Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Royal Films
Cinematografia
Productora fundada el 1916 per Ricard de Baños i els socis Carles Montañès, Albert Compte, Lluís Riera i Soler, Joan Navarro Reverter i Gomis, Raimon Colomer i Daniel Boixeda, amb el nom complet de Manufactura Cinematográfica Royal Films.
Installada a Gràcia, R de Baños en fou el gerent i el director de la producció, i el seu germà Ramon fou l’operador i cap de laboratori El mateix any Ricard també promogué la creació d’una empresa bessona, la productora i distribuïdora Magna Films, un projecte que no anà més enllà de la seva constitució Tot just després de la fundació es rodaren les primeres produccions El idiota 1916, una modesta cinta que no tingué gaire ressò La cortina verde 1916, que intentà aprofitar l’èxit teatral de l’obra de Julio Dantas en la qual es basa, i la desconeguda La sombra del polaco 1916 Més ambiciosa fou…
El Baix Empordà
Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…
Pineda de Mar
Pineda de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa, entre el torrent dels Frares, a ponent, que limita amb el nucli urbà de Calella, i el santuari de Gràcia, ja dins el terme de Santa Susanna.
Situació i presentació El turó de Montpalau assoleix 270 m, però el territori és més aviat pla i la majoria dels cims de la serra de Montnegre s’alcen dins els termes de Tordera N, Calella o Santa Susanna, llevat d’una petita franja entre Tordera i Calella, a llevant de Sant Cebrià de Vallalta el coll dels Tres Termes, 376 m l’alt de Llevant, 412 m, i el turó de la Punta de Garbí, 418 m En el límit amb Santa Susanna hi ha una muntanyeta on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Gràcia El litoral, com a tot aquest sector, forma part d’una extensa platja arenosa hi desemboquen, a més del…
Folgueroles

Casa-Museu Verdaguer, a Folgueroles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al mig de la Plana, a la zona de contacte amb els vessants occidentals de les Guilleries Limita al N amb el terme de Tavèrnoles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al S amb Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes, a l’W amb Vic i al NW amb Gurb La seva demarcació presenta, a pesar de la limitada extensió del seu territori, una gran varietat de matisos, i geològicament els materials que formen les terres del terme pertanyen al període terciari El municipi és planer i ple de masies vers ponent, on limita amb Vic i Gurb, i boscós i deshabitat en les fondalades de les…
Castell i Vila Vella (Tossa de Mar)
Art romànic
Situació Típica població que es dreça en un penyal sobre el mar TAVISA D’esquena a mar, als peus del vessant nord-oest del promontori que confronta el cap de Tossa, es troba la turística Vila Vella, protegida per un clos murat als sectors més vulnerables que donen a la badia i a la costa Al cim d’aquest promontori hi havia un castell que controlava un ampli territori, defensant la vila dels atacs tant per mar com per terra Les restes d’ocupació ibèrica i romana que s’hi han trobat confirmen, la posició estratègica del lloc Aquesta fortificació fou convertida en època moderna en molí, i…
Vila medieval de Terrassa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat amb l’actual església parroquial del Sant Esperit al centre i al fons el conjunt episcopal d’Ègara TAVISA-J Todó La ciutat és situada a la dreta de la riera de les Arenes, en una plana suaument ondulada, a 286 m d’altitud Fins el 1904 el seu terme es dividia en dues municipalitats la de Terrassa, pròpiament dita, i la de Sant Pere de Terrassa Aquesta segona s’estenia per l’esquerra del torrent de Vallparadís i, a desgrat del nom, no comprenia l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa, de la qual va prendre la denominació i…
Rocacorba

Santa Maria de Rocacorba
JoMV
Antic poble
Antic poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès), centrat per les ruïnes de l’antic castell de Rocacorba i per l’antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt., en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori (és en part termenal de Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri).
El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba 1130, els quals el vengueren el 1168 als Hostoles esdevingué centre de la baronia de Rocacorba L’església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161 inicialment fou l’església del castell En decaure aquest segle XIV-XV fou transformada en santuari marià L’edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del segle XVIII hom hi venera la còpia de l’antiga imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona És un lloc molt visitat pels devots…
L’organització territorial del Solsonès
Art romànic
Els castells Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 El Solsonès, com a terra fronterera, s’organitzà en termes de castells, sobretot a la zona occidental, on aparegué una línia defensiva que connectava amb els castells d’Oliana, Altés i Ogern, de fora de la comarca continuava amb els castells de Ciuró 964, Castellar 964, Clarà 992, Madrona 964, Pi-nell 964, la Rata 1028, Miravé 1000, Llobera 1002, Peracamps 1042, Llanera 1033, Vallferosa 1052…
Sant Bartomeu de Covildases

Petita parròquia rural de Sant Bartomeu de Covildases
© Fototeca.cat
Església
Antiga església sufragània de la parròquia i municipi de Vidrà (Osona), situada a llevant del terme, al vessant meridional de puig de Cubell (1.482 m alt.), damunt la riera de Sant Bartomeu, afluent per l’esquerra del riu Ges.
Rebé el nom de la villa rural vidranesa de Covildases 960 S'erigí al pas del segle XI al XII Funcionava com a sufragània el 1123 El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l’edificació, que fou reparada definitivament el 1548 No té culte des del 1936 l’edificació romànica és en curs de restauració
Sant Antoni de Calonge

Platja de Sant Antoni de Calonge
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic barri marítim del municipi de Calonge (Baix Empordà), situat a la costa, a ponent de Palamós, al centre de la badia de Sant Antoni o de Palamós, prop de la desembocadura de la riera de Calonge.
Ha esdevingut un important nucli turístic, amb un gran nombre d’hotels i d’apartaments Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni actualment hi ha una església d’estil neogòtic El 1936 formà un municipi amb el nom, primer, de Sant Antoni de Mar, i després, de Llevantí de Mar , que durà només fins el 1939