Resultats de la cerca
Es mostren 2955 resultats
raig verd
Astronomia
Meteorologia
Esclat lluminós viu i instantani de color verd que hom observa alguna vegada en dies molt clars en el punt en què el disc solar és a punt de sortir (a l’alba) o de desaparèixer (a la posta) per l’horitzó de la mar.
La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar
abandonament escolar
Educació
Absència definitiva d’un alumne del centre escolar, sense causa justificada, abans d’acabar el període d’ensenyament obligatori.
Sol ésser degut a circumstàncies socials i familiars, i es considera un problema no tant d’accés al sistema educatiu com d’adaptabilitat Pot tenir repercussions en el desenvolupament personal i social dels joves i suposa un risc de marginació i exclusió social, laboral i econòmica El fenomen es coneix també com abandó dels estudis o deserció escolar
Richard Pfeiffer
Biologia
Bacteriòleg polonès.
Estudià a Berlín fou deixeble de Koch i més tard professor a Königsberg 1899 i Breslau 1909-25 Descobrí les endotoxines i el fenomen de la bacteriòlisi in vivo , conegut amb el seu nom Posà en pràctica nous mètodes d’immunització i ha donat nom a un bacil que ell considerà erròniament com el productor de la grip
competència
Ecologia
Acció antagònica entre els organismes que ocupen un mateix nínxol ecològic per la possessió de llurs recursos alimentaris, d’espai, de llum, etc.
Si la competència es fa entre membres d’una mateixa espècie hom parla de competència intraspecífica , i si es fa entre individus de diferents espècies hom parla de competència interespecífica En tenir lloc entre organismes de diferent espècie, es produeix el fenomen de selecció natural dels individus més aptes, fet que constitueix un dels mecanismes evolutius
enclavament
Mineralogia i petrografia
Restes d’inclusions, en part transformades, observables en les roques endògenes.
El procés de formació és degut al fenomen d’assimilació magmàtica que s’origina quan un magma, en pujar a la litosfera, troba roques, de quimisme diferent a les que l’han originat, les quals roques poden restar incloses dins el magma en estat de fusió i ésser assimilades, àdhuc amb la desaparició total o parcial
al·lopoliploïdia segmentària
Biologia
Al·lopoliploïdia en què alguns cromosomes de les dues espècies progenitores són gairebé homòlegs ( multivalent
) i és possible d’observar-los durant la meiosi.
Un exemple n'és l’allotetraploide Primula kewensis o prímula de Kew 2 n =36 que procedeix d’un encreuament entre Pfloribunda 2 n =18 i Pverticillata 2 n =18 Encara que aquesta espècie sigui una creació artificial, hom defensa que força espècies s’han constituït així, per un fenomen espontani, aliè a la intervenció humana
causalitat
Filosofia
Influx de la causa en l’efecte i la relació que en resulta.
Hom empra generalment el mot fent referència a la causa eficient i en contraposició a finalitat La regularitat de la relació de causa a efecte troba la seva formulació en el principi de causalitat tot fenomen té una causa i en la llei de causalitat en les mateixes circumstàncies, les mateixes causes produeixen els mateixos efectes
absolut | absoluta
Filosofia
Independent o incondicionat, que porta en si la pròpia raó d’ésser.
La idea, segons l’idealisme absolut, el Jo, segons Fichte, o l’Esperit, segons Hegel, constitueixen un Absolut en el qual subjecte i objecte, fenomen i cosa en si, i en general tots els moments parcials de la realitat, resten reabsorbits Per al pensament científic i empirista, no hi ha res que sigui independent i incondicionat
Georg Ernst Stahl

Georg Ernst Stahl
© Fototeca.cat
Químic i metge alemany.
Fou el creador de la teoria del flogist Fundamenta chimiae , 1723, amb la qual hom explicà durant molts anys el fenomen de la combustió En l’obra Theoria medica vera 1707 proposà el concepte original i vague d' anima que no és la dels cristians per a explicar el fonament de la vida i tota la patologia humana
Luigi Galvani
Física
Físic i metge italià.
Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Bolonya El 1780 descobrí, casualment, que l’electricitat podia excitar la contracció muscular fenomen anomenat galvanisme , i l’any 1791 publicà l’obra De viribus electricitatis in motu musculari commentarius Renuncià la càtedra per tal de no haver de jurar reconeixement a la República Cisalpina, creada per Napoleó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina