Resultats de la cerca
Es mostren 1030 resultats
políedre

Els cinc políedres regulars i els diagrames de Schlegel associats
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares.
Les interseccions de les cares constitueixen les arestes , i les interseccions de les arestes, els vèrtexs Un políedre és convex si qualsevol secció plana del políedre és un polígon convex Un políedre és còncau si no és convex Un políedre és simple si és topològicament equivalent a una esfera, és a dir, si no té forats Un políedre és regular si té les cares iguals i els angles iguals, essent les cares polígons regulars Des de la Grècia antiga hom sap que existeixen solament cinc políedres regulars el tetràedre regular , l’ hexàedre regular o cub, l’ octàedre regular , el dodecàedre regular i…
intensitat lluminosa
Electrònica i informàtica
Física
Quocient entre el flux lluminós emès per una font lluminosa, en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
El símbol emprat és I , i la unitat en el sistema SI, la candela
Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols
Historiografia catalana
Revista anual fundada l’any 1948 a càrrec de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya. Des de la seva fundació fins el 1974, només se’n publicaren quatre números.
En una segona etapa 1977-84 es volgué donar un nou aire i una regularitat a la publicació, però l’edició se suspengué entre el 1985 i el 1994 El 1995 sortí el número 13 i es reprengué la publicació en un tercer intent bastant més sòlid que l’ha fet esdevenir anual Inicialment, es publicà en castellà i, actualment, els textos són editats en català, castellà i llatí Destaca la collaboració d’estudiosos de tot Catalunya, sovint interessats per l’Arxiu de Protocols La direcció i la coordinació són a càrrec de Lluís Jou i Laureà Pagarolas
subòxid de carboni
Química
Diòxid de tricarboni, de fórmula empírica C3O2 (la qual correspon a l’estructural O=C=C=C=O).
Hom l’obté per deshidratació del malonat d’etil o de l’àcid malònic amb un excés d’anhídrid fosfòric a 300°C CH 2 COOC 2 H 5 →C 3 O 2 + 2C 2 H 4 + 2H 2 O En condicions ambient és un gas incolor el punt de fusió és —111°C el punt d’ebullició, + 6°C és poc estable i es descompon a 200°C segons la reacció C 3 O 2 →CO 2 + 2C g r a f a la temperatura ordinària es polimeritza i dóna un sòlid vermell, soluble en l’aigua, de composició no definida
alginat
Química
Sal o èster de l’àcid algínic.
Els alginats metàllics són sòlids insolubles en aigua, llevat dels alcalins i d’amoni, que formen solucions colloidals molt viscoses Els alginats més importants són els de sodi, potassi, amoni i calci, els quals són utilitzats en aplicacions on la puresa de l’algina és insuficient indústria alimentària espessidors i estabilitzants per a gelats, formatges i conserves de fruita, budell artificial per a salsitxes, etc indústries farmacèutica i cosmètica L’èster més important és l' alginat de propilenglicol C 9 H 1 4 O 7 n , sòlid soluble en aigua i en els àcids orgànics diluïts,…
electròlit
Química
Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat.
Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la conducció en els metalls i en els…
Hans Albrecht Bethe
Física
Físic alemany naturalitzat nord-americà.
Es doctorà en física pura a Frankfurt del Main 1928 i fou professor a diverses universitats alemanyes Anà al Regne Unit 1933 i finalment als EUA 1935, on fou professor a la Universitat de Cornell 1937-75 Fou director de la secció de física teòrica del projecte de la bomba atòmica a Los Alamos 1943-46 Treballà en electrodinàmica quàntica, física atòmica i nuclear, teoria de la difusió i de l’estat sòlid El 1938 determinà, simultàniament però independentment de CF von Weizsäcker, el cicle del carboni o de Bethe, treball que li valgué el premi Nobel de física el 1967
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2Sn , dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena
pirazole
Química
Compost heterocíclic d’elevada toxicitat consistent en un anell de cinc membres insaturat que conté alhora dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,2.
Presenta caràcter aromàtic És un sòlid cristallí blanc que es fon a 70°C, bull a 186-188°C i és soluble en aigua, alcohol, èter i benzè Tant el pirazole com els seus derivats són obtinguts per reacció de composts diazo amb alquins Els pirazoles poden existir en dues formes tautòmeres, indistingibles en el compost no substituït, que àdhuc poden ésser aïllades en alguns casos particulars El pirazole és lleugerament bàsic i forma sals amb els àcids inorgànics Tot i ésser resistent als oxidants i als reductors, pot ésser hidrogenat catalíticament de primer a pirazolina i després a…
òxid de bismut
Química
Triòxid de bismut que es troba a la natura com a mineral anomenat bismita i que és preparat per descomposició tèrmica del carbonat o del nitrat de bismut.
És un sòlid groc, cristallí, pesant, soluble en àcid diluït És consumit en l’obtenció de derivats medicamentosos, per acolorir esmalts i en substitució de l’òxid de plom en vidres refringents 6 subcarbonat de bismut Carbonat bàsic de bismut La seva composició varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo ordinàriament respon a la fórmula BiO 2 CO 3 + 1 / 2 H 2 0 Pólvores blanques amorfes, insolubles en aigua i en alcohol És usat com a astringent, antiàcid i absorbent, quasi sempre en forma de suspensió aquosa anomenada llet o lletada de bismut, i la seva opacitat és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina