-43 d’Eugène Sue Ambdues obres després es convertiren en fulletons En la trama complicada de la cinta domina l’aspecte…
Josep Manuel Peramàs
Educació
Neohumanista.
Jesuïta des del 1747 Ensenyà humanitats a Cervera en 1753-54, i l’any següent passà a Córdoba de Tucumán Missioner dels guaranís al Paraguai 1760-63, implantà l’humanisme cerverí a Córdoba 1763-67 Escriví la crònica de l’exili a Itàlia Annus patiens , 1875-76 Residí sempre a Faenza, on publicà el poema en hexàmetres De invento novo orbe 1777, De vita et moribus sex sacerdotum paraguaycorum 1791 i De vita XIII sacerdotum paraguaycorum 1793, pòstum, amb una biografia de l’autor pel seu germà Ignasi, i un curiós Comentarius de administratione guaranitica ad republicam Platonis , que en…
Giuseppina Strepponi
Música
Soprano italiana.
Filla del compositor Feliciano Strepponi, del qual rebé la primera formació musical, estudià al Conservatori de Milà i, després d’alguns concerts, feu el seu debut operístic el 1834 a Adria amb L’elisir d’amore L’any següent cantà a Trieste Matilde di Shabran , de G Rossini, i poc després fou contractada al Kärntnertortheater de Viena El 1839 debutà a la Scala en l’estrena d' Oberto , la primera òpera de G Verdi, de qui el 1842 estrenà Nabucco en el paper d’Abigaille Una frenètica activitat als escenaris feu decaure les seves grans qualitats vocals i escurçà la seva carrera com a cantant El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina