Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
tungstè
Química
Element químic, de nombre atòmic 74, pertanyent al grup VIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, i fou descobert per JJ d’Elhujar i F d’Elhujar l’any 1783 És també conegut com a wolframi És un element rar constitueix un 10 -4 % del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu, i els seus minerals més importants són la scheelita CaWO₄ i la wolframita Fe,MnWO₄ El tungstè natural és constituït per cinc isòtops naturals estables, amb masses de 180, 182, 183, 184 i 186, que determinen un pes atòmic de 183,85 En són coneguts, a més, onze radioisòtops artificials La preparació del metall és difícil, d’una banda perquè es troba molt diluït en…
edat del ferro
Prehistòria
Segons la divisió tradicional de la prehistòria, la tercera, i la darrera, de les tres edats dels metalls, després de la del coure i de la del bronze.
El concepte d’edat del ferro, nascut a la primeria dels estudis de la prehistòria primera meitat del segle XIX, fou resultat d’una visió purament tipologista, aleshores inevitable, puix que es tractava primordialment d’ordenar les troballes d’objectes Avui, bé que aquest nom es manté, ha perdut valor com a etapa històrica, puix que només és aplicable a Europa L’ús del ferro com a metall d’utilització artesana fou un fet tardà Les grans civilitzacions del Pròxim Orient Egipte, Mesopotàmia, Creta, etc empraren bàsicament el bronze L’ús del ferro sembla que començà a generalitzar-se a partir de…
Les ferreries
Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni apte per a la…
massa
Electrònica i informàtica
Conjunt de peces metàl·liques, conductors i altres elements metàl·lics d’una instal·lació elèctrica, d’un aparell electrònic, etc, que són units elèctricament entre ells i al suport o base.
La massa és sovint connectada a terra
petanca
En la petanca s’utilitza un metre que a la punta duu una llengüeta quan les distàncies entre boles i bolig no s’aprecien bé
ENCICLOPÈDIA CATALANA / F. GOMÀ
Altres esports de pilota o bola
Esport que consisteix a llançar unes boles al més a prop possible d’una altra de més petita, anomenada bolig.
Les boles han de ser metàlliques, amb un diàmetre entre els 7,05 cm i els 8 cm El pes varia entre els 650 g i els 800 g Els boligs són de fusta o de material sintètic, amb un diàmetre comprès entre 25 mm i 35 mm El terreny de joc és rectangular i les dimensions varien entre els 12 m i 15 m de llargada i els 3 m i els 4 m d’amplada Els jugadors han de llançar les boles amb els peus junts i ho poden fer tirant-la rasa o bé per elevació Hi ha dues maneres de fer-ho apuntar és llançar la bola amb cura, tractant d’acostar-se al màxim possible al bolig I tirar o picar és llançar la bola amb certa…
pla
Tecnologia
Nom donat a les barres metàl.liques de secció rectangular, les dimensions de la qual són compreses entre 5 i 200 mm d’amplada i 3 i 6 mm de gruix.
explosor
Electrònica i informàtica
Aparell format per dues barretes metàl·liques amb les puntes encarades i col·locades a una distància convenient, emprat per a protegir determinats aparells, com transformadors d’alta tensió, contra les sobretensions.
calafatar
Tecnologia
Refermar la unió de dues peces o planxes metàl·liques mitjançant l’acció d’un martell pneumàtic o eines especials damunt les arestes de contacte, per tal d’obtenir l’hermetisme.
presa de terra
Electrònica i informàtica
Conductor que hom posa en contacte íntim amb el sòl a fi d’establir una connexió entre certes parts metàl·liques d’una instal·lació i terra, i protegir així la instal·lació.
galvanostègia
Tecnologia
Tècnica que estudia els procediments de recobriment de superfícies metàl·liques per electrodeposició (electròlisi) d’un altre metall, amb la finalitat de protegir-les o de millorar-ne l’aspecte extern.
Els metalls més emprats per al recobriment són el coure, el níquel, el crom, el cadmi, el zinc, l’estany, l’or i l’argent La galvanostègia comprèn la preparació de la superfície poliment, desgreixatge i eliminació de les traces d’òxid i el recobriment pròpiament dit en un bany electrolític