Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
Santiago Carrillo Solares

Santiago Carrillo Solares
© PhotoAtlas
Política
Polític castellà.
Fill del dirigent obrer Wenceslao Carrillo , d’infant es traslladà a Madrid amb la seva família, hagué d’interrompre els estudis secundaris i entrà al món laboral com a aprenent en una impremta Elegit secretari general de les Juventudes Socialistas del Partido Socialista Obrero Español , s’afilià també a la Unió General de Treballadors Des del 1932 collaborà regularment a El Socialista Participà en l’aixecament revolucionari d’Astúries 1934 i fou empresonat fins al febrer del 1936 El mateix any promogué la unificació de les joventuts socialistes i comunistes Juventudes Socialistas…
Sant Just i Sant Pastor de Cerc (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del nucli rural de Cerc, convertida ara en filial d’Alàs ECSA - M Anglada El poble de Cerc queda a la dreta del riu del mateix nom, al vessant de migjorn del Segre, i al peu de la carretera que va a Ortedó i Adraén Mapa 35-10216 Situació 31TCG761889 La carretera a Cerc surt per l’extrem meridional de la població de la Seu, i després de travessar el Segre pren el sentit S-E El poble es troba a 4 km de la Seu Per a visitar l’església cal demanar la clau al rector de la parròquia MAB Història En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell figura la parròquia de valle…
Evo Morales

Evo Morales
© United Nations
Política
Polític bolivià.
Fill d’una família pagesa aimara, compaginà els estudis bàsics amb feines diverses La dècada de 1970 la seva família emigrà a la zona del Chapare, per a dedicar-se al conreu de la coca Elegit el 1988 dirigent de la Federació de Cocaleros del Tròpic, des del 1995 es convertí en líder de les mobilitzacions camperoles contra l’erradicació de les plantacions de coca i al voltant de la polèmica sobre la propietat dels recursos de petroli i gas de Bolívia El 1997 fou elegit membre de la Cambra de Diputats pel Movimiento al Socialismo MAS, però en fou expulsat entre el gener i el juny del 2002 per…
tapisseria
Cocollona, tapís de Carles Delclaux
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Art i tècnica de fer tapissos.
D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa Durant els segles XI, XII i XIII la tècnica més usual als països…
Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament
Història
Nom que adoptà el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, sorgit el 1974 de la fusió de l’ala moderada del Moviment Socialista de Catalunya, encapçalada per Josep Pallach i Carolà, amb socialistes d’inspiració cristiana com Josep Verde i Joaquim Ferrer, i el Bloc Popular de Lleida, de Joaquim Arana; transitòriament, ERC també s’hi adherí.
Socialdemòcrata, europeista i federalista, tingué per òrgans Unitat Socialista 1975-76 i Informació Socialista 1978, i l’ús de les sigles PSC l’encarà amb Convergència Socialista de Catalunya La mort de Pallach —substituït en la secretaria general per J Verde i Aldea— afectà durament el partit, el qual, després d’haver obtingut 3 diputats el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , sofrí una greu crisi d’identitat i nombroses pèrdues de sectors nacionalistes abans d’integrar-se 1978 en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE
Iniciativa per Catalunya-Verds

Presentació de la campanya d’ICV a les eleccions de la Generalitat de Catalunya 2012
© Iniciativa per Catalunya
Política
Partit polític català fundat el 1998, d’esquerres i ecologista.
Aglutina diverses tendències a l’esquerra del PSC Té l’origen en la federació de partits fundada el febrer del 1987, amb el nom d’ Iniciativa per Catalunya IC, pel Partit Socialista Unificat de Catalunya , l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i el Partit dels Comunistes de Catalunya, que el 1988 abandonà la formació El 1998, les noves aliances amb grups ecologistes comportaren un canvi en la denominació oficial, que passà a ser l’actual Rafael Ribó i Massó en fou president del 1987 al 2000, any que el substituí Joan Saura i Laporta , confirmat en el càrrec el 2004 i el 2008 El 2007 fou…
Brasil 2014
Estat
Per un estret marge de vots, Dilma Rousseff va guanyar de nou les eleccions presidencials en segona volta © Roberto Stuckert Filho/PR El cicle electoral va ser la principal activitat de l’agenda política de l’any, que va culminar a l’octubre amb la celebració dels comicis per a la presidència del país, per a la renovació del poder legislatiu diputats i senadors i també per a elegir els governadors dels estats, una figura que té un pes molt important en el sistema polític federal del Brasil La tensió de la campanya va estar a l’altura de la importància política d’una elecció tan significativa…
Isidre Nonell i Monturiol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El…
nota
Crida de citació (lletra, número o signe) que hom posa en un document (text o manuscrit) a manera d’advertiment (aclariment, explicació o comentari) per advertir al lector que consulti l’anotació corresponent que, encapçalada per un signe idèntic, trobarà al marge, al peu de la pàgina o a la fi de l’obra o de cadascuna de les seves divisions.
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina