Resultats de la cerca

La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’arxiprestat de…

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…

Situació Absis de l’església, la part més genuïna d’aquesta construcció ECSA - MÀ Font El llogaret de Gavarret 1 100 m s’alça en un coster dels vessants esquerres de la vall de Sirès, a ponent del tossal de Miravet Mapa 32-10213 Situació 31TCG115987 Al barri d’Aragó del Pont de Suert surt una pista de terra que mena a Sirès, tot remuntant el barranc del mateix nom en uns 4 km de recorregut Un quilòmetre escàs abans de Sirès un brancal en molt mal estat a mà dreta du en dos quilòmetres al nucli abandonat de Gavarret, on hi ha l’església de Sant Pere També s’hi pot arribar des de Bonansa MAF-…

Situació Una perspectiva de l’interior de l’església A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Sant Feliu es dreça a la banda ponentina de la població, inserida als vessants del pla de Mont, bo i presidint una plaça que, atesa la seva situació, vorera al pendent, es converteix en un autèntic mirador, conegut pel “balcó de Vilac” Mapa 148M781 Situació 31TCH197325 S’hi arriba fàcilment per la carretera de França N-230, on, a mà dreta, s’origina la que porta a Vilac, que és el primer poble que es troba sortint de Vielha FJM-AMB Església És un extraordinari edifici, fruit de diverses èpoques…

Situació Vista de conjunt de l’església, des del costat nord-est F Junyent-A Mazcuñan L’església senyoreja el poble des d’un lloc alterós, situat al costat de migdia del nucli Mapa 149M781 Situació 31TCH220296 Des de Vielha hom arriba fàcilment a Escunhau per la carretera C-142 carretera del port de la Bonaigua, al costat de la qual i al ribatge esquerre de la Garona s’escampa la població El recorregut entre ambdues poblacions és d’uns 2,500 km FJM-AMB Església L’edifici és una construcció d’origen romànic, però alterat, com succeeix en tants d’altres edificis de la Vall, per un seguit de…

Les primitives catedrals de l’època visigòtica i carolíngia aquesta, restaurada després del 898 i consagrada el 917, a la Vila Baixa, no s’han conservat A mitjan s XI hom construí la nova catedral a la Vila Alta, fortificada l’altar major fou consagrat ja el 1069 És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals la volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals Els dos primers trams, amb pilars amb mitges columnes adossades, i bases i capitells…

Estudiós de la història de l’excursionisme, l’any 1947 ingressà al Club Excursionista de Gràcia, on dirigí la secció de muntanya 1953-57 i del qual fou vicepresident 1957-61 i 1969-71 i president 1971-74 Així mateix, a la Federació Catalana de Muntanyisme fou assessor de premsa 1962-66, cofundador i primer director tècnic de la revista Vèrtex 1966-68 i vocal de la Junta Directiva 1971-74 Formà part de la comissió del Centenari de l’Excursionisme Català 1976 i del Centenari de l’Ascensió de Jacint Verdaguer a la Pica d’Estats 1983, i creà la Travessa Matagalls-Montserrat 1972 Fou…

Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la vuitena La…

Hom pot classificar les escopetes segons la clau emprada Així, hi ha l' escopeta de pedra foguera , que era la que es disparava per mitjà de qualsevol dels diversos tipus de claus que provocaven la ignició de l’enceb amb la guspira d’aquest material l' escopeta de fumereta o de pistó , que es disparava per mitjà de la clau del mateix nom l' escopeta de Lefaucheaux , que tirava aquest tipus de munició amb el fulminant interior, el qual s’inflamava en percudir el martell de l’arma sobre una agulla lateral del culot del cartutx l' escopeta de foc central , amb el pistó incorporat a la part…

Situació A uns 30 m a llevant del Mas de Cal Mensa i a una alçada de 646 m, podem visitar un cup excavat a la roca arenosa, envoltat de camps de conreu de cereals i tapat per unes alzines Mapa 35-14362 Situació 31TCG800179 Hi porta un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei i que s’agafa enfront mateix del que mena a la Manresana Forat a la pedra Aquest cup destinat a guardar el most es va construir en una codina arenosa, té una forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,11 m i una fondària de 2,10 m, ja que conserva a la part inferior el forat de desguàs o…