Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Zuric, on estudià violí amb Stefi Geyer i didàctica de la música Willy Burkhard fou el seu primer professor de composició, estudis que amplià posteriorment a Berlín amb Boris Blacher Professor de violí al Conservatori de Zuric i d’història de la música al Conservatori de Lucerna, el 1964 fou nomenat professor de composició de l’Acadèmia de Música de Basilea, i del 1973 al 1990 ho fou de la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg Un dels professors de composició amb més prestigi del moment, des de la seva jubilació el 1990 fou professor…

Començà els estudis musicals a sis anys i els completà al Conservatori de València, on estudià harmonia, composició, formes musicals, història i estètica de la música, solfeig i violí Fou professor de clarinet en aquest conservatori i músic de la Banda Municipal de València Tocava també el flautí, el requint i el violí A divuit anys començà a dirigir bandes de música, tasca en la qual assolí un gran prestigi Entre d’altres, estigué al capdavant de les bandes de la Societat Musical Obrera de Torrent i de Pobla de Vallbona i Foios, de la Unió Musical de Cullera trenta-…

Es formà en cant a l’escolania de San Pablo de Saragossa, on ingressà el 1827 i on fou alumne de P León Gil Després fou escolà al Salvador de La Seo, a la capital aragonesa Desenvolupà unes grans qualitats com a violinista, i tocà al Teatre Principal de Saragossa com a concertino Exercí alhora com a segon violí a la capella de música de La Seo, i des del 1835 degué ésser primer violí Vers el 1858 és documentat com a mestre de capella a La Seo, tot i que hi ha alguns dubtes sobre la data exacta Allí romangué fins a la seva mort, on exercí una important tasca…

Estudià al Conservatori de Música de Varsòvia fins el 1896, any en què guanyà el Premi Paderewski amb la Sonata número 1 per a violí Fou violinista al Teatre Wielki i a l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia i el 1904 debutà com a director al capdavant d’aquesta formació A partir del 1908 en fou el director Formà part del grup Mloda Polska 'Jove Polònia' al costat de K Szymanowski i altres compositors El 1906 dirigí a Varsòvia i a Berlín obres dels seus membres Acompanyà com a director els ballets de Serge de Diaghilev en diverses gires europees De retorn a Varsòvia dirigí l’…

Fundat el 1946, el primer violí fou Robert Mann 1946-97, a qui succeí Joel Smirnoff des del 1997 El lloc de segon violí ha estat ocupat per Robert Koff 1946-58, Isidore Cohen 1958-66, Earl Carlyss 1966-86, Joel Smirnoff 1986-97 i Ronald Copes des del 1997 Rafael Hillyer fou viola del 1946 al 1969, any en què fou substituït per Samuel Rhodes Arthur Winograd 1946-55 i Claus Adams 1955-74 n’han estat els violoncellistes, lloc que avui ocupa Joël Krosnik des del 1974 Impulsat per professors de la Juilliard School de Nova York, el grup disposa d’un enorme repertori en el qual destaquen els…

Fundat el 1913, els seus components anaren variant al llarg dels anys El primer violí fou Adolf Busch 1913-52, que donà el seu nom al conjunt El lloc de segon violí l’ocuparen successivament Fritz Rothschild 1913, Karl Reitz 1919-21, Gösta Andreasson 1921-45, Ernest Drucker 1946 i Bruno Straumann 1946-52 Karl Doktor 1913, Emil Bohnke 1919-21, Karl Doktor 1921-45 i Hugo Gottesmann 1946-52 foren els violistes, i Paul Grümmer 1913-30 i Hermann Busch 1930-52, els violoncellistes Digne successor del llegendari Quartet Joachim, fou un dels quartets més importants de la…

Fundat el 1974, ha esdevingut mundialment cèlebre per les seves interpretacions de música contemporània És format per Irvine Arditti, primer violí Graeme Jennings des del 1994, segon violí, successor de Lennox Mackenzie 1974-83, Alexander Balenescu 1983-86 i David Alberman 1986-94 Dov Scheindlin, viola, el qual ocupa el lloc de Levine Andrade 1974-91 i Garth Knox 1991-, i Rohan de Saram, violoncel Cada any estrena obres d’autors contemporanis, com del mateix Irvine Arditti, E Carter, L de Pablo, J Cage, M Kagel i I Xenakis Les obres són treballades conjuntament amb…

Germà d’ Aleksandr Krein , estudià al Conservatori de Moscou amb J Hrimalý i R Glière, i més tard a Leipzig amb M Reger 1905-08 Del 1908 al 1917 feu classes de violí i teoria musical a Moscou, i entre el 1926 i el 1934 visqué a Viena i París Posteriorment passà un temps a Taixkent Uzbekistan i després del 1943 s’installà a Moscou Fou director artístic de l’organització dels Concerts per a Artistes Hostes de l’URSS També exercí la crítica musical Igual que el seu germà, estigué sota la influència d’A Skr’abin i dels impressionistes francesos durant una època Collaborà igualment a…

S’inicià amb el seu pare en els estudis de violí Gràcies a una beca pogué estudiar composició a Rio de Janeiro amb HJ Koellreutter, i es convertí en membre actiu del grup Música Viva, fundat el 1939 pel professor alemany Novament becat, el 1948 viatjà als EUA, on fou alumne d’A Copland i DP Menin En tornar al Brasil en un moment en què el grup Música Viva, que pregonava el dodecatonisme, s’enfrontava al grup nacionalista liderat per M Camargo 1952, Krieger es decantà cap a una tercera via —dodecatònica, però amb reminiscències brasileres—, materialitzada en Sururu dos 12 sons…

Des de molt jove actuà als teatres de Cuba i del Perú on treballaven els seus pares A l’Havana aprofundí els estudis de violí, piano i composició amb Manuel Úbeda Amb només quinze anys tocava com a violinista al Teatro Tacón, i aviat començà a compondre sarsueles i petites obres comicomusicals A partir del 1881 desenvolupà una important carrera com a concertista de violí que el dugué a Espanya i a països com Guatemala, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua i Mèxic Tingué un gran interès en l’organització de bandes a Cuba, i creà alguns centres per a l’ensenyament musical, com el Conservatori Mauri…