Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
àcid ascòrbic
Bioquímica
Farmàcia
Pólvores blanques, molt solubles en aigua, de gust àcid, que es fonen a 192°C.
S'oxida amb gran facilitat, sobretot en medi alcalí només la forma levogira té activitat terapèutica Els símptomes per manca de vitamina C eren coneguts de fa molt temps ja al s XVI els exploradors i els mariners sabien, per experiència, que la fruita fresca i les fulles d’alguns arbres prevenien i guarien l’escorbut Però fins el 1912 hom no determinà que aquesta malaltia era produïda per la manca d’una substància continguda sobretot en les plantes, i molt reductora, que fou anomenada factor C Szent-Györgyi havia aïllat de les càpsules suprarenals un àcid, que, pel fet de tenir sis àtoms de…
escafòpodes
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.
El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la…
La cavitat abdominal. El peritoneu
Anatomia humana
És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El peritoneu és…
Anatomia del sistema endocrí
Anatomia humana
El sistema endocrí es compon de diversos òrgans situats en diferents zones del cos que, llevat de les excepcions, no tenen continuïtat o connexió anatòmica directa entre si, per bé que formen, en conjunt, una unitat funcional Tant en la seva situació corporal com en les característiques anatòmiques, cadascun dels òrgans que componen el sistema endocrí presenta determinades particularitats que el diferencien marcadament de la resta Tanmateix, però, tenen algunes similituds especials des del punt de vista histològic, és a dir, pel que fa a la composició dels seus teixits, ja que gairebé tots…
L’organització i l’estratègia biològica dels artròpodes
La cavitat general del cos L’estructura general del cos i la localització i formació dels diferents òrgans, aparells i sistemes vénen determinades pel desenvolupament embrionari, en particular l’evolució de les fulles blastodèrmiques i la formació del celoma i els seus derivats En efecte, un caràcter propi dels artròpodes és la reducció del celoma en l’estat adult, malgrat la seva presència a la fase embrionària en forma de parells de vesícules disposades metamèricament Aquestes són, d’altra banda, les responsables de la metamerització del cos Simultàniament al procés de reducció de les…
aparell verinós
Zoologia
Conjunt d’òrgans o glàndules que secreten verí o substàncies amb propietats anestèsiques, amb intenció defensiva o ofensiva.
Excepte en els porífers, els mamífers i els ocells, pràcticament es presenten en tots els metazous, però són molt importants en els cnidaris, ctenòfors, equinoderms, hirudinis, nematodes, insectes, miriàpodes, aràcnids, peixos, amfibis i rèptils ofidis Des d’un punt de vista estricte, hom no pot considerar com a verins les substàncies tòxiques resultants del catabolisme que produeixen en determinades condicions alguns protozous i molluscs, com ara els musclos, car no tenen una missió ofensiva o defensiva específica
opoteràpia
Teràpia a base de sucs o extrets de teixits o d’òrgans animals, en especial de glàndules endocrines.
sialografia
Radiografia dels conductes de les glàndules salivals després de la injecció d’una substància opaca als raigs X.
llet

Got de llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de vitamines,…
malaltia de Fox-Fordyce
Medicina
Erupció papulosa, ordinàriament limitada a les aixelles i al pubis, deguda a una alteració de les glàndules sudorípares.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina