Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
Sant Feliu del Bac (la Vall de Bianya)
Situació Aspecte de l’església, des del costat sud-oest, situada enmig de la vegetació F Baltà L’església de Sant Feliu del Bac es dreça damunt un petit turó, al vessant septentrional de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la riera d’Oix i presidint la part alta de la Vall del Bac Mapa 256M781 Situació 31TDG514791 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-153 de la Canya a Sant Pau de Seguries Després de passar el coll de Capsacosta cal deixar el cotxe a la casa de Malbosc, davant mateix de la qual surt un petit camí que baixa fins a trobar la carretera que segueix, de…
Santa Maria de Manlleu
Situació La vila de Manlleu té per base la gran recolzada que forma el riu Ter, quan capgira la seva orientació de nord a sud per donar lloc a diversos meandres vers l’est fins que aconsegueix atènyer les Guilleries Es troba al centre de la Plana de Vic i en el sector més fondal Justament al sector més enlairat de la vila hi ha l’església parroquial, perfectament visible des de qualsevol punt Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 41,1 —y 50,6 31 TDG 411506 Manlleu es troba a 8 km en direcció nord de Vic, ciutat des d’on surt una…
Torroja del Priorat

Torroja del Priorat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a la part central de la comarca, limitant amb la Morera de Montsant N, Poboleda E, Porrera SE, Gratallops SW i la Vilella Alta W, a migdia del Priorat històric, a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme en diagonal de NE a SW i forma pronunciats meandres a migdia, abans d’entrar al terme de Gratallops Rep per l’esquerra els barrancs del Coll de Poboleda i de la Vall del Metge i per la dreta els de les Comes, de la Vall dels Amigers, de Pardalasses o Pas de l’Ase i de la Vall de Vinyes El territori és molt trencat hi arriben els darrers contraforts de…
la Vilella Alta

Panoràmica del Priorat, amb el nucli de la Vilella Alta i el Montsant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant Limita amb els municipis de Gratallops SW, la Vilella Baixa W, Cabassers NW, la Morera de Montsant N i Torroja del Priorat E i SE És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant a la dreta del riuet…
Santa Margarida de Sagàs
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-occidental F Junyent-A Mazcuñan L’església, envoltada de roures i alzines, s’alça dalt un tossal situat sobre uns camps emplaçats a un quilòmetre, vers tramuntana, de l’església parroquial de Sant Andreu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 14,1 —y 56,8 31 TDG 141568 Un cop situat a Sagàs, concretament a la banda de ponent de l’església de Sant Andreu, en direcció a tramuntana, s’inicia un camí que mena a uns camps, sobre els quals, emboscada…
Casa forta el mas del Rei (Áger)
Art romànic
Situació Notable casa forta avui convertida en masia, que presenta a les seves façanes nombroses espitlleres ECSA - J Bolòs Aquesta casa forta, ara convertida en un mas, el mas del Rei, és situada al cim d’un tossal que domina tota la contrada de l’entorn, en especial els plans de Vilamajor Des de la fortificació, hi ha comunicació visual amb diversos indrets, com Cas o Montalegre Mapa 32-13327 Situació 31TCG118466 De la carretera de Balaguer a Àger, surt a mà esquerra la carretera de Tartareu A poca distància del trencall, surt a mà dreta una pista que porta cap als Masos de Millà A 2 km des…
Santa Margarida de Cabagès (Vidrà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Cabagès des del costat de llevant M Anglada L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, actualment capella de Santa Margarida del Pujol, es troba situada al cim d’un petit turó, a 150 m del mas Pujol, a 1 275 m d’altitud i vora l’indret del naixement del riu Ges Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 L’itinerari més curt és el que, partint de Vidrà, agafant la pista d’anar a Siuret, es pren al trencall que hi ha havent passat la casa de les Escanes, a mà esquerra, tot seguint el torrent de les Fonts, que arriba a la collada de la…
Santa Agnès de Solius (Santa Cristina d’Aro)
Art romànic
Situació L’església de Santa Agnès actualment és el temple del monestir cistercenc de Solius i, al mateix temps, continua en la seva prístina funció de parroquial La població de Solius és formada per masos i cases d’estiueig escampats per la seva vall Mapa 366M781 Situació 31TDG976294 El monestir, i parròquia, és al final mateix del camí asfaltat que porta al poble, de 2 km de recorregut des de la carretera C-250 de Palamós a Santa Coloma de Farners per Llagostera El trencall de Solius es troba, per aquesta carretera comarcal, a 2 km de Santa Cristina d’Aro en direcció a Llagostera, a mà…
Santa Maria de Vidabona (Ogassa)
Art romànic
Situació Interior de la nau amb l’absis al fons M Anglada El santuari de Santa Maria de Vidabona es troba al costat sud-oriental de Saltor, al peu del turó de Vidabona, pròxim a la serra de Sant Amanç i al costat de llevant de Sant Julià de Saltor, a una altitud de 1 270 m Mapa 256M781 Situació 31TDG354781 Els dos camins més curts per a anar-hi a peu surten de la carretera de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses en direcció a tramuntana, a mà esquerra Un d’ells surt de can Barricona, al punt quilomètric 3,500 l’altre hi va des de l’hostal de can Rama, al km 5 Tots dos són de forta pujada i cal…
Sant Genís de l’Ametlla del Vallès
Art romànic
Situació Mur de l’església romànica, consagrada el 1123, aprofitada com a façana sud del temple actual M Anglada L’Ametlla del Vallès es troba situada entre les valls del Congost i la riera de Tenes, al nord de la ciutat de Granollers L’església de Sant Genís és a la part més alta de l’Ametlla, a uns 321 m d’altitud Mapa L37-15393 Situació 31TDG127390 COR-METS Història La primera referència documental del terme i de la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla es troba l’any 906 en el sínode celebrat a Barcelona i presidit per Arnust, arquebisbe de Narbona, en què l’abadessa Emma, filla de Guifré…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina