Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
Delaware
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Dover 27 630 h 1990 S'estén pel sector nord-est de la península i badia de Delaware, formant la plana costanera atlàntica de sediments marins, que s’aixeca cap al nord al contacte amb el Piemont La xarxa hidrogràfica és marginal, formada per l’estuari navegable del Delaware El clima és temperat humit, amb 1 000 mm de pluja l’any, recollits sobretot a l’estiu la vegetació dominant és el bosc atlàntic De poblament antic i molt dens 115,8 h/km 2 1984, el creixement és molt fort Els sòls argilencs són molt fèrtils, i és conreat un 60% del territori, on predominen els cereals i els…
reserva marina
Geografia
Figura internacional de protecció de la natura adreçada al medi marí.
La primera resolució internacional a favor de protegir el medi marí s’establí l’any 1962 durant la I Conferència Mundial de Parcs Nacionals de Seattle EUA No fou, però, fins el 1987, durant el IV Congrés Mundial de la Natura que se celebrà a Colorado Springs EUA, que hom acordà la definició del terme àrea marina protegida i s’establiren les bases de la conservació del medi marí Amb independència d’aquests procediments, la primera àrea marina protegida al món fou el Fort Jefferson National Monument, a la costa de Florida EUA, el 1935 i, a Europa, el Parc Nacional Marítim-Terrestre de Port-Cros…
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara…
ballaruga
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que comprèn un gran nombre d’espècies (unes 400), totes marines.
Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària La conquilla té la forma de dos cons units per les bases un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades, molt agudes,…
Jacques-Yves Cousteau

Jacques-Yves Cousteau
© Fototeca.cat
Biologia
Geografia
Oceanògraf i naturalista francès.
Fou oficial de la marina fins el 1956 Interessat en la recerca submarina, el 1943 inventà i patentà l’escafandre autònom anomenat Aqualung , que li permeté finançar els seus projectes Ideà també un submergible biplaça i un dispositiu per a filmar sota l’aigua A bord del vaixell oceanogràfic Calypso , des del 1950 explorà i estudià els oceans i dirigí nombroses campanyes científiques, tecnològiques i cinematogràfiques Dirigí més d’un centenar de documentals cinematogràfics submarins, el primer dels quals, Le monde du silence 1955, en collaboració amb el realitzador L Malle, li valgué la Palma…
Paràsit cuaample
Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les…
Territ gros
Als Països Catalans és un migrador regular, però molt poc nombrós, a les costes continentals, i més rar a les Balears Accidental a l’hivern La migració primaveral és molt concentrada durant el maig, i escassegen les observacions al final d’abril i al juny El pas de tardor és molt més estès en el temps, però afecta molts menys ocells comença el mes d’agost i es manté fins a l’octubre, quan hi ha la màxima de dades els territs grossos són ja molt rars el novembre Fora dels períodes migratoris, les observacions són molt escasses s’ha enregistrat una vegada el març 3 exemplars el 180379 al delta…
Estats Federats de Micronèsia 2015
Estat
En les eleccions celebrades al mes de maig, Peter M Christian, un polític amb àmplia experiència al Senat, va ser elegit nou president del país L'atomització de les illes dificulta una implementació uniforme de les polítiques públiques, fet que se suma a la divisió federal en quatre estats que es legislen independentment En aquest context, al febrer es va posposar indefinidament el referèndum previst per a dirimir la independència de l'estat de Chuuk de la resta de la Federació Aquest 2015, el pas del cicló Maysak a l'abril va causar la mort de nou persones i va deixar el conjunt dels estats…
globigerínids
Protistologia
Família de protozous foraminífers marins apareguts probablement durant el Juràssic, que han tingut una gran importància com a agents geològics.
Inclou les globigerines
porífers
Esponja: animal diploblàstic (e porífers) (x 1)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina