Resultats de la cerca

És un port pesquer i comercial al NW de l’illa, al peu de l’Erice, al fons d’una petita badia Les principals indústries són les alimentàries El 30 d’agost de 1282 hi desembarcà Pere II de Catalunya-Aragó per tal d’iniciar la conquesta de Sicília, en poder dels Anjou, sollicitat pels mateixos sicilians Hi hagué consolat de catalans del s XIII al XVI L’any 1408 fou el port de partida de Martí I de Sicília en l’expedició a Sardenya Entre els monuments, cal destacar la catedral, del s XII, reedificada al XVIII, i l’església de l’Annunziata s XIV

Té algunes indústries, però és sobretot una ciutat residencial i balneària Centre d’ensenyament superior té una universitat Els romans l’anomenaren Aquae Sulis , i hi bastiren una estació termal Després del 1702 visita de la reina Anna esdevingué un centre de moda És una de les ciutats més belles d’Anglaterra Entre els seus monuments sobresurten les installacions termals romanes i l’església abacial, reconstruïda al s XVI en l’estil gòtic perpendicular Des del 1725 la ciutat fou eixamplada al nord-oest Excelliren en les noves construccions l’arquitecte John Wood i el seu fill…

Conserva aspectes de la ciutat romana Faventia , de planta rectangular, dividida en quatre barris les muralles són del 1456, quan era feu dels Manfredi El 1501 s’incorporà als Estats Pontificis Fou greument bombardejada durant la Segona Guerra Mundial Entre els seus monuments cal destacar l’ajuntament, del segle XIII, reconstruït, la catedral, projectada per Giuliano da Maiano i començada el 1474, amb la façana inacabada, i el museu de ceràmica La ciutat és famosa per la ceràmica indústria que tingué el seu millor moment al segle XV, que rep el nom de faiança Té també indústria…

De formació autodidàctica, publicà els mapes generals de Menorca 1947-51 i de Mallorca 1952-62 i dugué a terme un important treball arqueològic de camp En publicà el resultat en nombrosos articles i llibres, dels quals destaquen Els monuments megalítics de l’illa de Menorca 1958, Prehistoria de las Baleares 1968, Geografía e historia de Menorca 1979, Prehistòria de Menorca 1980, etc Aconseguí la collaboració dels erudits locals en dues obres d’un valor molt heterogeni Corpus de toponimia de Mallorca sis volums, 1962-67 i Historia de Mallorca cinc volums, 1970-75 i collaborà en l…

Estudià a Madrid i participà en la ideologia de la Generació del 98 Exiliat el 1937, tornà el 1952 La seva obra, sota la influència d’IMestrović i ABourdelle, tendeix a la monumentalitat i l’estilització, i és treballada per talla directa Té obres religioses, com el Cristo de Otero Palència, monuments, com la Fuente de Concha Espina Santander i els de Tomás Morales, Ramón y Cajal i Pérez Galdós tots a Madrid i retrats, com el de Miguel de Unamuno 1930, Colegio Anaya, Salamanca La seva casa a Toledo és avui la Casa-Museo de Roca Tarpeya, on hi ha part molt important de la seva obra

Fou deixeble del seu pare, també escultor, i d’AMaillol En la creació intentà d’expressar actituds vives i la sensació de la momentaneïtat, unides a la gràcia i a l’elegància Des que, el 1931, adquirí fama en exposar per primera vegada al Salon d’Automne parisenc, rebé un gran nombre d’encàrrecs oficials entre els més importants cal esmentar les estàtues que decoren la tribuna de la Sala d’Assemblees de la Societat de Nacions a Ginebra, les escultures de la façana del Palais Chaillot de París i diversos monuments als morts en unes quantes ciutats franceses, entre els quals cal…

Llicenciat en filosofia i lletres en la secció d’història i especialitat d’arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, d’ençà l’any 2008 és director de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya Anteriorment havia estat coordinador de les àrees de Recerca Històrica i de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra És membre del consell consultiu del Consell Internacional de Museus i del Comitè Internacional de Museus d’Història i Arqueologia Ha estat president del comitè andorrà del Consell Internacional de Museus 1885-99 i representant…

Residí des del 1910 a Sabadell, on inicià la seva formació, que prosseguí a Barcelona —Llotja 1925-28— i a París, amb Despiau 1930-31 Exposà, sol, a Barcelona el 1936 Feu monuments —Gimeno, Sardà i Salvany, Clavé—, mausoleus, relleus i imatges religioses a Sabadell, i també decoracions al fresc A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui collaborà en les seves últimes obres La seva obra, ben representada pel conjunt decoratiu de Sant Salvador, a Sabadell 1959, es caracteritza per una estilització arcaïtzant de les formes al servei d’un cert popularisme…

Aquest anuari, publicat en llengua catalana, vol fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d’Urgell i de les que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a d’altres diòcesis Els volums publicats són d’una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d’art El director d’ Urgellia és Cebrià Baraut, i entre els seus redactors i collaboradors més destacats cal…

Passà a Menorca gran part de la seva vida en actiu Fou president de l’Ateneu de Maó vg Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó 1931-36 i vicepresident de la subcomissió de monuments històrics i artístics de Menorca Sobre aquesta illa publicà algunes monografies històriques El Colegio de Artillería en Menorca 1917 i El desastre de 1798 Pérdida de la isla de Menorca 1922 A banda d’altres obres literàries, és també autor del llibre Servicios prestados por el Cuerpo de Artillería en el sitio y defensa de Tarragona en 1811 1912, i de l’opuscle Consideraciones menorquinas sobre…