Resultats de la cerca
Es mostren 6864 resultats
sotsvegueria de Berga
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya, dependent de la vegueria de Manresa.
Comprenia, aproximadament, el territori de l’actual comarca del Berguedà, exclosos els termes de Capolat, de Sant Pau de Pinós municipi de Santa Maria de Merlès i els agregats de Castellar del Riu, de l’Espunyola i de Montmajor, a l’esquerra de l’aigua d’Orà, i inclosos els de Palmerola, Josa de Cadí i l’antiga baronia de Toses, a la vall de Ribes Al s XIII figurava com a vegueria de Berga o de Berguedà o de Berga i Berguedà , independent essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa i, sovint, també d’Osona, el Berguedà fou regit, almenys des del s XIV, per sotsveguers a partir d’…
Verdun
Ciutat
Ciutat del departament del Mosa, a la Lorena, França.
Situada a la riba del Mosa, és un mercat agrícola important Té també indústria de l’alcohol i llanera És seu episcopal segle IV A la fi del segle XIX esdevingué la fortalesa principal al llarg de la frontera oriental francesa Els camps de batalla, els monuments de guerra, les fortificacions, els cementiris, etc, constitueixen un santuari militar molt visitat pels francesos D’origen celticoromà Verodunum , Clodoveu la integrà a la monarquia franca 502 Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i després, del Sacre Imperi Seu d’una dinastia comtal segle X, el…
Caramany
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Aglí, que travessa el terme d’W a E.
Aquest és accidentat al sud pels vessants septentrionals de la serralada que separa les valls de la Tet i de l’Aglí coll de Colomines, 699 m alt, en part cobertes de bosc L’agricultura és la principal activitat econòmica el regadiu aprofita les aigües de l’Aglí a través de séquies al secà hom conrea vinya 335 ha dins la zona de producció del vi de qualitat superior denominada Corberes del Rosselló Hi ha petites extensions d’hortalisses i arbres fruiters Hi ha una cooperativa amb una capacitat de producció d’uns 20 000 hl Hom ha projectat sobre l’Aglí el pantà de Caramany La població ha sofert…
rondallística
Literatura
Estudi de les rondalles.
El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i…
batalla judicial
Història
Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de prova.
Reconeguda als Usatges 1150, als Furs de València 1251 i al Recognoverunt proceres 1283, és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda ~1255 Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança 400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor corporal Quan…
èxtasi
Religió
Psicologia
Sortida del jo fora dels seus límits ordinaris en virtut de les forces afectives.
Psicològicament parlant, és un estat extraordinari de la consciència determinat pel sentiment i acompanyat d’embadaliment En la història de les religions l’èxtasi significa sovint la forma màxima d’unió amb el diví Són coneguts estats extàtics entre els berserkers , guerrers furibunds de la mitologia escandinava, les bacants i mènades dionisíaques, els dervixos del sufisme, els addictes a l’haixix en el món aràbic, els xamans entre els tungús i els ioguis de l’Índia Bé que Jesús i els seus deixebles no seguiren mai camins d’èxtasi, el cristianisme els féu seus ja des d’antic —sobretot a…
Carles Cordón i Cardó
Medicina
Oncòleg.
Es llicencià a l’escola de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1980 Deixeble del patòleg Llorenç Galindo, fou un dels primers estudiants que participà al programa d’intercanvi entre els Estats Units i l’Estat espanyol Es doctorà en citologia a l’Escola Universitària de Medicina Cornell Nova York el 1985 Fou nomenat catedràtic ad honorem de l’escola de medicina de la Universitat de Puerto Rico el 1986 i dirigeix la secció de patologia molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York Ha contribuït a la lluita…
Pilar Malla i Escofet
Sociologia
Activista social i política.
Pertanyent a l’Institut de Missioneres Seculars, treballà com a assistent social a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en 1957-68 entre els immigrants a París Posteriorment, en tornar a Catalunya fou professora de treball social a l’ Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB 1969-90 i treballà a Caritas de Barcelona com a responsable del departament d’acció social entre el 1974 i el 1978, i posteriorment com a secretària general 1981-93 i directora 1993-98 Organitzadora i cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya 1978-81, en 1999-2003 fou diputada al Parlament de…
Roger Tory Peterson
Zoologia
Ornitòleg nord-americà.
Estudià dibuix i pintura a diverses acadèmies El seu primer llibre, Field Guide to the Birds of Eastern North America 1934, fou traduït a més de dotze llengües i es considera una obra clau, no solament per la qualitat de les illustracions i descripcions, sinó perquè introduí un nou sistema d’identificació dels ocells, basat en les característiques que hom pot observar en el vol Escrigué, illustrà i edità més de quinze llibres, i collaborà en l’elaboració de més de quaranta guies, les quals cobreixen un ampli ventall de temes naturalistes Doctor honoris causa per vint-i-tres universitats, rebé…
jubileu
Religió
En la llei mosaica, solemne celebració de perdó, que s’esqueia cada cinquanta anys.
Hom havia d’alliberar els esclaus, tornar a llurs propietaris les terres alienades i deixar els conreus en repòs L’Església catòlica instituí també un jubileu, anomenat també any sant o any jubilar , durant el qual tots els fidels que, satisfetes certes condicions, visiten les basíliques romanes obtenen indulgència plenària L’inaugura el dia de Nadal L’any següent, la indulgència sol ésser atorgada universalment a favor de diverses esglésies de les diverses diòcesis Fou instituït pel papa Bonifaci VIII, el qual impulsà el primer jubileu el 1300 Celebrat un cop cada segle, el 1475 en fou…