Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Felip de Malla
Primera pàgina de Lo pecador remut, de Felip de Malla (edició incunable, Barcelona 1495)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Literatura catalana
Teòleg, orador i literat.
Vida i obra Estudià a les universitats de Barcelona 1386-91, de Lleida 1391-95 i de París 1395-1408, on explicà lletres sagrades Des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi El 1408 era conseller i promotor reial, i intervingué, a partir del 1415, en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident També dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara…
,
lletra decretal
Dret canònic
Constitució pontifícia redactada en forma de carta adreçada pel papa a una autoritat, però amb caràcter normatiu general, o bé per a una regió, un grup jeràrquic o un de religiós.
La primera decretal conservada és la del papa Sirici al metropolità Himeri de Tarragona, el 384
Farnese
Llinatge noble italià originari del castell de Farnese (Laci), que posseí, l’estirp coneguda del qual és Pietro Farnese, senyor de Farnese, comte d’Orvieto (1100) i comanador de la cavalleria pontifícia.
Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren el 1668, i Alessandro…
Santiago
Ciutat
Capital de Xile i de la regió metropolitana de Santiago.
És al centre del país, al peu dels Andes, a la vora del riu Mapocho, a mig camí entre el Nord i el Sud, a la zona de contacte entre el Xile miner i el Xile agrícola i prop del port de Valparaíso El nucli històric es troba situat sobre el turó de Santa Lucía, el centre del qual correspon a la Plaza de Armas S'hi ha desenvolupat al voltant la ciutat moderna, que conserva l’antiga estructura geomètrica de pla rectangular, i on s’han obert àmplies avingudes, entre les quals es destaca la de l’Alameda Els barris populars i industrials es localitzen al SSW i al N, mentre que vers l’E…
Gabriel Blancafort i París
Gabriel Blancafort i París
© Michael Reckling
Música
Orguener i musicòleg.
Fill del compositor Manuel Blancafort , rebé els primers coneixements musicals al collegi de Sant Ignasi de Sarrià A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent casa Rogent, Collbató, l’any 1954, i amplià coneixements a París casa González, 1956 i Ludwigsburg casa Walker, 1959 De…
,
Rita Levi-Montalcini

Rita Levi-Montalcini
© G. Nistico / European Brain Research Institute (Rome)
Biologia
Neurobiòloga italiana.
De família jueva benestant i d’un elevat nivell cultural, es graduà en medicina a la Universitat de Torí l’any 1936, però el 1938 es veié impedida d’exercir a causa de les prohibicions imposades als jueus per Mussolini en el camp professional Com a alternativa, establí a casa seva un petit laboratori, on començà a estudiar el desenvolupament cellular en embrions de pollastre Durant la Segona Guerra Mundial visqué en semiclandestinitat amb la seva família Al final del conflicte anà als EUA, on treballà a la Washington University, a Saint Louis, sota la direcció de Viktor Hamburger, on descobrí…
Joan Serra i Vilaró
Arqueologia
Història
Eclesiàstic, arqueòleg i medievalista.
Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…
Vidal de Vilanova
Història
Política
Cavaller.
Fill de Ramon de Vilanova, castellà de Morella, i de Sibilla Fou conseller de Jaume II i majordom i marmessor de la reina Blanca Bon diplomàtic, fou enviat a França 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, feu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l’adquisició efectiva de les illes Aconseguí l’interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i Sança de Mallorca amb Maria de Nàpols i Robert, duc de Calàbria, respectivament 1303-04 A Avinyó, visità Climent V 1309 i…
dogma
Cristianisme
Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
Com a tal, és objecte de fe divina i catòlica, i comporta, doncs, obligatorietat eclesiàstica i canònica La teologia tradicional distingeix entre dogmes generals veritats fonamentals del cristianisme, que cal creure explícitament per a assolir la salvació, i dogmes especials articles de fe, que reclamen només un assentiment implícit D’altra banda, hom distingeix els dogmes pròpiament dits misteris en sentit estricte, coneguts només per revelació dels que són assequibles a la raó, tot i que l’esforç de raonabilitat és present també respecte als primers El concepte de dogma no es convertí en…
Josep Amengual i Batle
Historiografia catalana
Historiador i teòleg.
Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1955, fou ordenat de prevere el 1964 Estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà amb la tesi La atracción del Padre y la fe en Cristo 1970 En aquesta mateixa universitat es llicencià el 1968 en història de l’Església Es doctorà en història el 1985 a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana , primer estudi exhaustiu d’aquesta matèria, que fou publicat en 1991-92 El 1984 rebé el premi Josep…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina