Resultats de la cerca

Mesmer pressuposà, el 1779, que els fluids que corren pels cossos més sòlids antiga doctrina dels humors actuen sobre el sistema nerviós i el fan moure en sentit d’atracció o repulsió magnetisme animal, i utilitzà l’hipnotisme com a mètode per a controlar, i guarir, en cas de malaltia, aquestes forces en el cos humà El mesmerisme contribuí a l’elaboració del concepte d’inconscient per la psicoanàlisi

Es caracteritza per una curta alçada d’1,63 a 1,65 m, un cos esvelt i ben format, cap dolicocèfal, amb cara allargada i oval, nas prim i recte i de punta fina, ulls grossos i negres, llavis lleugerament gruixuts, pell blanca bé que sovint també bruna i cabells negres, sovint molt arrissats Aquests tipus humà s’estén pel sud de Rússia i per totes les illes de la Mediterrània

El 1396 era conseller de Barcelona, i l’any següent fou escrivà de ració de Martí l’Humà Intervingué activament en la política al parlament català reunit a Tortosa 1410-12, durant l’interregne, fou elegit com a un dels 24 parlamentaris de la comissió executiva Durant el compromís de Casp fou designat pel Principat capità del castell de Casp Des del 1416 fou tresorer d’Alfons IV el Magnànim

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol Participà en els Salons de Maig i rebé diversos premis Exposà individualment per primera vegada l’any 1959 La seva obra, el tema central de la qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos També és autor d’illustracions per a llibres i de dissenys d’estampats

Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva Girona Fou conseller i canceller del rei Martí l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403 A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat

El 1933 fou el primer, juntament amb Goldblat, que aïllà substàncies lipídiques àcides a partir del plasma seminal humà, les quals anomenà prostaglandines Especialitzat en neurofisiologia, els seus treballs conduïren a la classificació del paper transmissor que fan diverses substàncies químiques en el pas de l’influx nerviós a través de les sinapsis Per aquests treballs el 1970 compartí el premi Nobel de medicina amb Julius Axelrod i sir Bernard Katz

Després d’haver treballat a Munic i a París, participà en l’exposició collectiva de l’Armory Show a Nova York el 1913, i restà definitivament als EUA La seva obra parteix de recerques plàstiques manieristes, que, a base de línies corbes hàbilment insinuades, arriben a uns volums decoratius sobre el tema del cos humà Les seves idees estètiques han estat recollides en el llibre Vers l’unité plastique 1914

Partidari de l’empiriocriticisme d’Avenarius i defensor del marxisme en la teoria econòmica i social, la seva filosofia aspira no sols a comprendre el món, sinó sobretot a transformar-lo Entre les seves obres cal esmentar Das Wesen der menschlichen Kopfarbeit ‘La natura del treball intellectual humà’, 1986 i Streifzüge eines Sozialisten in das Gebiet der Erkenntnistheorie ‘Contribució d’un socialista en el camp de la teoria del coneixement’, 1977

El fenomen es coneix des del començament del s XX, però no fou estudiat sistemàticament fins a la dècada dels cinquanta, i encara avui les causes que el produeixen són objecte d’una intensa investigació Es considera que les figures illusòries, les quals hom fa servir en les investigacions de laboratori, són la manifestació d’una capacitat global del sistema visual humà per refusar la informació supèrflua de l’estímul i destacar-ne les regularitats

Descrites per primer cop al principi de la dècada de 1990, hom n'ha identificat l’existència en ocells i en primats, però són especialment nombroses en el cervell humà Hom creu que poden tenir una gran importància en l' aprenentatge , molt especialment del llenguatge, tant verbal com no verbal, i constituir, per tant, un element central en la socialització Certes modificacions podrien tenir un paper central en l’explicació de trastorns com l' autisme