Resultats de la cerca
Es mostren 3204 resultats
Gaietà Viaplana i Cornet
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà 1926 a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal Impulsà millores a l’edifici de l’església el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat inaugurada el 1911 Publicà el full parroquial Creu i Aixada Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil…
Francesc de Mas i Otzet
Literatura catalana
Poeta.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi…
Llangardaix verd o lluert
Morfologia El llangardaix verd Lacerta viridis és més petit i esvelt que el llangardaix ocellat L lepida En els individus mascles, com el de la fotografia, hom aprecia un cap particularment alt i la part inferior del cap blava durant el període reproductor Javier Andrada El lluert o llangardaix verd és un saure mitjà, que mesura uns 13 cm de longitud màxima de cap i tronc i té la cua dues vegades més llarga El seu cap és curt i alt, especialment el dels mascles Presenta un collar ben marcat, constituït per 5-14 escates Entre l’escata mentoniana i el collar, hi ha de 15 a 29 escates gulars…
tenda
Transports
Cadascuna de les cobertes de tela que, en diversos indrets d’una embarcació, són destinades a guardar del sol o de l’aigua les persones i la càrrega.
Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
Projecte impulsat per la Universitat de Vic que, utilitzant les darreres tecnologies, situa en el mapa dels Països Catalans autors, textos, indrets i rutes de la literatura catalana.
Compta, entre d’altres, amb la collaboració d’Enciclopèdia Catalana
esgrafiar
Art
Traçar dibuixos (en un mur) fent saltar en certs indrets la capa superficial que el revesteix i deixant així al descobert la capa següent, d’un altre color.
cominassa
Botànica
Nom de diverses espècies del gènere Chaerophyllum
, de la família de les umbel·líferes, herbes ufanoses pròpies dels prats humits i dels herbassars dels Pirineus i altres indrets frescals.
remenjar
Indústria tèxtil
Destruir en certs indrets d’un teixit prèviament tenyit, per mitjà d’un remenjant, el colorant de la tintura, de manera que el dibuix aparegui estampat en blanc.
carrer
Indústria tèxtil
Entre teixidors, defecte que presenten els dibuixos, per distribució defectuosa dels motius ornamentals, que consisteix en faixes més plenes de dibuix en uns indrets que en uns altres.
Les esparganiàcies
Esparganiàcies 1 Espargani Sparganium erectum a aspecte general amb les flors unisexuals reunides en inflorescències glomerulars compactes, les masculines a la part superior i les femenines, més grosses, a la inferior x 0,5 b inflorescència masculina Ix 3,3, b’ flor masculina amb quatre estams envoltats per unes esquames petites x6,6 c infrutescència x 1,1, c’ flor femenina envoltada per sis bràctees i amb la presència d’un estil simple i persistent que forma un bec prominent x4,4, c " el fruit és una drupa amb l’exocarp sec i esponjós x 4,4 Eugeni Sierra Els esparganis són plantes d’…