Resultats de la cerca

Situació Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Hom hi pot observar, entre d’altres coses, com el mur de tancament de la nau, pel costat de llevant, surt per damunt la teulada F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Miquel es dreça dalt una serra que emergeix al centre del municipi, on li fan costat els masos Soler i Vilaseca Long 1°53’38” - Lat 41°50’45” Per anar-hi cal anar a Sallent i entrar pel segon pont aixecat sobre el Llobregat Després d’haver-lo travessat, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir els carrers Verge del Pilar, Camí del Pal i…

Situació Els esfondralls del castell són encimbellats dalt un pujol de 702 m d’altitud, sota el qual, a llevant, transcorre la carretera de Terrassa a Talamanca, mentre que, a ponent, s’arredossen el mas i la capella de Sant Lleïr i, més enllà, vers el nord-oest, la població de Mura Long 1°59’45” - Lat 41°41’54” Aspecte interior dels basaments de la torre del castell F Junyent-A Mazcuñan L’únic pany de mur que subsisteix, ultra els basaments de la torre, al castell F Junyent-A Mazcuñan Per arribar al turó on es dreçava el castell, cal que ens dirigim a Navarcles, on…

Museu Al Museu Balvey de Cardedeu es conserven restes romàniques disperses que, en general, són força desgastades i de poca qualitat Convé remarcar que, un cop analitzats, els capitells 1, 2 i 3, força deteriorats, són gòtics El capitell núm 4 té forma cúbica i fa 18 cm de costat per 16 cm d’altitud És decorat amb motius vegetals, si bé la seva collocació no és gaire comuna dins el romànic Les fulles parteixen de dos nivells A mitja alçada del capitell i en el centre de cada cara en surt una en sentit descendent del mateix punt de partida i en direcció oposada surten tiges que es bifurquen…

Fou instituït per Teodor Llorente i Olivares, director del diari i l’almanac fins la seva mort 1911, a qui succeí 1911-49 el seu fill Teodor Llorente i Falcó després n’han tingut cura altres periodistes Crònica de fets, noms i notícies de València, amb esdeveniments polítics, econòmics, institucionals, culturals, esportius —des del principi del s XX—, notes de societat, informacions quotidianes, festes, etc, té caràcter eminentment local només s’hi esmenten els esdeveniments generals que apareixen integrats dins la societat valenciana També fa referències a la província i, en menor proporció…

Vista del sector nord-est d’aquesta antiga filial de Sant Romà de Perles ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació Aquesta capella és situada en un lloc enlairat, proper a Coll de Boix i a les envistes de la Tossa de Cambrils, a la banda meridional del terme, a frec dels límits amb el Solsonès Mapa 34–12291 Situació 31TCG668692 S’hi accedeix per la carretera de Sant Llorenç de Morunys que s’inicia al pont de l’Espia Poc abans de Coll de Boix, a mà dreta, es troba una pista que, amb un breu recorregut uns 55 m porta a la capella, visible de la carretera estant Cal demanar la clau a…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma,…

Els temps prehistòrics i antics fins al segle V Introducció Binford, LR En busca del pasado , ed Crítica, Barcelona 1988 Diversos autors 10 anys d’Arqueologia a Catalunya 1981-1990 , “Cota Zero Revista d’Arqueologia i Ciència”, núm 8, Vic 1992 Diversos autors Mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria , “Cota ZeroRevista d’Arqueologia i Ciència”, núm 4, Vic 1988 Hodder, I Interpretación en arqueología Corrientes actuales , ed Crítica, Barcelona 1988 Martínez Navarrete, Ma I Una revisión crítica de la prehistoria española la Edad…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i perforació cònica del tub Actualment conviuen dues modalitats l’anomenat fagot francès, basat en el sistema Buffet, i el fagot alemany, basat en el sistema Heckel Cada modalitat té unes qualitats sonores molt diferenciades, causades per les característíques específiques de la perforació del seu tub acústic i per la distribució diferent de claus i forats Els darrers anys del segle XX, s’ha anat imposant el sistema Heckel -fins i tot a França-, tot i que diverses associacions i orquestres intenten preservar i promoure…

Vida D’ascendència romanesa, estudià a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Europa amb F Zweig i K Böhm Entre el 1960 i el 1964 dirigí la Young Musician’s Foundation Debut Orchestra, i posteriorment fou director d’orquestra al Ballet de San Francisco Assistent de Z Mehta a la Filharmònica de Los Angeles del 1965 al 1968, el 1966 rebé el Premi Koussevitzky, a Tanglewood El 1969 es traslladà a Londres, on, fins al 1974, estigué al capdavant de la Royal Philharmonic Orchestra De manera simultània, del 1972 al 1978 fou director de la Simfònica de Houston El 1982 fou nomenat…

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…