Resultats de la cerca
Es mostren 3597 resultats
Trejuvell
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), dins l’antic terme de Guàrdia d’Ares, al vessant meridional del puig de Montcau, damunt la riba esquerra del riu de la Guàrdia.
La seva església depèn de la parròquia de Castellàs Pallars Sobirà El castell de Trejuvell fou adquirit el 1250 per Roger IV, comte de Foix i vescomte de Castellbò
la Coma de Nabiners
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), dins l’antic terme d’Arfa, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.
Al s XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia Hi ha una font d’aigua sulfurosa aigua de la Coma de Nabiners
roca d’en Carbassa
La Roca d'en Carbassa, al serrat de la Sella (la Coma i la Pedra)
© Isidre Suñé
Cim
Cim (1 954 m) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), al serrat de la Sella, a la serra del Verd, al límit amb el municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell).
Sant Julià de Cosp o de Cortines (les Llosses)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’església des de llevant, enmig d’un paisatge totalment accidentat M Anglada L’església de Sant Julià de Cosp és una de les més ben situades de la comarca Es troba a l’apèndix nord-oriental del terme, entre uns cingles punxeguts i a la meitat de la costa d’una de les estribacions inferiors de la serra del Catllaràs, força enlairada respecte a la vall del Merdançol, que neix en aquestes contrades Mapa 255M781 Situació 31TDG163711 Hom hi pot accedir per la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà Després del punt quilomètric 8, cal trencar a mà esquerra com si…
Sant Martí de Joval (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Vista del que resta de l’edifici, amb l’arc triomfal que obre la capçalera, avui tapiat i amb una porta adaptada L Prat A la riba dreta del riu Cardener, segurament per on devia passar la important via de comunicació entre Cardona i la vall de Lord Sobirà, seguint la via fluvial, hi ha aquesta partida de Joval que, des de l’altiplà, s’aboca cap a llevant Mapa 330M781 Situació 31TCG831487 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 48,500, passant pel costat de la bàscula, a mà esquerra, cal anar cap a la pista que porta a Puig-sec, a 3,500 km Des d’aquí cal seguir el…
Molins, forns i fàbregues
Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…
canal de l’Olla i Segalers
Canal de regatge de l’Alt Urgell que pren l’aigua del Segre, per l’esquerra, a la Quera, dins el municipi d’Alàs i Cerc, on hi rega unes 400 ha, unes 1 000 del de la Seu d’Urgell i unes 400 del de Montferrer i Castellbò i finalitza al riu d’Estaó.
Fou iniciat el 1818
Bibliografia general referent al romànic a Andorra
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la integración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institució Patxot, Diputació Provincial de Barcelona, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , Edicions 62, Barcelona 1972 Abril i López, Josep M Lipsanoteca d’Andorra , dins Catalunya Romànica , vol XXIII Museu Episcopal de Vic-Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Enciclopèdia…
organisme modificat genèticament
Ecologia
Organisme viu al qual s’ha modificat el patrimoni genètic mitjançant tècniques de biotecnologia, ja sigui de gens propis o per introducció de gens aliens, amb l’objectiu de donar-li propietats noves.
La introducció d’OMG al medi pot suposar un problema ecològic si la forma modificada desplaça la forma natural fins i tot poden donar-se processos de transferència lateral entre espècies properes El 2003 la Unió Europea establí una normativa, que entrà en vigor el 2004, segons la qual s’estableix l’etiquetatge obligatori dels OMG L’objectiu general de les modificacions genètiques és conferir als organismes seleccionats característiques que es consideren d’interès Dins d’aquest objectiu general, la utilitat actual dels organismes genèticament modificats s’organitza al voltant de quatre grans…
Castell de Carreu (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, únic vestigi d’aquest antic castell J Tous Carreu, a 1 060 m d’altitud, és una masia que pertany a Gavarra Per les diferents construccions que hi ha a l’indret es pot veure que fou un lloc important Al mig dels corrals, la casa i l’església hi ha la torre rodona Mapa 34-11291 Situació 31TCG494631 Per a anar a Carreu, cal agafar la carretera d’Isona a Coll de Nargó, i des d’allí agafar la pista que va a Gavarra Al cap d’uns 2 km, a mà dreta, es troba una pista direcció ponent que cal seguir fins a Galleuda Aquí s’agafa una pista en direcció migdia i per la…