Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
Constitució del 1876
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per AlfonsXII el 30 de juny de 1876.
Fou preparada a requeriment de Cánovas, ja president del govern, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració després del pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874 Pretengué de temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors La constitució del 1876 fou decretada per Alfons XII “en unió i d’acord” amb les corts L’estat era confessional, però hom admetia en privat la pràctica d’altres cultes Les corts, amb dues cambres, exercien el poder legislatiu El senat resultava…
Bruges

Vista del nucli antic de Bruges
Sjaak Kempe Sjaak Kempe (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de Flandes, capital de la província de Flandes Occidental, Bèlgica.
La geografia És unida a la mar del Nord per diversos canals, com el Brugge Zeekanal, que la uneix a Zeebrugge Centre industrial, turístic i comercial El seu port constitueix una unitat amb el de Zeebrugge Hi ha drassanes, i és un nus ferroviari i de carreteres El seu nom procedeix dels nombrosos ponts brug en flamenc que travessen els canals que passen per la ciutat Des del 1950 hi funciona el Collegi d’Europa, centre internacional d’estudis europeus El gran floriment artístic de la ciutat a l’època gòtica pot ésser comprovat encara actualment en edificis com la catedral, un dels monuments…
llemosí
Història
Lingüística i sociolingüística
Denominació que, a partir del segle XVI, tetendeix a ésser utilitzada per a designar el català medieval, l’arcaisme del qual contrastava amb el to que adquiria la llengua en aquell moment.
Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava derivat del “…
argenter
Història
Menestral (artista, des dels s. XVII-XVIII) que treballava l’argent.
Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s XIV El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, collegi i art En desaparèixer l’organització gremial perdurà el collegi, extingit entre el 1870 i el 1873 La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè El 1671 la casa gremial es trobava al carrer o placeta dita…
calendari gregorià

Primera pàgina de la butlla Inter Gravissimas, mitjançant la qual Gregori XIII introduí el seu calendari
Calendari, vigent des del 1582, establert pel papa Gregori XIII.
El calendari gregorià corregia l’error de base del calendari julià, en el qual es basava, degut a una mesura incorrecta de l’any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l’any julià mitjà equivalia a 365,25 dies La diferència, equivalent a 0,0078 dies, es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys Com a conseqüència, el pas del sol pel primer punt d’Àries i, per tant, les estacions s’avançaren Així, la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l’estiu El 1582 Gregori XIII, assessorat especialment per Luigi Giglio Ghiraldi , decretà que…
audiència reial
Història
Història del dret
Tribunal del rei.
Als Països Catalans, hom reconeix les seves arrels en l’actuació personal del sobirà, administrant justícia a la seva cort o palau, de vella tradició A poc a poc, d’acord amb les exigències del temps, anà prenent un to més tècnic presència i actuació de juristes professionals i institucionalitzat Aquesta actuació personal, però, perdurà encara fins ben entrada l’edat mitjana, com ho palesa la disposició de Jaume II 1299 establint per a ell i els seus successors la celebració d’audiència personal cada divendres, i, de no poder ésser, els altres dies de la setmana Cal arribar al decisiu regnat…
Santa Maria d’Aguascaldas (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Porta d’entrada situada a la façana sud, precedida d’un petit porxo ECSA - J Boix Aquesta església és situada al petit llogaret d’Aguascaldas, a la riba dreta del Rialbo Mapa 31-10 212 Situació 31TBG898992 S’hi accedeix per la carretera C-139 A l’altura de Campo cal agafar el trencall que porta a la carretera de les Viles de Turbó Aleshores, vora el quilòmetre 5, cal prendre un branc, a mà esquerra, fins arribar a Aguascaldas JBP Història D’antuvi el lloc d’Aguascaldas restà vinculat a Sant Pere de Taverna, fet que perdurà fins al segle XIX Al llarg del temps la seva església ha…
Sant Bartomeu de Vallbona d’Anoia
Art romànic
Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera Inicialment fou sufragània de la parròquia de Piera i passà posteriorment a dependre de la de Cabrera, fins que en temps moderns adquirí la titularitat parroquial Les primeres notícies del castell de Piera corresponen a l’any 955, en què Duran i Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia, on anomenen Piera Apiaria El lloc i l’església es troben esmentats per primera vegada l’any 1184, data de la consagració de l’església de Santa Maria de Piera, ja que es feu…
Castell de Muntanyola
Art romànic
El castell de Muntayola no apareix documentat fins a l’any 1033, mentre que el vicari del castell ho és a partir del 1013 quan Guillem, vicari de Muntanyola i de Vacarisses, assistí a la consagració de l’església de Sant Feliu de Vacarisses A partir d’aquest personatge es pot seguir com la família Muntanyola es converteix en la dels Montcada, únicament per canvi de nom El castell restà en mans de la família Montcada, si bé repartit a parts Així el 1137 Ramon Renard de la Roca, nét de Guillem de Muntanyola o de Montcada, i la seva muller Solastendis donaren les dues terceres parts del castell…
Castell de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt A partir d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina