Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
Camèlies i magnòlies
Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…
Les demosponges
Un exemple de demosponja mancada d’espícules és l’oscarèllid Oscarella lobularis , de tacte suau i tou, que adapta la seva forma a la del substrat És especialment freqüent en ambients foscos, on adquireix la coloració pàllida de l’exemplar de la fotografia Josep M Gili La classe dels demospongis o demosponges és la que té més espècies, que es distribueixen des del nivell superficial litoral fins a la zona hadal Alhora, té representants a les aigües salabroses i dolces, i a tota mena de biòtops marins Aquestes esponges tenen l’esquelet format per espícules silícies, monaxones o tetraxones, o…
Manel Esteller i Badosa

Manel Esteller i Badosa
© Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge
Biologia
Metge.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1992, on obtingué també el doctorat Fou investigador postdoctoral i investigador associat a l’Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore 1997-2001, on feu estudis sobre la metilació de l’ADN en el càncer en humans que el portaren a descobrir la relació entre la hipermetilació dels gens supressors dels tumors i l’aparició de càncers Aprofundí aquesta recerca al capdavant del Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas CNIO a Madrid i, del 2008 al 2018, al Programa d’…
ses Salines de Santanyí
ses Salines de Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al Migjorn, on constitueix un llindar planer entre la marina de Migjorn i les serres de Llevant, l’extrem meridional de les quals és precisament la punta de ses Salines (terme de Santanyí).
Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na Guardis, na…
Oslo

L’Òpera i el Ballet d’Oslo
© Norske Opera & Ballett / Fra Luften
Ciutat
Capital de Noruega i del fylke d’Akershus i alhora fylke independent.
És situada a l’extrem W del fiord homònim, que s’endinsa un centenar de quilòmetres a través dels millors districtes agrícoles i forestals del SE de Noruega, on forma una via marítima de gran tràfic És el centre econòmic, administratiu i cultural de Noruega Vorejada de turons, té el centre a la badia de Pipervika, annexa a l’àrea portuària, que també s’estén per les badies de Frognerkilen i Björvika L’expansió urbana s’estén pels turons del N, l’W i l’E, i hi ha una àrea residencial amb zones verdes a la gran illa de Bygdøy La indústria comprèn la construcció naval i indústria mecànica,…
Onil
Onil El palau dels marquesos de Dosaigües, annexat a l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una vall eixamplada enmig del muntanyam prebètic intern valencià que culmina a més de 1 200 m alt. a la doble alineació del NW.
Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un ninot enllestit…
Monòver
L’ermita de Santa Bàrbara (Monòver)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, situat als corredors longitudinals del sistema prebètic—subbètic valencià.
Presenta depressions gairebé endorreiques, com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis cenyits per serretes calcàries i molàsiques miocèniques Beties, 639 m alt la Umbría, 847 m Don Pedro, 869 m, eocèniques la Safra, 849 m i més complexes, com la del Reclot 1 058 m, a l’extrem SW del terme El Triàsic diapíric aflora en molts indrets Alquebla, Algepsar El barranc del Derramador i el de Xinorla conflueixen al S del nucli urbà per a continuar vers el Vinalopó a l’extrem oriental del terme El ventall de rambles és molt extens, però poc funcional Les depressions amb un bon gruix de sòls…
Tavernes de la Valldigna
Vista aèria de Tavernes de la Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector del N de la comarca, al límit amb la Ribera Baixa, de la qual és separat pels vessants sud-orientals de les serres de Corbera i de les Agulles (589 m alt. al cim dels Germanells i 539 m a la muntanya de les Creus).
És travessat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca Fisiogràficament és format per dos sectors l’occidental, a la vall del riu, accidentat per les serres esmentades al vessant N, i pels contraforts septentrionals del Mondúber, al S i l’oriental, format pel pla alluvial del riu, en part pantanós, que s’uneix imperceptiblement amb els plans deltaics del Xúquer al N i del riu d’Alcoi al S La costa és baixa i arenosa L’àrea no conreada cobreix un 40% del total, amb 960 ha de pinedes i 1 040 ha de matollar Els conreus ocupen el fons de la vall i la façana costanera, que es presenta com un pla obert…
Bocairent
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al centre de la vall de Bocairent
, la qual, encerclada per les serres d’Ontinyent (Alt de la Creu, 955 m) i la serra de Mariola i els seus contraforts (serra de Fontfreda o del Somo, 1 093 m), constitueix la divisòria d’aigües entre les conques dels rius Vinalopó, d’Albaida i Xúquer.
Els rius Vinalopó i Clariana neixen dins el terme Hom conrea només el 20% del territori, a causa del seu caràcter muntanyós la resta és coberta de boscs de pins i alzines 5 284 ha i d’extenses àrees de matolls 2 388 ha, en part aprofitades per pasturatges L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius hi ha 1 453 ha de secà i 493 ha de regadiu, que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts Els conreus més estesos són els cereals i els arbres fruiters, especialment la pomera, a les àrees de regadiu, i els cereals i l’olivera i la vinya associades, a les…
Beirut
Ciutat
Capital del Líban i del muḥnfaẓa homònim.
Situada a la costa mediterrània, al peu de les muntanyes del Líban, gaudeix d’un clima mediterrani La ciutat, que comprèn el nucli primitiu, format pels barris àrabs i turcs, i la part nova, construïda a l’estil europeu, és essencialment un centre administratiu, comercial i financer el port s’aprofita de la lentitud del transport a través de la mar Roja És també un nucli industrial, on hi ha concentrat el 43% de tota la indústria libanesa alimentària i tèxtil, especialment de la seda Nus ferroviari i entroncament de carreteres, té també aeroport internacional És un centre cultural i d’…