Resultats de la cerca
Es mostren 1762 resultats
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
En els manuscrits i impresos antics, la part que era escrita en lletres vermelles: els títols, els índexs, etc.
El mot prové de la terra roja utilitzada primerament per a pintar la tija central umbilicus d’un rotlle, l’estoig i la membrana penjant index després, per a escriure les primeres lletres, els títols dels capítols, les signatures, les referències i els índexs Aquest ús actualment és limitat als llibres litúrgics rúbrica 2
diapente
Música
Terme de la teoria musical grega i medieval que designava l'interval de quinta.
Prové del grec dià pénte 'a través de cinc' El mot epidiapente s’utilitzava per a designar un cànon a la 5a J alta com el núm 4 de L’ofrena musical de JS Bach titulat "Fuga Canonica in Epidiapente", mentre que el de subdiapente o hipodiapente indicava els cànons a la 5a J baixa
Brighella
Teatre
Personatge masculí de la Commedia dell’Arte.
Representa el criat astut, amic dels cants i de la música, que es burla dels seus senyors i ajuda els joves enamorats Porta una mena de lliurea blanca i pantalons blancs, amb ratlles verdes al davant, als costats, als braços i també als pantalons Sembla que el nom ve del mot italià briga , ‘engany’
enclític
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un mot o una partícula feble que es lliga amb el mot precedent formant-hi com un sol mot, com en Porta’l aquí
.
Roser Ros i Vilanova
Història
Pedagoga i narradora.
Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1996 amb la tesi Les Rondalles d’animals el cas del cicle de la guineu i el llop Premi Flos i Calcat de Pedagogia de l’IEC 1997 Participant i impulsora de nombroses iniciatives literàries en el camp infantil, ha versionat contes de la tradició oral publicats en colleccions dirigides per ella en diverses editorials, i ha publicat articles sobre narració infantil en revistes especialitzades És presidenta fundadora de Tantàgora Serveis Culturals des del 1991, organització dedicada a la difusió i la promoció de…
poema
Literatura
En època moderna, nom emprat per a designar composicions breus, sobretot de to líric, i que sol figurar en el títol dels diversos reculls.
Aquest ús, que reprèn el sentit genèric que la paraula poema tenia en llatí i en grec, s’inspira en l’ús genèric que el mot poem té també en anglès i ha estat adoptat en les diverses literatures i, d’una manera particular, en la francesa Poèmes antiques, Poèmes barbares, Poèmes tragiques de Leconte de Lisle, etc
joc de llenguatge
Filosofia
Concepte desenvolupat per Wittgenstein en la seva obra Investigacions Filosòfiques i referit als diferents usos del llenguatge.
En oposició a l’exposada en el Tractatus , la concepció del llenguatge es caracteritza aquí per la seva multiplicitat hi ha llenguatges, més que no pas llenguatge Wittgenstein empra el mot jocs perquè és díficil trobar un tret substancial comú a tots ells que no sigui la posessió de regles, característica també de tot ús lingüístic
vocalisme
Fonètica i fonologia
Sistema vocàlic d’una llengua, d’una família o d’un grup de llengües o d’una etapa fonològica.
També són anomenades així les alternances i, en general, el comportament vocàlic d’una derivació, d’un sistema de- sinencial o fins i tot d’un mot aïllat Més en concret, s’anomena vocalisme mínim, segons R Jakobson, un sistema primitiu de vocals a base de i, u, e o a que componen el fonament articulatori dels infants
tiento
Música
Peça contrapuntística vinculada amb el preludi i el ricercare, destinada a instruments de tecla, viola de mà o arpa, que tingué una gran difusió a la península Ibèrica del segle XVI al XVIII.
Aquest mot fou emprat per primera vegada per Lluís del Milà amb el nom de tento Sovint constitueixen una sèrie de fugues breus sobre diferents temes N'hi ha diferents modalitats de batalla, de falses, plens, de mà dreta, etc Els principals autors que l’han conreat són Ade Cabezón, PAVila, LVenegas de Henestrosa i JBCabanilles
llengües nilòtiques
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües sudàniques orientals, de la família niloticosahariana, parlades a Uganda, Kenya, el S del Sudan i el N de Tanzània.
Hom les subdivideix en tres branques l’occidental, que comprèn les llengües shilluk, nuer i luo l’oriental, amb el massai i el turkana, i la meridional, amb el nandi i el suk Són llengües que utilitzen tons per a distingir el singular del plural o per a indicar la funció sintàctica d’un mot dins l’oració
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina