Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
Sant Julià del Fou (Sant Antoni de Vilamajor)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la nau amb aparell i restes d’encanyissat a la volta, datables del segle XIII M C Cantarell-M D Filgueira L’església de Sant Julià del Fou es troba en un vessant planer i visible des de molts llocs de la rodalia A l’entorn, hi ha un conjunt de cases que formen un petit veïnat, amb la casa rectoral del segle XVI i el cementiri Mapa 137-15393 Situació 31TDG486125 Per anar-hi cal agafar la carretera que va a Llinars del Vallès, en la qual, a 2 km de Cardedeu, hi ha a mà esquerra l’accés de la urbanització de Sant Julià del Fou La clau la tenen a la masia de Can…
yakitori
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos petits de verdura, carn, pell i vísceres d’aviram, generalment pollastre, enfilats en una broqueta, que es couen a la brasa i es mengen sucats en una salsa de soia i mirin, o bé amb sal.
vela
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
revolt
Construcció i obres públiques
Transports
Tros de carretera, de via de ferrocarril, etc, de traçat corb, entre dos trossos rectes més o menys llargs, que permet als vehicles que hi circulen de canviar de direcció, per tal de salvar obstacles, de passar d’un nivell a un altre, etc.
Els revolts solen ésser dotats de peralts adequats a les velocitats amb què hom preveu que hi circularan els vehicles
senyal de tros
Indústria tèxtil
Marca, consistent generalment en una ratlla de color, feta o posada en determinats punts d’un ordit per dividir-lo en trossos i indicar el començament i l’acabament de cadascun, de manera que la teixidora sàpiga els llocs on ha de teixir les llistes.
galeta
Galetes Maria
© Fototeca.cat
Alimentació
Cadascun dels petits trossos de formes diverses, segons els motlles, en què hom divideix el producte obtingut per cocció al forn d’una massa elaborada amb farina de blat tendre, greix i sucre, productes aromàtics, altres aliments (ous, llet, llevat, malta, mel) i additius.
És de fàcil conservació, digerible i nutritiva La galeta mòlta és obtinguda en moldre massa de galeta sense sucre, no fermentada ni cuita
allipebre
Allipebre
Kent Wang (CC BY-SA 2.0)
Gastronomia
Cuinat característic de l’Albufera de València i de la Ribera Baixa, a base de trossos d’anguiles, de llobarro o de llisa, cuits en cassola de fang, amb un sofregit d’alls picats amb algunes ametlles i julivert, i molt de pebre vermell.
Els radiolaris fòssils
Esquelet silici d’un radiolari vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 150 Hom n’ha trobats en sediments marins molt antics, fins del Cambrià, on la seva acumulació dona lloc a la formació d’unes roques especials, les radiolarites El de la fotografia procedeix del Miocè inferior de Muro, Mallorca J Antoni Curto Són protozous amb pseudopodis rígids i esquelet axial, que ofereixen una gran uniformitat d’organització i una monòtona simplicitat morfològica, la qual cosa fa que siguin poc utilitzats en biostratigrafia La gran majoria dels radiolaris tenen un esquelet segregat pel mateix…
Rescloses de troncs
Devers l’any 4000 aC s’aixecà a Egipte la primera resclosa de pedra de terra, ja n’hi havia de més antigues Les primeres rescloses foren construïdes per satisfer les necessitats d’aigua per a la irrigació, però més tard es començaren a emprar per a abastar la població d’aigua de beure, per a regular el nivell de les aigües dels rius i fer possible la navegació fluvial, o per a frenar les riuades destructores A l’edat mitjana, les rescloses alimentaven els molins, i avui dia són a la base de la producció hidroelèctrica, però molt abans de tot plegat ja hi havia animals que aixecaven rescloses…
Castell de Segura (Ribes de Freser)
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell A primer terme la cisterna V Hurtado Les poques pedres que resten del que fou castell de Segura es troben al cim del puig anomenat “el Castell”, a 1 142 m d’altitud, sobre mateix de Ribes de Freser, al seu vessant dret, i dominant una magnífica vista sobre tota la vall Per accedir-hi el millor camí és, partint del poble de Batet, seguir la pista forestal que porta a Ventolà i que passa pel mas d’En Segura A uns 300 m d’aquest mas, i just al collet on la pista deixa el vessant del Freser, cal girar a mà esquerra i enfilar-se cap al puig per la…