Resultats de la cerca
Es mostren 1400 resultats
Gruppo N
Col·lectiu d’artistes italians.
Es fundà a l’hivern del 1959 a Pàdua, inicialment amb deu membres, que el 1960 es reduïren a Alberto Biasi, Ennio Chiggio, Giovanni Antonio Costa, Edoardo Landi i Manfredo Massironi Experimentaren amb la tecnologia i amb la reducció de la imatge Entre el 1959 i el 1960, Massironi, Landi i Biasi intervingueren en diverses exposicions collectives a la Galleria Azimuth de Milà L’any 1960 obriren la seva pròpia galeria, Studio N, a Pàdua, amb una mostra que incloïa els treballs dels membres del grup Posteriorment, presentaren exposicions de Burri, Fontana, Pollock, i també…
hippy
Sociologia
Dit del moviment juvenil que aparegué el 1965 als EUA amb una ideologia més intuïtiva i pràctica que no pas teòrica i lògica que postulava el rebuig de la societat de l’opulència.
Els hippies es diferenciaven de llurs predecessors, els beatniks , per l’aspiració a la felicitat en aquest món pràctica de l’amor i rebuig de la violència Llurs indumentàries, de vius colors, eren ornades de penjolls i talismans Vivien en grups tribus per tal d’establir un contacte directe i personal amb els altres i evitar l’anonimat del món modern Altres característiques, no comunes a tots els hippies , eren el vegetarianisme, el consum de drogues toves i l’adscripció al budisme Al final del 1967 el moviment hippy entrà en crisi, per tal com la mateixa societat de consum es…
Konstantin Pavlov
Literatura
Poeta búlgar.
Estudià dret a la Universitat de Sofia, i començà a publicar als anys seixanta El 1965 les autoritats comunistes prohibiren la seva obra, marcada per l’accent sobre la solitud radical de l’existència humana, que refusava seguir els dictats del realisme socialista Des d’aleshores fins el 1989 els seus volums de poemes s’editaren i circularen clandestinament, bé que foren traduïts i publicats a l’estranger Durant aquests anys treballà en feines editorials i també com a guionista de ràdio i de cinema El 1980 el seu guió per al film Il’juzia ‘Illusió’, dirigit per L Staikov, fou…
Antoni Martínez i Domingo

Antoni Martínez i Domingo
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
De jove milità al partit liberal conservador, i després seguí la línia de Dato Fou regidor de Barcelona 1897, alcalde accidental 1899-1900 i alcalde de reial ordre 1915 El 1917 dimití, en senyal d’adhesió a l’Assemblea de Parlamentaris Ingressà a la Lliga Regionalista 1918, fou fet regidor i elegit alcalde el 1919 i el 1920 El 1921 sofrí un greu atemptat Diputat a corts per Barcelona 1923, tornà a l’ajuntament el 1930, i fou delegat del treball a Catalunya fins a la República Fou elegit diputat per la Lliga 1932 Després dels fets del 6 d’octubre de 1934 no aconseguí, malgrat els seus esforços…
Sándor Kányádi
Literatura
Poeta hongarès de Romania.
El 1950 es traslladà a Cluj, on es graduà en literatura i llengua hongareses per la Universitat de Bolyai Una part important de la seva producció és destinada als lectors infantils i juvenils, gènere que li donà molta popularitat Fou també un traductor destacat de l’alemany i el francès a l’hongarès Molt actiu en la difusió de la literatura hongaresa a l’estranger, el 1987 es donà de baixa de la Unió d’Escriptors Romanesos quan el govern li denegà el visat per a assistir a una conferència d’escriptors a Rotterdam Denuncià sovint el tracte discriminatori del govern romanès a la…
Jonas Savimbi
Política
Líder guerriller angolès.
Estudià a la Universitat de Coïmbra i posteriorment a Suïssa Activista de la Unió dels Pobles d’Angola més tard FNLA, el 1966 topà amb el líder d’aquesta organització, Holden Roberto, i creà la Unió per la Independència Total d’Angola UNITA, que liderà Arran de la independència d’Angola 1975, proclamà la república d’Angola simultàniament a la del Moviment per a l’Alliberament d’Angola MPLA, que fou l’inici d’una guerra civil amb connotacions internacionals, amb Sud-àfrica, Rhodèsia i la Xina a favor de la UNITA El 1976 l’MPLA s’imposà al conjunt del territori, però això no impedí que la UNITA…
motí de Squillace
Història
Avalot ocorregut a Madrid del 23 al 26 de març de 1766.
En foren diverses les causes, però es resumien en l’encariment dels productes de consum —sobretot, del pa—, per les males collites dels tres anys anteriors, i en l’odi al poderós ministre de Carles III marquès de Squillace Leopoldo de Gregorio , pel fet que era estranger i, en especial, per diverses mesures que havia pres Entre aquestes, les més impopulars foren l’alliberació del comerç de grans —cosa que contribuí a encarir-los— i la prohibició d’usar capa llarga i capell xamberg Hom s’enfrontà a les tropes establertes a Madrid, féu diversos actes de saqueig i de destrucció i es presentà al…
Mestre de Sant Narcís
Pintura
Pintor anònim actiu a València a la darreria del s XV i al principi del XVI.
La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més no, sembla segur que el…
Ivan Petrovič Pavlov
Biologia
Fisiòleg rus.
Estudià història natural i medicina a Peterburg Després d’una temporada de pràctiques a l’estranger sota la direcció de Heidenhain i Ludwig, guanyà una càtedra de fisiologia al seu país i ja no deixà mai d’investigar dins el camp de la vida regulació nerviosa de la circulació, fisiologia de la digestió, reflexos condicionats i conducta, etc La característica dels seus treballs, inspirats en gran part pel seu compatriota Sečenov, fou un esforç per arribar a comprendre el psiquisme, tant l’animal com l’humà, a través dels mètodes materialistes emprats en la investigació fisiològica…
Foment d’Obres i Construccions
Societat constituïda el 1900 sobre l’antiga societat col·lectiva Piera, Cortinas i Companyia dedicada a la construcció de ports, d’edificis urbans i industrials, d’obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, etc.
Construí els ports de Palamós 1902, de Sant Feliu de Guíxols 1904 i de Castelló de la Plana 1909, clavegueres de Barcelona 1906, l’estació de França, de Barcelona 1924, etc El 1937 fou collectivitzada Actualment es dedica a la realització d’obres públiques i privades, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, especialment el Perú i Veneçuela Tenen molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà neteja pública, irrigació i recollida d’escombraries, tractament de residus tòxics industrials, amb contractes amb una sèrie d’ajuntaments catalans —el de Barcelona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina