Resultats de la cerca
Es mostren 1547 resultats
Giselher Wolfgang Klebe
Música
Compositor alemany.
Es formà a Berlín amb K von Wolfurt i acabà els estudis, després de la guerra, amb J Rufer i B Blacher 1946-51, mentre treballava a Ràdio Berlín A partir del 1957 s’establí a Detmold com a professor de composició Obtingué nombrosos premis i fou membre de les acadèmies de les arts d’Hamburg i del Berlín Oest Si bé inicialment militava en l’avantguarda musical, posteriorment desenvolupà un estil més suau i de caràcter romàntic, també en el conreu de l’òpera, fluctuant entre les propostes de HW Henze i la radicalitat de K Stockhausen o A Reinmann El seu llenguatge…
Claude Helffer
Música
Pianista francès.
Estudià teoria musical amb R Leibowitz i piano amb R Casadesus En una primera època es dedicà al repertori tradicional, i posteriorment, als compositors de la primera part del segle XX — B Bartók, C Debussy i M Ravel — , abans de consagrar-se a la música contemporània, de la qual fou intèrpret, propagador i docent Estrenà obres, que li foren dedicades, de I Xenakis, L de Pablo, B Jolas, G Amy, A Boucourechliev, I Hamilton i M Tabachnik, i interpretà per primera vegada a França les Sonates números 1 i 3 de P Boulez, i també peces de L Berio, K Serocki, F Evangelisti, K…
anàlisi foliar
Agronomia
Anàlisi dels teixits vegetals amb l’objectiu de determinar l’estat nutritiu d’un cultiu.
Per obtenir una correcta interpretació de l’estat nutritiu del cultiu és important definir el teixit a analitzar i en quin moment fer-ho ja que la concentració de nutrients és variable segons la seva funció, posició en la planta, edat i estadi de maduració Les fulles o els pecíols foliars són sovint els teixits escollits La interpretació de la concentració de nutrients es pot fer utilitzant valors de concentracions individuals, amb l’inconvenient que no es té en compte l’efecte de possibles interaccions entre elements en l’estat nutritiu del cultiu, o bé utilitzant quocients entre…
hidròlisi
Química
Descomposició d’una substància química per l’acció de l’aigua.
Per hidròlisi, l’aigua reacciona amb els cations per a produir bases febles, i amb els anions per a donar àcids febles La sal d’un àcid feble i d’una base forta, la d’una base feble i d’un àcid fort i la d’un àcid i una base febles tenen tendència a hidrolitzar-se El grau d’hidròlisi és la relació entre el nombre de mols hidrolitzats i el nombre total de mols de sal En el cas de la reacció d’hidròlisi de l’ió acetat, CH 3 COO - + H 2 O ⇌CH e - COOH + OH - , la constant de dissociació és donada per l’equació K e essent la constant de dissociació de l’aigua i K a la…
kerma
Física
Suma de les energies cinètiques inicials de totes les partícules carregades, produïdes per la radiació indirectament ionitzant en un petit volum d’una substància, dividida entre la massa d’aquest volum.
El seu símbol és K i en el Sistema Internacional la seva unitat és el J/kg
febre paratifoide
Patologia humana
Malaltia produïda per bacils paratífics que té una simptomatologia semblant a la de la febre tifoide, però més atenuada.
N'hi ha quatre formes clíniques, que hom designa amb les lletres A, B, C i K
UNICODE
Electrònica i informàtica
Codificació dels caràcters amb 16 bits, dissenyat per a poder codificar els caràcters de qualsevol idioma, tot i mantenir la compatibilitat amb el codi ASCII.
Pot codificar 2 1 6 = 64 K caràcters, és a dir, més de 64 000 caràcters diferents
potencial de Yukawa
Física
Representació aproximada del potencial nuclear, utilitzada per Yukawa en la seva teoria mesònica de les forces nuclears.
Té la forma V Yukawa r = -V 0 e -kr / r, on V 0 i k són constants
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r = T r x ₁ , , x i ,, x r + T r x 1 , , y i , , x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és…
distribució X
2
Matemàtiques
Si X 1
,..., X n
són n
variables aleatòries independents, totes de distribució N
(0,1), la variable
és una variable aleatòria i la seva distribució rep el nom de distribució x 2
amb n
graus de llibertat.
La funció de distribució rep el nom de distribució x 2 , essent k n x la funció de densitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina