Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
Liga Patriótica Española
Partit polític
Formació de combat existent a Barcelona entre novembre de 1918 i febrer de 1919, constituïda per jaumins obreristes, mellistes i d’altres sectors partidaris d’un exacerbat nacionalisme espanyol, amb un clar suport dels oficials de la guarnició de la ciutat i d’alguns sectors policíacs.
Féu front al carrer als partidaris del catalanisme exaltat liderats per Macià, amb el suport de medis juvenils jaumins de sintonia més oficialista L’LPE fou famosa pel fet de celebrar les actuacions de la “tonadillera” Mary Focela, que al Teatre Goya popularitzà “La hija de Malasaña”, cu-plet de ressonància patriòtica La violència produïda arribà a provocar un enfrontament amb bastons al Congrés de Diputats Malgrat la seva curta durada, l’LPE tingué una incidència important en la política catalana, en especial perquè marcà el moment de la disgregació del carlisme urbà sorgit a finals de segle…
Grup Catalana Occident
Economia
Primer grup empresarial català en el sector de les assegurances.
Té l’origen en la Societat Catalana d’Assegurances contra Incendis a Prima Fixa , creada el 1864 per Ferran Delàs i de Gelpí, coneguda popularment com La Catalana , que assegurà els edificis del Congrés dels Diputats a Madrid 1873, de l’Ajuntament de Barcelona 1882 i de l’Arsenal de la Ciutadella 1892, actual seu del Parlament de Catalunya, a més d’un gran nombre d’edificis públics de l’Estat espanyol El 1878 començà a cotitzar a la borsa El 1947 s’introduí en els rams de vida, accidents individuals i de treball i danys a vehicles La matriu actual del grup té l’origen en la fusió 1948 de les…
Borja de Riquer i Permanyer

Borja de Riquer i Permanyer
Historiografia
Historiador.
Fill de Martí de Riquer i Morera , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1968, i del 1969 a 2015 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 guanyà la càtedra d’història contemporània Durant el darrer franquisme i la transició estigué vinculat al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i el 1975 fou un dels signants del Manifest de Bellaterra, primer document públic des de la fi de la Guerra Civil en reivindicar una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable Especialista en catalanisme i en la Restauració, ha publicat entre d’altres la seva tesi…
Partit Demòcrata Europeu Català
Política
Partit polític d’àmbit català fundat el 10 de juliol de 2016.
Formació successora de Convergència Democràtica de Catalunya , integrà Reagrupamentcat des del moment de la seva creació En el congrés fundacional dels dies 8, 9 i 10 de juliol de 2016, el Partit Demòcrata es definí com a independentista, democràtic, republicà, partidari de l’economia de mercat, amb un vessant social i europeista, i una política de tolerància zero amb la corrupció El 23 de juliol de 2016 els associats elegiren Artur Mas president de la nova formació, i Neus Munté , vicepresidenta Pel que fa a la direcció executiva, Marta Pascal i David Bonvehí foren elegits,…
Front d’Alliberament de Catalunya
Partit polític
Organització armada independentista nascuda el 1969, formada per persones dels grups de Josep M. Batista i Roca del Consell Nacional de Catalunya i de les Joventuts Obreres d’Estat Català.
Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya El 1974 s’hi…
l’Onze de Setembre

Celebració de la Diada en el monument a Rafael Casanova, obra de Rossend Nobas emplaçada a la ronda de Sant Pere de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió.
El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del Principat de manera…
PSAN-Provisional
Partit polític
Partit creat al març de 1974 per l’escissió de l’ala més radical del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans [PSAN].
El nou partit socialista i independentista tingué una trajectòria irregular, ja que no aconseguí estabilitzar l’organització a causa, en bona part, de tres caigudes successives de militants abril de 1974, maig i setembre de 1975, acusats de pertànyer al PSAN-Provisional, a les seves Joventuts Revolucionàries Catalanes JRC o de collaborar logísticament amb l’estructura d’ETA a Catalunya El PSAN-Provisional participà en l’Assemblea de Catalunya i als primers temps amb la Convergència Socialista de Catalunya 1975, per impulsar després, en solitari, el Bloc Socialista Revolucionari de Catalunya…
operació Catalunya
Nom donat pels mitjans de comunicació al conjunt d’actuacions policials, de caràcter secret i en gran part il·legals, presumptament impulsat des del Ministeri de l’Interior espanyol del govern del Partido Popular, amb la finalitat de desactivar l’independentisme català.
Hi collaboraren també membres de la judicatura i mitjans de comunicació privats El cas no es conegué fins el 2016, que fou difós pel diari Público , el qual, d’ençà del 22 de juny, publicà diverses converses entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz , i el cap de l’ Oficina Antifrau de Catalunya , Daniel de Alfonso, que tingueren lloc un mes abans de la celebració de la Consulta del 9 de novembre de 2014 De les converses, enregistrades clandestinament i filtrades per una font anònima, es desprenia el propòsit d’incriminar per corrupció polítics independentistes, si…
Manuel Castells i Oliván

Manuel Castells i Oliván
© Holbergprisen / Marit Hommedal / Scanpix
Sociologia
Sociòleg.
Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…
Cristóbal Montoro Romero

Cristòbal Montoro Romero
© La Moncloa
Política
Polític i economista andalús.
Doctor en ciències econòmiques i empresarials, ha estat catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Cantàbria i assessor de diverses empreses i patronals, com la CEOE Militant del Partido Popular , José María Aznar el nomenà el 1996 secretari d’estat d’Economia, des d’on tingué un paper decisiu per a l’entrada d’Espanya a la moneda única tres anys més tard Després de les eleccions generals del 2000 fou designat ministre d’Hisenda, càrrec que ocupà fins a la derrota electoral del PP en els comicis generals del 2004 Membre de l’executiva, és un dels principals dissenyadors dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina