Resultats de la cerca

El 22 de juliol de l’any 1503, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès diputat militar Jofre de Cruïlles, noble diputat reial Felip de Ferrera i de Llobera, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Valls, abat de Sant Llorenç del Munt oïdor militar Galceran Sescomes d’Anfesta, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jaume Traginer, burgès de Perpinyà Soldats i homes d'armes, retaule, segle XV RM Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge i ardiaca del…

Al juliol del 1431 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet i Fernández de Ahonés, cavaller, vescomte d’Illa i de Canet, senyor de les baronies de Pinós i de Mataplana diputat reial Francesc Desplà, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Malet, canonge i degà de la seu de Barcelona oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona, senyor de la baronia de Rocacorba oïdor reial Ramon…

Situació Vista aèria dels vestigis del castell de Lloret, molt restaurats, del castell, que es dreça sobre un penyasegat i correspon a l’esquema més clàssic de castell medieval TAVISA Al punt més alt d’un altell de 67 m d’altitud sobre el nivell del mar que separa la població de Lloret de la platja de Fenals hi ha les restes d’una fortificació medieval Des de la seva posició albirem perfectament a més de l’àrea propera al nucli de Lloret, el castell de Sant Joan de Blanes, que forma part d’una mateixa línia de fortificacions Mapa L39-14366 Situació 31TDG857160 Una de les possibles vies per…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí a la…

Domne 571-586 Les escasses notícies històriques que es coneixen d’aquest primer bisbe són extretes de fonts hispàniques El seu nom és conegut a través de la crònica de l’abat Joan de Bíclarum, el qual dóna referència de la seva existència l’any 571 Segons l’historiador Argaiz, Domne encara era al capdavant del bisbat el 586 Benenat 589 És consignat en les actes del III concili de Toledo celebrat al maig del 589 i el concili provincial de Narbona realitzat pel novembre del mateix any Acutul 633-638 Hom coneix la seva existència a través de la subscripció que féu en les actes del IV concili de…

Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…

Vida La seva biografia no és pròdiga en esdeveniments espectaculars, com s’adiu amb una personalitat humana tan sensible i rica en vivències interiors i al mateix temps tan discreta a l’hora d’exterioritzar-les Nasqué al barri barceloní del Poble-sec, fill de pare català i de mare d’origen francès, en un ambient familiar que no era aliè a l’interès musical La receptivitat vers l’entorn sonor que l’acompanyà en la infantesa les ressonàncies de les campanes de la foneria de la família materna desvetllà les seves inclinacions musicals Començà els estudis de piano al Conservatori del Liceu, amb…

Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó  i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella  Hi havia, però,…

El 22 de juliol de l’any 1698, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Climent de Solanell i de Foix Segle XVII – Barcelona 1701, benedictí, paborde d’Àger i monjo de Santa Maria de Ripoll diputat militar Aleix de Miravall i de Chivellí, noble de Tortosa diputat reial Josep Llopis, catedràtic de Lleida oïdor eclesiàstic Rafael Nadal i Domènec, benedictí, sagristà major de Santa Maria de Ripoll oïdor militar Joan d’Olmera i de Bianya, de Barcelona oïdor reial Josep Boer, mercader de Girona Segons F de Castellví, Climent de Solanell va morir el 9…

El 22 de juliol de l’any 1671, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Esteve Mercadal i Dou Segle XVII, ardiaca major i canonge de la catedral de Vic diputat militar Josep d’Amigant i de Ferrer, domiciliat a Barcelona diputat reial Joan d’Alòs i Serradora, doctor en medicina, domiciliat a Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Mainer, canonge de la seu de Tarragona oïdor militar Jeroni de Gassià i Guerau, donzell domiliciat a Tortosa oïdor reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Girona Esteve Mercadal…