Resultats de la cerca
Es mostren 515 resultats
Les eines informàtiques
L’ordinador, la base de la informàtica El terme informàtica designa normalment l’àmbit de desenvolupament de la ciència i la tecnologia relatiu a la representació i el tractament de la informació Comprèn tant la recerca teòrica com l’aplicació pràctica, desenvolupades normalment a les universitats i als centres especialitzats, públics o privats, de molts països occidentals L’ordinador, dit també processador o computadora de l’anglès computer , és l’instrument operatiu més important de què se serveix la informàtica Però, si preguntéssim a un expert en informàtica qui va inventar l’ordinador,…
full electrònic
Electrònica i informàtica
Programa que maneja en una pantalla una quadrícula en què cada casella pot emmagatzemar informació alfanumèrica o fórmules on intervenen d’altres caselles.
resolució
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un dispositiu visualitzador (tub d’imatge, pantalla, traçador, etc), capacitat per a representar punts distints de les dimensions més reduïdes possibles (pícsels).
Generalment s’expressa pel nombre de pícsels per unitat de superfície o pel total d’ells que és capaç de representar un visualitzador determinat
difracció de Fraunhofer
Física
Tipus de difracció que s’esdevé quan el focus emissor d’ones i la pantalla receptora s’allunyen infinitament del dispositiu de difracció.
tractament de text
Electrònica i informàtica
Procediment que permet de tractar texts de qualsevol tipus en un ordinador.
El text és entrat a través del teclat de manera semblant a la mecanografia amb màquina d’escriure i apareix en la pantalla de l’aparell Un cop entrat el text, aquest en forma de fitxer de document, és enregistrat convenientment en el suport informàtic desitjat cassette o més correntment disc dur o disquet per a la seva conservació i posterior recuperació Finalment, pot ésser imprès mitjançant una impressora, la qual dóna al text una forma i presentació equivalent al text escrit amb màquina d’escriure I fins i tot pot adquirir una qualitat semblant al d’un text imprès pels procediments…
José Antonio de la Loma Hernández
Cinematografia
Director, guionista i productor.
Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la…
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un…
Gonçal Pardo i Delgràs
Cinematografia
Director cinematogràfic, conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás.
Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…
,
Proves diagnòstiques de les malalties del sistema nerviós
Patologia humana
La diagnosi de les malalties del sistema nerviós sol ésser complexa En general, el tipus d’alteració es pot determinar amb una exploració física detallada en què s’avaluen les diverses funcions del sistema nerviós mental, motora, sensitiva i de coordinació Però, per poder determinar l’existència d’una alteració al sistema nerviós, precisar-ne la localització i l’extensió, i avaluar-ne les possibilitats terapèutiques, sol caldre efectuar alguna exploració o prova complementària Examen del líquid cèfalo-raquidi Punció lumbar L’ examen del líquid cèfalo-raquidi o LCR subministra una informació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina