Situació
Vista des del sud-est d’aquesta església, en què destaca el seu senzill i ben conservat absis.
ECSA - M. Anglada
L’església de Sant Romà de Banat és situada al camp obert que hi ha junt amb el grup de cases del Masover de Banat, en la cota dels 1 100 m d’altitud, al vessant meridional del Segre, a prop del barranc de Banat.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG789893.
Per anar-hi s’ha d’arribar primer a Ortedó, que queda a 8 km de la Seu d’Urgell i que és on comença una carretera sense asfaltar que va a Vilanova de Banat; cal seguir-la fins a trobar la primera bifurcació a l’esquerra un quilòmetre després d’Ortedó. Es continua en direcció cap a tramuntana amb un recorregut d’un altre quilòmetre. L’església està tancada i a les cases no hi viu ningú, per la qual cosa s’ha de demanar la clau al propietari, que viu a la Seu d’Urgell. (MAB)
Història
El lloc de Banat apareix citat documentalment a partir del segle IX, època en què dos instruments datats els anys 860 i 895 parlen de la vila dita Banatte subteriore i Banate superiore respectivament; així mateix, al segle X un instrument de permuta de terres del 988 fa esment de l’alou de Banati.
De fet no és fins al segle XI que la documentació consigna la parròquia de Banat, al marge de l’esment que se’n fa en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Així doncs, la primera notícia localitzada és donada per una escriptura que data de l’any 1030, mitjançant la qual Sidela feu donació a Isarn, sacerdot, d’un alou situat al terme de l’església de Sancti Romaní de Banato.
A la segona meitat d’aquesta centúria, dues actes testamentàries datades respectivament els anys 1054 i 1059, i atorgades totes dues per un sacerdot anomenat Arnau, informen que l’esmentat personatge feu donació a la seva muller Tedberga i als seus fills de bona part dels seus alous, entre els quals se n’esmenta un dins el terme de l’església de Sant Romà de Banat. Ja a la darreria del segle, una escriptura de donació datada el 1083 notifica que els esposos Arnau Dacó i Guilla, juntament amb llurs fills, cediren a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica uns alous situats en diverses viles del territori d’Urgell; s’especificava que un d’ells era situat vora els temples de Sant Esteve d’Alàs i de Sancto Romano de Banat.
Una darrera notícia, corresponent al final del segle XIV, indica que en concepte de la dècima recaptada l’any 1391 a la diòcesi d’Urgell, el capellà de la parròquia de Banat va satisfer la quantitat d’un sou i dues lliures.
L’antic lloc de Banat va pertànyer durant l’edat mitjana a la jurisdicció senyorial de la baronia de Pinós; en aquest sentit hi ha constància que l’any 1255 Galceran de Pinós havia mudat de lloc el castell de Banat (Banat Sobirà) i l’havia traslladat al puig de Calbell, i confirmà al seu castlà Berenguer de Sant Esteve els drets que posseïa sobre els homes de Banat Sobirà i els que tindria damunt els habitants que poblessin la nova fortalesa que s’estava construint. Aquest mateix any Galceran de Pinós atorgà una carta de franqueses als habitants d’aquest nou nucli de poblament, que ja era esmentat aleshores com el puig de Calbell de Banat, o simplement Calbell de Banat; tanmateix a la darreria del segle XIII els documents ja parlen de Vilanova de Banat i de Banat, indrets que restaven inclosos en el terme del castell de Sant Jaume de Cadí, anomenat algunes vegades roca de Sant Jaume, també possessió dels barons de Pinós. Cal afegir finalment que les escriptures esmenten des del segle XI el lloc de Vilanova, i per tant s’ha de suposar que aquesta vila s’unificà probablement a partir del 1255 amb el nou nucli de Calbell de Banat, de la qual cosa resultà el nou topònim de Vilanova de Banat. (MLIR)
Església
Es tracta d’una església de planta rectangular encapçalada per un absis semicircular adossat a la nau amb dos plecs. L’absis és llis sense finestres, i de la mateixa alçada que la nau, de manera que el ràfec té el mateix nivell. A la façana de migjorn hi ha l’única finestra de doble esqueixada i el portal d’entrada és refet amb grans carreus formant una arcada adovellada.
La façana de ponent té un campanar de cadireta nou que escapça la primitiva llargada de la nau de tal manera que una part de la façana de migjorn encara resta dreta amb una fornícula en el parament que donava a l’interior i que probablement devia allotjar la pica baptismal (avui dia encara es conserva a l’interior de la nau actual). Una part de la façana de tramuntana està bombada, la qual cosa fa suposar que la coberta es va enfonsar quan va cedir el mur a causa de l’empenta de la volta. Actualment hi ha una encavallada doblada en el plec entre la nau i l’absis que suporta la nova coberta substituint l’anterior, que devia ser de canó seguit. La volta de l’absis de quart d’esfera es conserva sencera. Els paraments interiors estan tots enguixats. Prop de l’entrada hi ha una pica d’aigua beneita que sembla originària, com també l’esmentada pica baptismal.
L’aparell és de carreus ben rejuntats amb morter de calç i la qualitat superior de l’aparell de l’absis és força superior a la de l’aparell de la resta.
El material de coberta és de llicorella en bon estat. (MAB)
Bibliografia
- Pujol, 1917c, pàg. 22; Font i Rius, 1969, vol. i(I-II), pàgs. 438-439 i 644; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1241-1248 i 1264-1267; Bertran, 1979, pàg. 279; Baraut, 1979, vol. II, doc. 19, pàgs. 33-34 i doc. 38, pàg. 46; Baraut, 1980, vol. III, doc. 216, pàgs. 48-49; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 439, pàg. 145; Baraut. 1983, vol. VI, doc. 712. pàgs. 87-89; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 978, pàgs. 103-104; Baraut, 1986-87, vol. VIII, doc. 28, pàgs. 145-147.