Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
Les esparganiàcies
Esparganiàcies 1 Espargani Sparganium erectum a aspecte general amb les flors unisexuals reunides en inflorescències glomerulars compactes, les masculines a la part superior i les femenines, més grosses, a la inferior x 0,5 b inflorescència masculina Ix 3,3, b’ flor masculina amb quatre estams envoltats per unes esquames petites x6,6 c infrutescència x 1,1, c’ flor femenina envoltada per sis bràctees i amb la presència d’un estil simple i persistent que forma un bec prominent x4,4, c " el fruit és una drupa amb l’exocarp sec i esponjós x 4,4 Eugeni Sierra Els esparganis són plantes d’…
Esparver vulgar
Aquest rapinyaire, rèplica en petit de l’astor, es troba àmpliament distribuït arreu dels Països Catalans, a excepció de les Illes Ocell sedentari al nostre territori, que a la vegada acull un cert nombre d’hivernants centre i nord-europeus És aleshores quan es pot detectar a les Illes, especialment a Mallorca, Menorca i Eivissa La migració al litoral es dóna especialment al març-abril i al setembre-octubre A l’hora d’establir-se prefereix clarament els boscos de coníferes, especialment els de rojalet i pinassa també els de caducifolis com el roure i el faig, i també nidifica en suredes,…
Els aiguamolls del Baix Empordà
Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell els salobrars propers han estat ja parcellats Ernest Costa Els aiguamolls del Baix Empordà 24, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els aiguamolls del Baix Empordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter Vell, les basses d’en Coll —ambdós llocs són, bàsicament, petites llacunes…
De la vidriera catalana a la fabricació mecànica del vidre
Vidre, cristall i mig cristall Secció de tallament i embalatge d'una fàbrica de vidre Banca Marsans, Anuari , 1926 El vidre és un producte conegut per algunes civilitzacions des d’una remota antiguitat, però aplicable tan sols a la fabricació de peces petites i de decoració És una substància dura obtinguda per la fusió de sílice —que és l’element vitrificador—, un àlcali —que acostuma a ser el carbonat potàssic o el de sosa— i la calç, com a element estabilitzador de la mescla La fusió s’obté en un gresol i en forns sotmesos a una elevada temperatura El cristall és un vidre amb distinta…
Els germans Masllorens, d'Olot
Etiquetes de Manuel Masllorens i Saderra La família Masllorens és un cas de fidelitat al sector tèxtil i a Olot, ja que la seva dedicació a aquestes activitats supera llargament els 200 anys, segons es pot veure en el quadre adjunt sobre denominacions i titulars de l’empresa familiar El primer de la sèrie devia ser un teixidor de llana, ja que la seva trajectòria és anterior a la introducció del gènere de punt Les diverses generacions segueixen tot el procés d’industrialització comencen en l’etapa pre-industrial i arriben a la plena mecanització amb els telers moderns Com a fabricants de…
parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Vista del massís del Montgrí
© Fototeca.cat
Espai natural
Parc natural de Catalunya creat l’any 2010.
Inclou tres unitats biogeogràfiques en 8192,12 hectàrees totals, de les quals 2 037 són marines el massís del Montgrí , les illes Medes i el Baix Ter , zones que ja gaudien anteriorment de protecció, el nivell de la qual fou ampliat en aprovar el Parlament de Catalunya la llei que establia el parc al tretze de maig d’aquest any Afecta vuit municipis de l’Alt Empordà i el Baix Empordà
Toralles
Poble
Poble del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), situat als vessants meridionals del Montpetit, centrat per l’església de Sant Martí, romànica, antiga parròquia actualment sufragània de la de Castellar de la Muntanya.
El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan segle XI ho és el castell de Toralles, que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya, i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas El lloc pertanyia al segle XVII al comtat de Montagut
Terrassola
Història
Antiga quadra del municipi de Seva (Osona), al qual fou unida el 1840.
Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació dels actuals masos de Sobrevia, Virgili, Terrés de Terrassola, Vilardell, Rovira i el Bosc del Masó Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082 El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera
Sutlej
Riu
Riu de l’Àsia meridional, afluent, per l’esquerra, de l’Indus (1 600 km).
Neix, amb el nom de Langchuhe, al Tibet, al llac Manasarovar, flueix cap al NW i després, en direcció W, entra a l’Índia Travessa l’Himàlaia per una sèrie de gorges i arriba al Panjab, on forma frontera entre l’Índia i el Pakistan Ja en aquest estat, rep per la dreta el Chenāb, amb el qual forma el Panjnād, fins a desguassar a l’Indus prop de Chacharan
el Sobirà de Santa Creu

el Sobirà de Santa Creu
© Taverna del Subirà
Masia
Masia i important propietat (400 ha) del municipi d’Osor (Selva), dins el terme de Santa Creu d’Horta.
Existia ja al segle XII, i el seu llinatge es refongué al segle XIX amb els Planell de Tona Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país El mas és un gran casal amb afegitons dels segles XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja Sota el mas hi ha un modern hostal