Resultats de la cerca
Es mostren 1349 resultats
Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català
Partit polític
Organització juvenil d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC], també coneguda com Joventuts d’Esquerra Republicana d’Estat Català, que, més enllà de ser una fracció del partit, pretengué d’actuar com una força nacionalista catalana independent, en especial a partir de 1934.
L’origen de les JEREC es troba en el servei d’ordre, format per Miquel Badia i Capell membre del grup Bandera Negra, que el 1925 assajà d’atemptar contra el rei, que el 14 d’abril de 1931 custodià l’edifici del Govern de la República Catalana Sorgí aleshores la iniciativa de formar una Guàrdia Cívica Republicana, a la qual se sumaren els caps nacionalistes partidaris de la lluita armada Daniel Cardona, Josep M Batista i Roca i Ricard Fages Però en crear-se la Generalitat 17 d’abril, Macià abandonà la idea d’una força armada catalana Quan alguns nacionalistes descontents, en nom de la puresa,…
Ramon Monroig, colorants per a la indústria tèxtil
Ramon Monroig i Valls va tenir una formació universitària Va estudiar medicina, cirurgia i farmàcia a Barcelona, però el seu interès va evolucionar ràpidament cap a la fabricació de productes químics Presumia d’haver après l’ofici a través dels seus coneixements teòrics i a base d’experimentació, sense haver realitzat cap mena d’aprenentatge pràctic L’any 1837 inicià la seva producció, conjuntament amb Joan Gualbert Subirá, un altre fabricant, també protagonista d’aquest capítol El producte escollit aleshores fou el clorur de calci descolorant, que mereixé una medalla de plata a l’Exposició…
descaminament
Electrònica i informàtica
Pràctica exercida a través d’internet consistent a fer modificacions no autoritzades al sistema de resolució de noms de domini per dirigir un internauta a una pàgina web fraudulenta, en comptes d’adreçar-lo a la pàgina on volia anar.
Pere I de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1350-69), fill d’Alfons XI i de Maria de Portugal.
Féu anullar el seu matrimoni amb Blanca de Borbó per poder casar-se amb Juana de Castro 1354, que repudià, bé que des del 1352 havia estat unit sentimentalment a María de Padilla morta el 1361, els fills de la qual féu legitimar a les corts de Sevilla 1362 Hagué de fer cara a les conseqüències socioeconòmiques de la Pesta Negra A les corts de Valladolid del 1351 fixà preus i salaris, declarà el treball obligatori i dictà normes contra el bandolerisme Incitat per l’ambició de l’aristocràcia, que volia disposar de tots els serveis i tributs satisfets en el regne, encarregà una…
Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Xavier Trias
Política
Polític.
Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat Després de…
Federació de Joves Cristians de Catalunya
Moviment de joventut promogut per Albert Bonet i Marrugat, que en fou consiliari general fins pel juliol del 1936, i pels Sacerdots Amics dels Joves
.
Nascuda arran d’uns articles de Bonet en “El Matí”, al començament del 1931, recollits aquell mateix any amb el títol Un viatge de cara als joves, volia ésser “un gran moviment de joventuts catòliques”, no “adherit a cap partit polític” i “per damunt de tots els partits i les escoles” D’un arrelament al país integral i no gens dissimulat, s’imposà com a lema la frase atribuïda a Torras i Bages “Catalunya serà cristiana o no serà” Pel març del 1931 en fou constituït el consell federal provisional, amb Fèlix Millet i Maristany com a president, Pere Tarrés i Claret i Alexandre Simon…
Friedrich Adolf Ferdinand von Flotow
Música
Compositor alemany.
Vida El seu pare, militar descendent d’una família aristocràtica, volia destinar-lo a la carrera diplomàtica, però acceptà que es dediqués a la música El fet que s’hagués format a París sota la supervisió d’A Rejcha repercutí molt en el seu estil, clarament influït per la música francesa d’aquell moment La seva primera òpera, Pierre et Cathérine , s’estrenà a Alemanya l’any 1835, però Flotow intentà assolir l’èxit com a compositor a París Després d’una sèrie d’obres que el donaren a conèixer, l’any 1844 estrenà a Hamburg la que és considerada per molts la seva millor òpera,…
Suècia 2018
Estat
Els resultats de les eleccions legislatives del 9 de setembre no van permetre investir un govern estable, raó per la qual caldrà tornar a votar, l’abril del 2019, si fins llavors no es forma govern Una situació veritablement insòlita en un país que fins no fa gaire s’havia caracteritzat per una dinàmica política tranquilla Stefan Löfven, primer ministre socialdemòcrata des del 2014, va voler convertir les eleccions del 2018 en un referèndum sobre l’estat del benestar, un dels referents polítics a escala mundial de Suècia I els resultats van ser molt ajustats El bloc roig-verd, liderat per…
El pelegrí apassionat
Cicle novel·lístic de Joan Puig i Ferreter en dotze volums, publicats entre el 1952 i el 1977 a Perpinyà, excepte el darrer que ho fou a Barcelona.
Estructurada en tres parts, la primera, titulada “L’aventura” comprèn els títols següents Janet vol ser un heroi 1952, Homes i camins 1952, Janet imita el seu autor 1954 i Vells i nous camins de França 1956 La segona, “Els drames”, és formada per Els emotius 1956, Demà Perpinyà 1957, Les profanacions 1958, Els amants enemics 1959 i La traïció de Llavaneres 1961 i la darrera, “Els desgreuges” per El penitent 1962, Pel camí dels desgreuges 1963 i L’ascensió 1977 El pelegrí apassionat és el cicle narratiu més extens de tota la literatura catalana i respon a la voluntat del seu autor de construir…
,
congrés de Viena
Història
Conjunt de reunions celebrades a Viena del 30 d’octubre de 1814 al 9 de juny de 1815, per refer el mapa polític d’Europa, arran de la fi de l’imperi napoleònic.
Previst en el primer tractat de París —signat el 30 de maig de 1814 pels principals estats europeus—, hom proclamà a Viena que volia reconstruir l’ordre social i el sistema polític d’Europa i establir-hi una pau duradora, basada en un repartiment just de forces Tanmateix, el congrés fou dominat per les quatre grans potències de l’època Àustria, Rússia, la Gran Bretanya i Prússia, la Quàdruple Aliança antinapoleònica, que, representades respectivament pel príncep de Metternich-Winneburg, KR von Nesselrode, el vescomte de Castlereagh i KA von Hardenberg, hi refongueren la divisió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina