Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
nutació
Astronomia
Tecnologia
Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió
.
A causa de la precessió, cadascun dels pols de l’eix de la Terra coordenades astronòmiques descriu, sobre l’esfera celeste, una línia circular entorn del pol de l’eclíptica, i la nutació fa que aquesta línia circular sigui sinuosa Si només existís la nutació, cada pol de l’eix terrestre descriuria una ellipse, en sentit retrògrad i amb un període de 18 anys i 7 mesos, el semieix major de la qual, anomenat també constant de la nutació , seria de 9,21’, i el semieix menor, de 6,86’ La nutació fou descoberta per JBradley el 1748 a partir d’una sèrie d’observacions de les posicions d’uns quants…
Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer
Astronàutica
Satèl·lit conjunt de la NASA i la Universitat John Hopkins dels EUA, que té per objectiu fer observacions de la llum ultraviolada compresa entre els 90 i els 120 nanòmetres; actualment és en funcionament.
Entre els objectius del FUSE hi ha el de fer observacions que permetin determinar quines eren les condicions que es donaren uns minuts després del big-bang , millorar el coneixement de l’evolució química de les galàxies o determinar amb més precisió les propietats del gas interestellar Tot això es pot aconseguir, si més no en part, fent observacions de llum ultraviolada corresponent a l’ultraviolat llunyà El FUSE ha descobert la presència de molècules de nitrogen a l’espai interestellar i d’una corona de gas calent al voltant de la Via Làctia ha realitzat també observacions de les restes de…
precessió dels equinoccis

Combinació dels moviments de precessió dels equinoccis i nutació de l’eix de rotació de la Terra
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment retrògrad (cap a l’oest) del punt vernal (primer punt d’Àries) sobre l’eclíptica, que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra.
El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que…
neó
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIa) de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1897 per W Ramsay i MW Travers És obtingut mitjançant la liqüefacció de l’aire, el qual en conté una mitjana de 15 × 10 -4 en volum tres vegades més que d’heli Hom l’ha detectat espectrogràficament en els estels A l’estat sòlid el neó cristallitza en el sistema cúbic Es difon a través del quars i de la porcellana, però no a través del vidre És emprat per a emplenar els tubs publicitaris, puix que permet d’obtenir, a una pressió de pocs millímetres de mercuri, una llum de color taronja Propietats físiques del neó nombre atòmic 10 pes atòmic 20,179 estructura electrònica…
el Serpent
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Corona Boreal, Hèrcules, l’Àguila, l’Escut, el Sagitari, la Balança, la Verge i el Bover.
La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68 anys llum La constellació del…
prometi
Química
Element sintètic, de nombre atòmic 61, pertanyent a la família dels lantànids.
La seva existència fou predita el 1902 per Branner i confirmada teòricament el 1914 per Moseley fou obtingut pur per primera vegada el 1945 per Marinsky i el seu equip mitjançant fissió d’urani i bombardeig de neodimi amb neutrons, seguit de separació per cromatografia de bescanvi iònic És totalment absent de l’escorça terrestre, però hom l’ha detectat espectroscòpicament en alguns estels joves En són coneguts tretze isòtops, tots radioactius, amb masses que van de 141 a 154 L’isòtop 4 7 Pm, amb una vida mitjana de 2,5 anys, és el més ben conegut i més emprat Es fon a 1080°C i…
planeta

Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’any 1846…
raigs còsmics
Astronomia
Física
Conjunt de partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l’exterior.
Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un 10%, de nuclis d’heli, i…
constant de Hubble
Astronomia
Física
Constant que intervé en la llei de Hubble i que mesura la velocitat d’expansió de l’Univers.
Els responsables del telescopi Hubble, que patrocinen les agències NASA i ESA, presentaren al maig del 1999 els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms fixaren la constant de Hubble la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers en 70 km/s per cada megaparsec Això significa que, per a un observador, els objectes situats en un megaparsec semblen allunyar-se a 70 km/s els situats a dos megaparsecs, a 140 km/s, i així successivament D’això es desprèn que el big-bang que creà l’Univers es produí fa…
Friedrich Wilhelm Bessel

Friedrich Wilhelm Bessel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina