Sant Julià del Fou (Sant Antoni de Vilamajor)

Acta de consagració de l’església de Sant Julià del Fou, feta pel bisbe de Barcelona, Arnau Ermengol, i pel de Vic, Ramon Gaufred (29 de novembre de 1142)

"Anno Dominice Incorporationis M.C.XLII. kalendas decembris comuni utilitati providentes, venerabilis Arnallus Dei nutu Barchinonensis Episcopus et Raimundus Episcopus Ausonensis et canonicorum conventus inferius annotatus cum non parvo populorum concurso sollempniter convenerunt ad consecrandum domum Dei in honore S. Juliani Martitis in comitatu Barchinone in loco nuncupatu Alfoz. Die siquidem consecrationis confirmaverunt predictae ecclesiae quicquid possessionum habebat vel habere debebat ubique locorum, térras videlicet et vineas cum domibus et arboribus, decimas et primitias vel oblationes fidelium que sui juris sunt atque cimiterium ipsi ecclesiae undique XXX. ecclesiasticorum passuum confirmaverunt et quicquid in eodem spatio continet, quod Petras Raimundi et Raimundus fratris ibidem habebant, sub ecclesiastica defensione posuerunt, scilicet quod eorum est vel esse debet, pro quo persolvent annuatim ipsi vel sui in festivitate S. Juliani clerico eandem ecclesia cantanti par unum gallinarum, atque temerarie inde aliquid auferentem vel invadentem ut reum sacrilegii omnino condempnavere donec canonice satisfaceret. Constituerunt quoque ut ipsa ecclesia a Barchinonensi Sede crisma acciperet, eidemque Sedi per censum annualiter inter duas sinodos XXXIIII. denarios monetae curribilis persolveret. Habet namque affrontationes jam dicta ecclesia unde accipit decimas et primitias, ab oriente in termino Ville Marioris et in podio Triteri et descendit per cumbam vallium et in Serra ante Fersas et ad ilicem rotundam pergens ac podium Calvum et descendens per podium Coscollarie usque ad Fontanellas et per media serra de Bellovidere usque ad Bocherons. A meridie ab ipsis Bocherons vadit ad ipsam turrem, et ad cavos Ermesenne. Ab occidente ab ipsa Ermesenna vadit per fevum de Bello loco ad torrentem Sicus, et in termino Caritituli ultra stagnum, et venit ad gurgitem Sabatelli, et in prato Caritituli, et tendit per viam que vadit Mulnels subtus Futuias, et in rego de cumba Mulnels usque ad ipsas planas, et in termino de Mulnels usque ad petram foradatam. A circio a petra foratata usque ad Torrezelam et in capite de vallo prati de Brugeriis et ad Petras Tonnentes. Alodia autem sepe dicte ecclesiae hec sunt petia una alodii que est juxta ecclesiam ubi sunt domus clerici cum sua decima et primitia in qua vicarius nichil penitus habet, et ad pòdium Triteri pecie due proprie cum X. et primitia, et ad gurgitem Sabatelli unam longam petiam alodie que vadit ultra viam que vadit ad merchatum et venit de Villamaiori, et peciola una alodii ad Carumtitulum prope domum Guillelmi Arnalli. ítem prelibatus Petrus Raimundi et Raimundus fratres ob remedium animarum suarum et parentum suorum donat et offerunt eidem ecclesiae peciam unam alodii subtus silvam seminatam in parroechia Caritituli que terminatur in alodio Bernardi Senioli ab oriente, et meridie in via que venit de Alfoz et vadit ad Carumtitulum, ab occidente in strata publica, a circi in via que venit de Alfoz et vadit ad Mulnes. Quantum infra prescriptos terminos Barchinonensis ecclesia et canonici eiusdem et cenobia vel cetere ecclesiae habent vel habere debent nec damus nec consignamus, sed ad opus nostrum et illoram quorum sunt, retinemus. Ut autem prescripta ecclesia libertate plena gauderet, constituerant ut libere que sui iuris sunt vel erunt possideret. Et ut nulla ecclesiastica secularisve persona eam suis rebus expoliare vel invadere presumat sub anathematis interpositione prohibuerunt cunctisque ei iuxta servantibus et benefacientibus absolutionem pecatorum per Dei gratiam promiserunt. Actum est hoc die et anno prefixo. = Arnallus Dei gratia Barchinonensis Episcopus. + = + Raimundus Dei gratia Ausonensis Episcopus. = Sig+num Bernardi. = Sig+num Mironi presbiteri. = Sig+num Raimundi Alfoci. = Guillelmus, Prior ecclesiae Stagni. + = Sig+num Guillelmi Rodlandi. = Sig+num Petri Raimundi Alfoz. = Sig+num Ermengaudi de Rifano. = Sig+num Guillelmi Arnalli Torrentis. = Sig+num Udalgerii. = Sig+num Ermengaudi de Fronte. = Sig+num Raimundi Mironi. = Sig+num Bruno. = Sig+num Petri Guadalli. = Sig+num Johanni Enolfi. = Sig+num Pettauno. = Sig+num Ferrario. = Sig+num Arnallus presbiter. = Sig+num Guillelmi de Sancto Cristoforo. = Sig+num Geralle uxoris eius nos qui mittimus domos nostras quas habemus in ipsa sacraria S. Juliani de Alfoz sub jure et defensione eiusdem sacrarie et cimiterii predictae ecclesiae et nos et nostri successores reddamus censum annuatim gallinam I. presbiteris eiusdem ecclesiae in festo S. Juliani. = Petrus levita scripsit hec cum litteris suppositis in linea VIII. die et anno + quo supra. (APF)"

O: Arxiu Capitular de Vic, calaix 6, doc. 2225.

a: J. Villanueva, Viage literario a las iglesias de España, XVII, 1851, ap. 50, pàgs. 319-321.

Traducció

"L’any mil cent quaranta-dos de l’Encarnació del Senyor, el dia de les calendes de desembre, vetllant pel bé comú, el venerable Arnau, bisbe de Barcelona per la gràcia de Déu, i Ramon, bisbe d’Osona, i un capítol de canonges que s’esmenta més avall, amb una gran concurrència de gent del poble, es reuniren solemnement per consagrar la casa de Déu en honor de Sant Julià màrtir, al comtat de Barcelona, al lloc anomenat Alfou. El dia de la consagració confirmaren a l’esmentada església totes les possessions que tenia o havia de tenir en qualsevol lloc, o sigui, terres i vinyes amb cases i arbres, els delmes i les primícies i les oblacions dels fidels que pertanyen a la seva jurisdicció, i confirmaren a l’esmentada església un cementiri de trenta passos eclesiàstics a tot l’entorn, i tot el que hi ha contingut en aquest espai. Posaren sota la protecció de l’església tot el que tenien en aquest lloc Pere Ramon i el seu germà Ramon, o sigui tot el que és o ha d’ésser seu, per la qual cosa, cada any, per la festa de Sant Julià, ells mateixos o els seus lliuraran al clergue que tingui cura d’aquesta església un parell de gallines i condemnaran absolutament com a reu de sacrilegi tot aquell que temeràriament en tregui res o que l’envaeixi, mentre no en faci esmena canònicament. Establiren també que aquesta església rebi el crisma de la seu de Barcelona i que, com a cens, pagui cada any a la mateixa seu, entre dos sínodes, trenta-quatre denaris de moneda corrent. L’esmentada església té com a afrontacions, d’on rep els delmes i primícies, a llevant el terme de Vilamajor i el puig de Triter, i el terme davalla per la coma de les valls, i la serra davant de Ferses, continuant fins a la roca rodona i el puig Calb, baixant pel puig de Coscollera fins a Fontanelles i pel mig de la serra de Bellver fins a Boquerons. A migjorn, des de Boquerons va cap a la torre i als sots d’Ermessenda. A ponent, des de l’Ermessenda va pel feu de Bell-lloc cap al torrent sec, arriba fins al terme de Cardedeu a l’altra banda de l’estany i va cap al congost de Sabadell, termeneja amb el prat de Cardedeu i continua pel camí que va a Molnells, sota de Futuies, i el rec de la coma de Molnells fins a les planes, i el terme de Molnells fins a la roca foradada. A tramuntana, des de la roca foradada fins a Torroella, el cap de la vall del prat de Bragueres fins a les pedres ressonants. D’altra banda, els alous de l’esmentada església són aquests: una peça d’alou situada al costat de l’església on hi ha la casa del clergue amb el seu delme i la primícia en la qual el vicari no hi té absolutament res; al puig de Triter, dues peces de propietat amb el delme i la primícia; al congost de Sabadell, una llarga peça d’alou que s’estén fins a l’altra banda del camí que va al mercat i ve de Vilamajor; una petita peça d’alou a Cardedeu prop de la casa de Guillem Arnau. Així mateix, l’esmentat Pere Ramon i el seu germà Ramon, per a remei de llurs ànimes i de les dels seus pares, donen i ofereixen a la mateixa església una peça d’alou sota el bosc plantat a la parròquia de Cardedeu que termeneja a llevant amb l’alou de Bernat Senyol, a migjorn, amb el camí que ve d’Alfou i va a Cardedeu, a ponent amb el camí públic, a tramuntana, amb el camí que ve d’Alfou i va a Molnells. Tot el que tenen o han de tenir dins aquests termes l’església de Barcelona i els seus canonges i els monestirs i les altres esglésies, ni ho donem ni ho atorguem sinó que ho retenim per a les nostres necessitats i les d’aquells que en són propietaris. Tanmateix, perquè aquesta església fruís de plena llibertat, establiren que posseís lliurement tot allò que és o serà del seu dret. I perquè cap persona, ni eclesiàstica ni seglar, no pretengui espoliar-la dels seus béns ni envair-la, ho prohibiren amb interposició de l’anatema, i prometeren el perdó dels pecats per la gràcia de Déu a tots els qui ho observessin i l’afavorissin.

Això fou fet el dia i l’any abans esmentats.

Arnau, bisbe de Barcelona per la gràcia de Déu. Ramon, bisbe d’Osona per la gràcia de Déu. Signatura de Bernat. Signatura de Miró, prevere. Signatura de Ramon d’Alfou. Guillem, prior de l’església de l’Estany. Signatura de Guillem Rotllan. Signatura de Pere Ramon d’Alfou. Signatura d’Ermengol de Rifà. Signatura de Guillem Arnau Torrent. Signatura d’Odalguer. Signatura d’Ermengol de Front. Signatura de Ramon Miró. Signatura de Bru. Signatura de Pere Guadall. Signatura de Joan Enolf. Signatura de Petaune. Signatura de Ferrer. Signatura d’Arnau, prevere. Signatura de Guillem de Sant Cristòfol. Signatura de Gueraua, la seva esposa, nosaltres, que posem les nostres cases que tenim a la sagrera de Sant Julià d’Alfou sota el dret i l’empara de la mateixa sagrera i del cementiri de l’esmentada església, i nosaltres i els nostres successors ens comprometem a pagar cada any com a cens una gallina als preveres d’aquesta església per la festa de Sant Julià. Pere, levita, ho ha escrit, amb lletres sobreposades a la línia vuitena, el dia i l’any abans esmentats."

(Trad.: Joan Bellès i Sallent)