Resultats de la cerca
Es mostren 10630 resultats
amidasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços amídics.
L’acilamid amidohidrolasa hidrolitza les monocarboxilamides a àcids monocarboxílics i amoníac En els extrets del llevat Torula utilis es troba una amidasa que hidrolitza les amides acètica, propiònica i làctica En teixits animals hom ha observat la presència d’amidases que hidrolitzen la benzamida, la p -nitrobenzamida i l’acetanilida Entre les amidases bacterianes destaca la penicillinasa , la qual trenca l’enllaç CO—NH de l’anell tetraβ-lactàmic de la penicillina i allibera àcid penicilloic Del ronyó del porc ha estat purificada una aminoacidoamidasa que actua sobre la…
Llegenda àuria
Literatura
Cristianisme
Col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, obra de Iacopo da Varazze, composta entre els anys 1260 i 1266, titulada també Historia lombardica.
Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N’hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París datada per Coromines en l’últim quart del segle XIII són posteriors els manuscrits de Vic segle XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la uniformitat lingüística, hom hi troba…
,
acord

Acord musical
© Fototeca.cat
Música
Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia.
Els acords són constituïts per superposicions d’intervals de tercera interval Quan la nota inferior és a la base, l’acord es troba en estat fonamental si aquesta disposició canvia, es tracta d’una inversió En l’harmonia tradicional, els acords són classificats, segons el nombre de sons que els integren, en acords de tres, de quatre i de cinc sons L' acord de tres sons resulta de la superposició de dues terceres Pot ésser consonant i llavors és anomenat acord perfecte major i acord perfecte menor , ambigu acord de quinta disminuïda i dissonant acord de quinta augmentada Cada…
Peire Cardenal
Literatura
Trobador occità.
De família noble, sembla que abandonà el clergat i fou conseller de Raimon VI de Tolosa, i també serví a Raimon VII, però, quan Tolosa passà als francesos, trobà refugi a Montpeller Tota la seva obra conservada és satírica i fou escrita entre el 1216 i el 1271, en els moments de la croada contra els albigesos i de la invasió francesa d’Occitània Els seus sirventesos són de tema polític, social i moral Profundament religiós, atacà els abusos i la corrupció del clergat, que anomenava “messatge d’Anticrist”, dels rics i dels invasors francesos, amb una violència i una acritud que el…
Johann Paul Friedrich Richter

Johann Paul Friedrich Richter
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany que signava Jean Paul
—en homenatge a J. J. Rousseau—, nom amb què és més conegut.
De família humil, estudià teologia 1781-84 a Leipzig, on publicà la seva primera obra, Grönländische Prozesse ‘Processos grenlandesos’, 2 volums, 1783, i exercí de professor a Schwarzenbach 1790-94 En Leben des vergnügten Schulmeisterleins Maria Wuz in Auenthal ‘Vida de l’alegre mestra Maria Wuz a Auenthal’, 1793 hom troba ja els trets bàsics del seu estil, tot i que l’èxit no li arribà fins el 1795, amb Hesperus L’any següent es traslladà a Weimar, on es relacionà amb els grans escriptors del moment, sobretot amb Herder i publicà Siebenkäs i Leben des Quintus Fixlein ‘Vida de…
Roland Barthes

Roland Barthes
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Sociologia
Crític literari i sociòleg estructuralista francès.
Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…
Castell de Palau-surroca (Terrades)
Art romànic
Segons Lluís Constans, l’any 1143 Guillem Adalbert era senyor del castell de Palau —que en època moderna ha rebut el nom de Palau-surroca— Més tard, segons Lluís d’Alós, un testament de l’any 1225 parla d’un Bernat de Palau “de Palacio” , fill de Berenguer S’ha conservat també la tomba del cavaller Bernat de Palau, casat amb Gueralda, el qual morí l’any 1287 i que fou sebollit a l’església parroquial de Santa Cecília de Terrades Així mateix, BerenguerIII, segons Armand de Fluvià de Palau, que fou conseller del rei, l’any 1359 obtingué del vescomte Dalmau de Rocabertí la…
Sant Vicenç de Tordera
Art romànic
Antiga capella, ara en ruïnes, situada a poc més de 3 km de la vila, dos dels quals per la carretera de Tordera a Fogars de Tordera, vers la part oriental del terme, a la dreta del riu És una de les capelles més documentades del terme gràcies al fet que el monestir de Roca-rossa hi tenia béns a prop així, en el seu Cartoral, el 1199, s’esmenta una donació de terres “ in plano Sancti Vincentii ”, un altre document del 1201 especifica més clarament “ in plano subtus ecclesia Sancti Vincencii ”, i el 1253 es fa esment de terres “ apun ecclesiam Sancti Vicencii ” Més endavant, a partir del 1390 i…
Castell del Bisbe (Sant Adrià de Besòs)
Art romànic
L’origen del castell i la baronia de Sant Adrià es troba en una sèrie d’alous que el bisbe de Barcelona va comprar en aquest lloc aprofitant la baixada de preus provocada per la venda massiva de terres després de la ràtzia d’AI-mansor del 985 Poc després el bisbe hi devia fer bastir l’església i, més tard, el castell, formant així les edificacions bàsiques de la baronia El castell episcopal era un edifici antiquíssim que s’alçava davant la façana de l’església, al lloc que ara ocupa la plaça de la Vila En un principi era una fortalesa romànica, però en època gòtica va esdevenir…
Sant Esteve de Vilarasa (Talamanca)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca i anteriorment es trobava en el de Néspola, al lloc conegut com a Vilarasa La funció de l’església no degué passar de sufragània El lloc de Vilarasa és documentat el 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola posteriorment sempre serà situat en el castell de Talamanca L’església de Sant Esteve apareix citada el 1017 situada al costat del riu Telario , que és l’actual riera de Talamanca o de Sant Esteve, al costat de la qual s’aixeca l’església El 1030 l’església es documenta com a Sant Esteve de Vilarasa i el…