Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
Reial Acadèmia de Medicina de València
Medicina
Institució fundada a València el 1830 com una de les ‘‘acadèmies de districte’’ creades dins el període absolutista de Ferran VII.
La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’Acadèmia de…
Ferran Ferrer i Julià
Educació
Pedagog.
Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985, en fou catedràtic d'Educació Comparada Des del 1999, exercí també la docència a la Universitat de Friburg Suïssa Centrà la seva recerca en la legislació i la política educativa i els seus resultats, i en l’anàlisi comparativa internacional dels sistemes educatius, temes sobre els quals fou autor o coautor de més de vint-i-cinc llibres i prop d’un centenar d’articles Membre del Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives i expert de la Xarxa Europea de Ciències Socials, fou director del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social i…
codi de família
Dret civil català
Cos legal que regula totes les institucions de dret familiar català, tenint en compte i respectant la personalitat individual i la màxima llibertat de les persones.
El nou codi de família està regulat en la llei 9/1998, de 15 de juliol, i substitueix tota la legislació anterior en matèria de dret familiar català que estava regulada en la compilació del dret civil de Catalunya, tot refonent, mantenint o modificant les lleis especials que contenia aquella El codi està dividit en vuit títols el matrimoni i els seus efectes, els règims econòmics matrimonials, els efectes de la nullitat del matrimoni, divorci i separació judicial, la filiació, l’adopció, la potestat del pare i la mare, la tutela i altres institucions tutelars i els aliments entre parents Una…
almoina
Religió
Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.
Entre els israelites l’almoina tenia una significació àmplia qualsevol mena d’ajuda donada a un necessitat i qualsevol prova de misericòrdia de Jahvè envers el seu poble En forma d’ajuda material és recomanada d’una manera notable al llibre de Tobit Pel cristianisme és una acció normal i una conseqüència lògica del manament de l’amor fraternal Tot i amb això, hom comença a considerar-la com un exponent de situacions socials injustes que cal que siguin substituïdes per les justes que la facin innecessària Després de la reforma disciplinària sobre l’abstinència i el dejuni, hom mana als fidels…
mà morta
Dret
Propietat de béns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i collectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i collectius —monàstics—, seculars o regulars Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions eclesiàstiques…
Josep Maria Boix i Raspall
Dret
Jurista.
Catedràtic de dret mercantil 1920 a la facultat de dret de Barcelona, de la qual fou degà del 1933 al 1936 El 1914 professà un curs de legislació social a la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Comitè de Dret Marítim de Barcelona, del qual fou vicepresident el 1954 Collaborà amb Francesc Moragas, i el succeí en el càrrec de director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis Després del 1939 fou empresonat, exclòs de la direcció de la Caixa i també, temporalment 1940-52, de la seva càtedra La Caixa acordà, l’any 1979, després de la seva mort, la seva total i plena…
Felip Bertran i d’Amat
Historiografia
Dret
Jurisconsult i historiador.
Fill de Josep Bertran i Ros i pare del polític Josep Bertran i Musitu Jurista format en l’escola historicista, presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1870-71, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1902-03 i l’Acadèmia de Bones Lletres 1907-11 També collaborà en la premsa conservadora i es vinculà a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Feu dictàmens i diverses obres en defensa del dret civil català, com a principal element de definició i de pervivència del caràcter del país És de destacar el discurs pronunciat a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona que tractava…
,
crim de guerra
Dret internacional
Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
Aquesta figura delictuosa és recollida en tots els codis militars i, fins i tot, en determinats codis penals comuns La plasmació en codis de compliment internacional, però, no començà fins a la segona meitat del segle XIX Els acords de la convenció de Ginebra 1864 recollien codis de conducta sobre ferits i malalts en campanya El 1899 i el 1907 s’hi afegiren les convencions de la Haia sobre la prohibició de determinats mètodes bèllics i armes La convenció de Ginebra del 1949 ratificada per tots els estats membres de les Nacions Unides i els quatre protocols addicionals del 1977, recollien la…
Josep Roig i Bergadà

Josep Roig i Bergadà
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1898-99, 1901-03, 1905-07 i alcalde de Barcelona 1910, càrrec que dimití al cap d’uns mesos Es decantà per l’autonomisme i formà part de l' Assemblea de Parlamentaris l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia novembre del 1918 —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el decidí a dimitir…
Lluís Trias de Bes i Giró
Cardiòleg.
Fill de Joan de Déu Trias i Giró En acabar els estudis de medicina 1917, ingressà en el Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, i més tard a l’Institut Municipal d’Higiene Amplià estudis a París amb CLaubry El 1925 fundà la revista Ars Medica , a Barcelona Dirigí l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona 1939-61, i des del 1958 fou president del Collegi de Metges de la ciutat També presidí 1959-63 la Sociedad Española de Cardiología, i creà el servei de cardiologia i cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Publicà diversos treballs sobre endocarditis agudes i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina