Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
estaquispòric | estaquispòrica
Botànica
Dit dels vegetals superiors que fan els esporangis damunt òrgans de natura caulinar.
S'oposa a fillospòric
Rio Grande
Ciutat
Ciutat de l’estat de Rio Grande do Sul, Brasil, vora el riu del mateix nom, que porta les aigües de la Lagoa dos Patos a l’Atlàntic.
El port, situat a 13 km de la desembocadura, permet l’entrada de vaixells oceànics, la qual cosa fa que, juntament amb el de Pelotas, 32 km al N, pugui servir com a punt de sortida dels productes de l’estat, exportat principalment a altres punts del Brasil Té indústries càrnies, conserves pesqueres i de vegetals, fàbriques de teixits de llana i refineria de petroli Té aeroport
element essencial
Agronomia
Element necessari per a un correcte creixement i desenvolupament de les plantes.
Els elements essencials es classifiquen en tres grups carboni, oxigen i hidrogen, que les plantes obtenen de l’aire i de l’aigua i que constitueixen el 95% del pes sec dels vegetals els macronutrients, que constitueixen el 5% i els micronutrients, que constitueixen el 0,03% En general, els macronutrients i els micronutrients són absorbits per les arrels del sòl, un substrat o una solució nutritiva
mordent
Indústria tèxtil
Substància que, aplicada a una fibra tèxtil, serveix per a absorbir el colorant.
Té la propietat de formar, amb certs colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, un complex insoluble de color, anomenat laca , que resta fortament fixat a la fibra Hom empra com a mordents hidròxids o sals d’alumini alums, sals de crom, de ferro, d’estany, de coure, de plom i de zinc, o bé tanins i alguns olis vegetals i sulfonats
pseudomonadínies
Biologia
Subordre de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals.
És un grup molt ampli i, per tant, comprèn éssers de caràcters fisiològics molt variats Són aerobis estrictes Alguns són autòtrofs, però mai fotosintètics, bé que n'hi ha de pigmentats la majoria són fermentatius Aeromonas fotobacterium, Zynomonas Tenen una distribució bastant àmplia n'hi ha que habiten en llocs on es troba matèria orgànica i n'hi ha que són paràsits d’animals i vegetals
alteració enzimàtica d’aliments
Alimentació
Degradació dels aliments povocada per l’acció d’enzims.
Els enzims poden ésser presents per pròpia biosíntesi o bé biosintetitzats per microorganismes que es desenvolupen sobre l’aliment alteració microbiològica L’alteració enzimàtica pot provocar descoloració de vegetals verds enfosquiment enzimàtic de fruites i tubercles, enranciment en olis, canvis en l’aroma i pèrdua de valor nutritiu de proteïnes i vitamines com a efectes més importants La inactivació enzimàtica és el tractament preventiu adequat
colepoètic | colepoètica
Biologia
Farmàcia
Dit de la substància fisiològica o farmacològica que augmenta la colepoesi.
Les principals substàncies colepoètiques fisiològiques són les sals biliars Les farmacològiques són les obtingudes de vegetals com la carxofa, la menta o el boldo, les d’origen animal com la bilis de bou o de xai, que contenen l’àcid còlic i les seves sals, o les que, obtingudes per síntesi, tenen una estructura totalment diferent Normalment, per al tractament terapèutic hom en combina diversos tipus
emètic
Farmàcia
Dit dels productes que provoquen el vòmit.
Els emètics locals actuen per la irritació gàstrica provocada per la ingestió oral, i aquesta irritació ocasiona fortes contraccions, que produeixen l’expulsió del contingut de l’estómac Hom ha emprat com a emètics productes vegetals, com les arrels de la polígala i de la ipecacuana, el principi actiu de la qual és l’emetina Un emètic central molt emprat per via parenteral és l'apomorfina
temps de residència
Ecologia
En un ecosistema en estat estacionari, temps que triga a passar pel sistema una quantitat de material igual a l’existent.
En la caracterització dels ecosistemes és d’interès el quocient entre la biomassa i la producció, és a dir, el temps de renovació de la biomassa Aquest quocient és molt baix en les comunitats del fitoplàncton i en les comunitats d’herbàcies, ambdues formades per individus petits i de vida curta, i és molt alt en els boscs, ja que els arbres són els vegetals més grans i longeus
oleat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid oleic.
Els oleats dels metalls alcalins, també anomenats sabons , són sòlids blancs, pastosos, solubles en l’aigua Presenten propietats humectants, detergents i emulsionants i formen part de la constitució de la majoria de sabons comercials Entre els èsters, cal esmentar els glicèrids, com l'oleïna, presents a tots els greixos animals i olis vegetals, i els oleats d’alcohols de cadena curta, de gran importància en la fabricació de detergents i emulsionants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina