Resultats de la cerca
Es mostren 635 resultats
Sebastià Casanovas i Canut
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden…
Miquel Salvà i Munar
Historiografia catalana
Bisbe i erudit.
Estudià filosofia, teologia i dret a la Universitat Literària de Mallorca El 1816 fou ordenat de prevere i, el 1817, rector de la parròquia de Sant Jaume de Palma Entre el 1820 i el 1823 ocupà càrrecs a la Diputació Provincial de les Balears Amb l’acabament del Trienni Liberal, el 1824 s’exilià a França, on es dedicà a la investigació històrica El 1829 tornà al país i fixà la seva residència a Madrid El mateix any fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia i de la Junta d’Instrucció Pública Fou bibliotecari del duc d’Osuna i de la RAH, cosa que afavorí la seva tasca investigadora…
Delegación Nacional de Educación Física y Deportes
Esport general
Institució de l’Estat espanyol fundada el 1941.
El seu objectiu era el control de l’àmbit esportiu i es trobava sota els auspicis de la Falange i la Secretaría General del Movimiento Inicialment s’anomenà Delegación Nacional de Deportes, fins el 1956, que canvià el nom S’organitzà en tres tipus d’organismes esportius diferents federacions nacionals, esports del Movimiento i esports militars , cadascun dels quals mantenia la seva independència Pel que fa a les federacions, la institució les supervisava i aquestes, al seu torn, controlaven els dirigents dels clubs i les entitats esportives A banda de l’esport federat, també s’impulsà un…
Amali Gimeno i Cabañas
Política
Medicina
Metge i polític.
Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…
,
Gabriel Miró i Ferrer
Gabriel Miró i Ferrer
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las cerezas del…
Blaise Compaoré

Blaise Compaoré (2014)
© Office of the White House / Amanda Lucidon
Política
Polític de Burkina Faso.
Rebé instrucció militar al Camerun, França i el Marroc 1973-78 El 1982 obtingué el grau de capità i el 1983 participà amb Thomas Sankara en el cop d’estat que enderrocà Jean-Baptiste Ouédraogo Fou ministre adjunt a la presidència del 1983 al 1987, any que, al capdavant d’un altre cop d’estat, enderrocà Sankara i el féu executar El 1990 restablí oficialment el multipartidisme, i el 1991, el 1998, el 2005 i el 2010 guanyà en les eleccions presidencials Parallelament, el seu partit, l'Organització per la Democràcia Popular – Moviment del Treball, ha mantingut la majoria al Parlament El seu…
Francesc Armanyà i Font
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat bisbe de Lugo…
Tomàs Forteza i Cortès
Literatura catalana
Poeta i filòleg.
Vida i obra De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears El 1873 fou proclamat mestre en gai saber i el 1881 aconseguí el primer premi del certamen del millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Publicà un fragment del drama històric Les noces de l’infant al “Calendari Català de l’Any 1882” 1881 Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i…
¡No quiero... no quiero!
Cinematografia
Pel·lícula del 1937-1938; ficció de 110 min., dirigida per Francisco Elías Riquelme.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia homònima de Jacinto Benavente GUIÓ FElías FOTOGRAFIA Josep Gaspar blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos, Eduardo Gosch MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Joan Dotras Vila INTERPRETACIÓ Enriqueta Soler Elvira, Fred Galiana Matito, Enric Guitart Valerio, Josep Baviera Alberto, Roma Taeni la directora, Carmen López Lagar la comtessa, mare d’Elvira, Pedro Larrañaga Raimundo, Jesús Puche Ansúrez, José Álvarez Lepe el director ESTRENA Madrid, 11031940, Barcelona, 22041940 Sinopsi La burgesia…
María Romilda Servini de Cubría
Història del dret
Jurista argentina.
Estudià dret a la Universitat de Buenos Aires, i el 1974 fou nomenada advocada d’ofici dels Tribunals Penals d’aquesta ciutat El 1976, poc abans del cop d’estat, fou nomenada jutgessa d’instrucció criminal Des del 1990 és titular del Jutjat Federal número 1 de Buenos Aires Des d’aquest càrrec protagonitzà algunes de les causes de més ressò dels anys recents, com ara la vinculació de familiars del president Menem al narcotràfic Yomagate i el processament d’una exsecretària de medi ambient per desviació de fons 2014 També declarà inconstitucional la reforma del Consell de la Magistratura del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina