Resultats de la cerca

Es mostren 6487 resultats

inflexió

Música
Descens lleuger de la línia melòdica.
Gran enciclopèdia catalana

generació

Genealogia
Dret civil
Successió de descendents en línia directa.
Gran enciclopèdia catalana

angle paral·làctic

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició

© fototeca.cat

Astronomia
Angle esfèric que té el seu vèrtex en l’astre i té per costats la vertical i el cercle horari d’aquest.
És un dels angles del triangle de posició
Gran enciclopèdia catalana

angle al zenit

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZAangle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició

© fototeca.cat

Astronomia
Angle esfèric format en el zenit pel meridià celeste i el vertical de l’astre considerat.
És un dels angles del triangle de posició i igual a l'azimut astronòmic de l’astre És representant per la lletra Z
Gran enciclopèdia catalana

angle al pol

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZangle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició

© fototeca.cat

Astronomia
Angle esfèric, amb vèrtex al pol elevat, comprès entre el meridià superior i el semicercle horari de l’astre.
És indicat per la lletra P i pot ésser oriental , comptat cap a l’E Pe, o bé occidental , comptat cap a l’W Pw, sempre de 0° a 180° El valor de l' angle al pol coincideix amb el de l'horari quan aquest darrer és inferior als 180° L’angle al pol és un dels angles del triangle de posició
Gran enciclopèdia catalana

perspectiva central

Ombra pròpia i ombra llançada projectades pel Sol (S) (projecció de la llum solar). LH essent la línia de l’horitzó i S’ el punt de fuga, quan és situat davant l’espectador (a), darrere l’espectador (b) i al costat de l’espectador (c)

© fototeca.cat

Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció o pol .
Variants d’aquest tipus de perspectiva són la perspectiva cònica i la projecció de la llum el centre d’aquesta projecció és el focus o punt lluminós, que pot ésser a una distància finita dels cossos que illumina, i en aquest cas els raigs són divergents llum artificial , o infinita, i aleshores els raigs són parallels llum solar Ombres pròpies i ombres llançades projectades pel focus F projecció de llum artificial, F’ essent els punts de fuga © fototecacat
Gran enciclopèdia catalana

adiabàtic | adiabàtica

Comparació de l’evolució de la pressió P d’un gas ideal en funció del volum V, entre un procés adiabàtic (línia blava) i un d’isotèrmic (línies vermelles)

© fototeca.cat

Física
Dit del procés temodinàmic en el qual no hi ha intercanvi de calor entre el sistema considerat i l’exterior.
En un procés adiabàtic reversible l' entropia del sistema es manté constant Qualsevol compressió o expansió d’un fluid que es realitzi en un temps molt curt per exemple, expansió del vapor en una turbina pot ésser considerada adiabàtica En un gas ideal, un procés adiabàtic és regit per la relació p V γ =constant essent p , la pressió V , el volum, γ = C p /C v C p , la calor molar a pressió constant C v , la calor molar a volum constant mentre que per a un procés isotèrmic es compleix pV = constant
Gran enciclopèdia catalana

teorema de Desargues

V és el punt de concurrència de les rectes AA’, BB' i CC' i l és la línia que conté els punts de concurrència de AB i A'B', de BC i B'C' i de CA i C'A'

© fototeca.cat

Matemàtiques
Teorema segons el qual, donats dos triangles ABC i A’B’C’ tals que les rectes AA’, BB’ i CC’ són concurrents, els punts de concurrència de AB i A’B’, de BC i B’C’ i de CA i C’A’ són alineats.
Gran enciclopèdia catalana

Timor

Armes dels Timor

Llinatge probablement originari de la localitat de Timor (Segarra), enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest.
Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt El primer personatge conegut és Alarig , el qual cedí al seu fill Ramon I, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló Un altre fill fou Pere I de Queralt , possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet Ramon I de Timor mort el 1147 dividí les possessions entre els fills Figuerola i Timor a Guillem I de Timor , Pontils i Guialmons a Ramon de Timor Guillem II de Timor mort el 1204 obtingué…
Gran enciclopèdia catalana

baix xifrat

Música
Línia de baix proveïda d’una sèrie de signes, principalment xifres (xifrat), que indiquen, de manera abreujada, els intervals que s’han de tocar a partir del baix (realització).
Baix xifrat © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma de notació té el seu origen a Itàlia, al final del segle XVI, i prové del costum dels organistes d’acompanyar el cor Es generalitzà al segle XVII i aproximadament fins el 1770 es mantingué com a sistema de notació propi del baix continu Actualment, la realització dels acords a partir d’un baix xifrat és un dels exercicis habituals en l’estudi de l’harmonia Les xifres expressen la distància intervàllica que separa el baix d’una nota superior Així, un 6 vol dir una 6a més les 8es que decideixi l’instrumentista a partir del baix Aquest…
Gran enciclopèdia de la música